Un mitjà de cobrament segurEl crèdit documentari: una perspectiva de Deutsche Bank

Quan una empresa decideix vendre els seus productes a l'estranger necessita una anàlisi de la nova situació a què s'enfronta, per a això s'ha de procurar assessorament expert sobre producte, mercat, distribució i riscos tecnicologístics i financers. Entre aquests últims s'inclou la seguretat en el cobrament, on el crèdit documentari és l'opció de mitjà de cobrament més segura.
En els darrers anys s'ha produït un augment significatiu del comerç internacional, producte de factors econòmics, tecnològics, socials i polítics. Dins d'aquests factors cal destacar la disminució de barreres duaneres, la millora del transport de mercaderies, l'expansió de les finances internacionals i l'estabilitat política i econòmica, així com una política clara de foment de les exportacions i inversió estrangera per part dels països.
El crèdit documentari és un conveni en virtut del qual un banc, actuant a petició d'un importador i de conformitat amb les instruccions, es compromet a pagar un exportador a canvi de la presentació d'una sèrie de documents, dins un temps límit especificat, sempre que s'hagin complert els termes i les condicions del crèdit. En un crèdit documentari, és l'importador (ordenant) qui sol·licita al banc l'obertura del crèdit i està obligat a pagar sempre que els documents presentats (aportats per l'exportador) estiguin conformes amb els termes i les condicions especificats a les clàusules del crèdit. Abans de l'obertura, el comprador i el venedor han d'acordar les instruccions, els terminis i les clàusules que han d'incorporar en el condicionat del crèdit.
Els crèdits documentaris estan regulats per les Regles i Usos Uniformes (RRUU), publicació 500 de la Cambra de Comerç Internacional, un organisme privat que agrupa empreses i entitats financeres, que si bé no tenen rang legal, són àmpliament admeses. Els Incoterms són una altra de les publicacions; es tracta d'una sèrie de termes estandarditzats que s'utilitzen als contractes de compravenda internacional i que determinen, entre d'altres, els costos de l'operació i les condicions de lliurament de la mercaderia. La seva validesa és internacionalment reconeguda.
En cas de disputa, les parts involucrades en un crèdit documentari es podran sotmetre a l'arbitratge internacional de la Cambra, la fórmula de reclamació més ràpida i econòmica que la via judicial. Tot i això, en cas de conflicte, el tribunal local o nacional té rang superior a l'arbitratge de la CCI.
En tot crèdit documentari caldrà tenir en compte que les dades i l'import siguin correctes; que les despeses bancàries corrin a compte de la part estipulada al contracte; que els ports d'embarcament i desembarcament, i els llocs de lliurament i de recepció siguin els correctes; que els Incoterms utilitzats siguin els aplicables i que lassegurança coincideixi amb el contracte. Els documents més utilitzats són: Factura; Despatx de Duana; Llista d'empaque; Llista de Pes; Certificat d'origen; Certificat de Qualitat; Certificats Fitosanitaris, dAnàlisi i de Composició, i Document dEmbarcament.
La gestió de l'exportació i el cobrament corresponent requereixen àmplia experiència i confiança. Per això, és imprescindible comptar amb assessors experts que orientin l'empresa en el procés d'internacionalització. Lexperiència que adquireix lempresa exportadora amb els primers crèdits, en un mercat determinat, lajudarà a millorar la seva capacitat de negociació davant clients potencials, bancs i proveïdors. D'aquesta manera, millorarà el seu nivell de competitivitat al mercat i assegurarà el seu èxit dins seu.