Un estudi de La Caixa alerta de la pèrdua de competitivitat d´Espanya

Un estudi publicat per La Caixa alerta de la pèrdua de competitivitat d'Espanya a l'última dècada, especialment al mercat europeu, on a principis dels anys noranta Espanya tenia una posició destacada.
"Espanya figura entre els deu països més competitius als mercats de la UE a la primera meitat dels noranta, però ha perdut posicions i desapareix d'aquest grup el segon quinquenni de la dècada", assenyala l'informe, titulat "La competitivitat de l'economia espanyola: inflació, productivitat i especialització".

Entre 1991 i 1995, Espanya era el sisè país més competitiu al mercat de la UE, després del Vietnam, països d'Europa Central, Tunísia, Irlanda i Noruega, encara que no apareixia entre els deu millors països en altres mercats com els Estats Units, el Japó i el Sud-est Asiàtic.

En canvi, entre el 1995 i el 2001 Espanya desapareix del rànquing dels països més competitius de la UE, que queda encapçalat pel Vietnam -de nou-, països d'Europa Central, Turquia, Irlanda, Islàndia i la Xina.

Avantatge competitiu

Segons l'estudi, «en el primer quinquenni de la dècada, Espanya presenta, doncs, només avantatge competitiu als mercats europeus, mentre que pateix un lleuger desavantatge competitiu als mercats nord-americans i aconsegueix un lleuger avantatge al Japó i al Sud-est Asiàtic. Els avantatges detectats tendeixen a reduir-se a la segona part dels noranta».

"Una de les amenaces que s'adverteixen en l'evolució de l'economia espanyola és que les seves millores de renda els últims anys no van acompanyades de creixements de productivitat", i per això "és probable que els costos acabin pressionant sobre els marges empresarials i sobre els preus, provocant la pèrdua dels avantatges en aquest sentit", adverteix l'estudi.

En opinió dels autors, «Espanya està poc especialitzada en aquelles manufactures els mercats de les quals han experimentat en l'última dècada uns creixements més ràpids, majoritàriament pertanyents a sectors d'alta intensitat tecnològica».

Preus menors que la mitjana de la UE

Durant els noranta, Espanya va mantenir un avantatge en preus perquè els preus espanyols continuen sent menors que la mitjana de la UE i, els primers anys, «l'economia espanyola encara es va beneficiar de l'última devaluació de la pesseta. Tot i això, són apreciables límits molt importants respecte a aquest efecte positiu de la competitivitat de cara al futur», assenyala l'estudi.

L'evolució negativa de la competitivitat aquests anys concorda amb «les millores en el nivell de renda d'Espanya i l'increment de costos que les acompanya, però també amb el deteriorament dels avantatges competitius derivats del diferencial d'inflació, d'una banda, i de l'escàs avenç de la productivitat, de l'altra».

Els autors assenyalen com un llast per a la competitivitat espanyola «l'orientació comercial exterior de les empreses espanyoles, molt esbiaixada cap al mercat interior de la UE», menys dinàmics que els de l'Àsia Pacífic, on Espanya té una presència molt baixa «i amb una elevada concentració en determinats sectors, especialment en la indústria de vehicles de motor».

Moderació salarial

L'informe adverteix que aquesta pèrdua de competitivitat s'ha produït en un entorn de moderació salarial pel «lent avanç de la productivitat i les taxes d'inflació més elevades en alguns productes intermedis», i alerta sobre els sectors manufacturers més orientats a l'exterior, les empreses dels quals es podrien veure abocades en el futur pròxim a fer ajustaments laborals o empresarials.

Entre altres mesures, l'estudi proposa dependre menys del mercat de la UE, amb un canvi que «intensifiqui la presència d'empreses i activitats orientades a mercats de productes la demanda dels quals creix més ràpidament i en què la competència es dirimeix més segons altres característiques, com la diferenciació o la qualitat».

La recuperació d'aquesta situació «requerirà aconseguir avantatges en dos aspectes que presenten dificultats: en preus (eliminant diferencials d'inflació o invertint-ne el signe, objectiu molt difícil en contextos de baixes taxes de variació de preus) o en productivitat (mitjançant la intensificació del canvi estructural i una reorientació de les activitats productives cap a especialitzacions més avançades)», conclou.