Un paradís d'incentius fiscals entre Europa, Àfrica i Amèrica

Les mesures recollides al REF intenten homogeneïtzar tant l'estructura econòmica com fiscal de l'arxipèlag respecte al territori peninsular. Amb una menor pressió fiscal i l'augment dels incentius econòmics, es pretén que les Canàries adquireixin un component d'atracció que compensi els efectes negatius i desfavorables de la llunyania i la insularitat.

A causa de la seva especial condició insular i llunyania geogràfica, l'arxipèlag canari ha disposat al llarg de la història d'un tractament singular, tant administratiu com econòmic i fiscal. Totes les mesures adoptades a aquest efecte van culminar amb la Llei 30/1972 de Règim Econòmic Fiscal de Canàries (REF) que es va establir amb l'objectiu últim d'establir les bases per promoure el desenvolupament econòmic i social de les Illes.

L'actual normativa del règim se subtenta a la Llei 19/1994 de Modificació del REF de Canàries, derivat dels requeriments de la Unió Europea, en què es determinen les mesures i els avantatges específics per motivar el procés inversor i modernitzar el sistema productiu i comercial de l'arxipèlag.

D'aquesta manera, es constitueix la Zona Especial Canària (ZEC) l'any 2000, que atorga el privilegi de reduir la tributació de les empreses que s'acullin a aquest règim especial, promovent així el desenvolupament econòmic de les illes.

Amb la mateixa finalitat, es crea la Zona Franca de Gran Canària, que possibilita un règim duaner i fiscal específic respecte a la UE i que ofereix importants beneficis en el tràfic de mercaderies, tot fomentant els intercanvis comercials internacionals.

Associat a la Zona Franca, el Port de Las Palmas de Gran Canària actua com a plataforma ideal per al comerç i distribució de mercaderies. ::