Europa intenta que Ucraïna no s'escapi de la seva òrbita d'influència sense estendre-li gaire la mà. Les relacions entre Brussel·les i Kíev són tenses, malgrat les abraçades amb què es va iniciar el dia 7 d'octubre la setena cimera entre la Unió Europea i Ucraïna.
El president ucraïnès, Leonid Kuchma, va signar fa només un mes un tractat d'unió econòmica amb Rússia, Bielorússia i Kazakhstan, que pot ser considerat com el més seriós esforç que s'ha fet fins ara per integrar les antigues economies soviètiques. Un acord que estreny els llaços ucraïnesos amb Moscou i que allunya Kíev de Brussel·les, igual que un altre dels assumptes polèmics previs a aquesta cimera de Ialta: l'anunci de la petroliera estatal ucraïnesa de deixar de transportar cru del Caspi cap a Europa per exportar, en canvi, petroli rus cap al medi. Ucraïna veurà l'any que ve com les fronteres de la Unió Europea arriben a les portes i la seva aspiració és arribar a formar-ne part.
Ara com ara, Brussel·les evita ni tan sols parlar de quan creu que Kíev estarà preparada per signar un acord d'associació. Però, alhora, esmenta els progressos que va assolir Kíev en la implementació de les reformes econòmiques, destacant el creixement estable de l'economia ucraïnesa, l'estabilitat de la divisa nacional i la baixa taxa d'inflació. A més, la UE subratlla que sempre estarà disposat recolzar les reformes econòmiques a Ucraïna. ::





