Una reestructuració pendent del capital estranger

Els sectors d'activitat dels països candidats s'han hagut d'ajustar a costosos processos de reestructuració per adaptar-se a la normativa que exigia el cabal comunitari. Les privatitzacions i la modernització de sistemes han estat claus en les reformes corresponents i han requerit estratègies de captació de capital estranger per poder-se dur a terme.

Cordes agrícoles

La política agrícola ha estat, en el transcurs de les negociacions per a l'adhesió dels deu països, a la Unió Europea, un dels temes més debatuts del procés d'ampliació.

Per abordar els problemes estructurals de les zones rurals dels nous estats membres, la Comissió ha establert una estratègia de desenvolupament rural reforçada, àmplia en l'àmbit d'aplicació i incrementada des del punt de vista financer. Des del primer dia a partir de l'adhesió, una sèrie de mesures de desenvolupament rural seran cofinançades per la UE fins a un percentatge aproximat del 80%.

L'agricultura suposa una mitjana del 20,9% de l'ocupació total als onze països candidats, percentatge cinc vegades superior a la mitjana dels Quinze, situada al 4,2%, segons dades d'Eurostat.

Analitzant la situació actual dels Quinze, Grècia és el país on l'agricultura té més pes sobre el mercat de treball, en concret, un 16 per cent, seguit de Portugal (12,9 per cent), Irlanda (7 per cent) i Espanya (6,5 per cent). La resta dels estats membres es mantenen per sota d'aquests percentatges.

Segons l'anàlisi de Litexco Group, per al sector agrari hi ha projectes potencialment atractius a Polònia, malgrat que amb l'excepció d'Hongria i les Repúbliques Bàltiques, el sector primari requereix en general una intensa activitat d'indústria transformadora de productes agraris, per millorar la productivitat per hectàrea, molt per sota de la mitjana comunitària. En el cas de Polònia, amb una població agrària que supera el 18%, la productivitat agrària és tan sols el 13% de la registrada al conjunt de la Unió Europea.

Indústria

El sistema industrial dels països candidats haurà de passar per un profund procés de reestructuració per ser competitiu al mercat únic. El paper de les empreses de la UE és vital en aquest procés a través de la cooperació industrial i el compromís de les institucions de la Unió.

La reestructuració de la indústria feixuga és especialment delicada durant els preparatius a l'adhesió, en particular en l'aspecte del compliment de les normes d'ajuda estatal.

En línies generals, els països aspirants han de reforçar la seva competitivitat industrial basant-se en l'ús de les tecnologies, activitats de recerca i desenvolupament, la qualitat de la seva producció i l'especialització i la diversificació de l'activitat empresarial.

Les empreses estatals s'han de reestructurar i tot el sector s'ha d'inclinar cap a la inversió per millorar-ne l'eficiència. Com més puguin accedir les empreses al finançament exterior i com més èxit tinguin en la seva reestructuració i innovació, més gran serà la seva capacitat per adaptar-se.

Dentre els països candidats, les indústries de la República Txeca i Eslovènia mostren un elevat grau competitiu, atesa la integració comercial assolida amb la UE, encara que ha de continuar modernitzant la indústria pesada amb la introducció de noves tecnologies i consolidar la recepció d'inversió estrangera. Alhora, Polònia ha desenvolupat un sector privat molt important i en expansió que suposa un gran progrés per a la seva futura competitivitat al mercat únic. La reestructuració s'ha de centrar fonamentalment en els sectors tradicionals de carbó i acer. Igualment, Hongria ha d'agilitzar les seves reformes als sectors alimentari, siderúrgic i tèxtil, ja que s'han quedat endarrerits respecte a altres sectors més avançats.

Els necessaris avenços en infraestructures requereixen concentrar-se sobretot a Letònia i Polònia, encara que tots els països candidats haurien d'incrementar les inversions estrangeres en aquest camp.

Serveis

Als Estats membres, el pes de l'ocupació el segueix portant el sector serveis, amb un 67,1% del total, seguit de la indústria, amb un 28,7%. Tot i això, als països candidats a la integració europea, la indústria aporta el 31,3% de l'ocupació i els serveis, el 47,8%.

Els sectors d'oportunitats canvien, segons el país, però, generalment, les necessitats se centren en les activitats del sector serveis en mercats relativament avançats i ja madurs econòmicament com Hongria, Polònia o la República Txeca, a més de les Repúbliques Bàltiques: Lituània, Estònia i Letònia.

Les telecomunicacions és un sector que ha experimentat un important creixement a la majoria dels països candidats, en part a causa de la introducció del telèfon mòbil en aquests últims anys.

El turisme continua sent un dels àmbits amb més expansió sobretot als països de Centre Europa com Hongria, República Txeca i Eslovàquia, establint un gran nombre d'empreses de serveis. A Malta, el turisme arriba a representar més de dos terços del PIB. Això contribueix considerablement al desenvolupament del comerç. Alhora, destaca la creació al sector privat de les empreses d'assegurances. ::