Villaverde va subratllar la importància d'aquests fòrums per coordinar accions que tractin les necessitats compartides dels ports estatals i els 122 molls autonòmics gestionats per la Xunta. A la sessió, es van destacar els avenços en la millora de la xarxa portuària, que han impactat positivament en els tràfics de mercaderies, passatgers i, de manera crucial, en l'activitat pesquera. Aquest sector representa el 5% del PIB gallec i genera prop de 50.000 llocs de treball, amb exportacions pesqueres que arriben als 2.800 milions d?euros anuals. La reunió va emfatitzar la necessitat de continuar invertint en infraestructures per mantenir la competitivitat en un context global exigent.
Així mateix, es va acordar impulsar la promoció de les dàrsenes esportives sota la iniciativa Galícia, port únic, buscant enfortir la seva rellevància en l'àmbit nacional i internacional. Aquesta estratègia ja mostra resultats, amb una facturació de 6,2 milions d'euros el 2024 als molls autonòmics. L'objectiu per a aquest any és superar les 5.800 embarcacions estrangeres i consolidar aquesta activitat com a motor econòmic per a les comunitats costaneres, amb una inversió d'1,2 milions d'euros de Portos de Galicia per a la millora i el manteniment.
Un punt crític abordat va ser el desbloqueig de les obres de dragatge pendents a les ries de Arousa, Pontevedra i Vigo, paralitzades des del 2021 per la manca d'autorització del Ministeri de Transició Ecològica per a un punt d'abocament. Portos de Galicia, juntament amb les Autoritats Portuàries afectades i el CEDEX, va conformar una comissió tècnica que, després de quatre anys de treball de camp, va remetre a l'abril un estudi d'alternatives al MITECO. Urgeixen el Ministeri a autoritzar el punt d'abocament per reprendre els 16 projectes de dragatge a les Rías Baixas.



