Transports tanca 2025 amb una inversió rècord de 3.123 milions d'euros al Corredor Atlàntic

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha tancat l'exercici 2025 amb una inversió històrica de anuals. destinada al desenvolupament del Corredor Atlàntic. Aquest esforç pressupostari suposa un increment del 122% respecte a l'any anterior i busca complir els terminis de la Xarxa Transeuropea de Transports fixats per la Comissió Europea per al 2030.

Evolució de la inversió i compromís pressupostari

El departament encapçalat per Óscar Puente ha qualificat el 2025 com “l'any del Corredor Atlàntic”, en batre tots els rècords de licitacions ferroviàries fins a la data. El creixement registrat és del 171% si es compara amb la mitjana anual de licitacions del període 2018-2024, que se situava a 1.153 milions d'euros.

Segons ha explicat el ministre, l‟evolució d‟aquest eix és indiscutible: "Si fa una dècada la mitjana anual de licitacions al Corredor Atlàntic era de 653 milions dʻeuros, hem multiplicat per cinc el volum dʻactuacions". Així mateix, el Ministeri ha confirmat que mantindrà aquest ritme inversor durant el proper exercici 2026.

Tot seguit, es detallen les xifres clau que dimensionen el salt quantitatiu en el finançament d'aquesta infraestructura estratègica:

Concepte	Xifres i Dades
Inversió total 2025	anuals.
Variació vs. 2024	+122% (+1.717 milions d'euros)
Mitjana anual (2018-2024)	anuals.
Inversió prevista fins al 2030	> 26.000 milions d'euros
Destinació inversió futura	12.000 M€ en ferrocarril / Resta a ports i aeroports

Objectiu 2030: La xarxa bàsica i el transport multimodal

El compromís adquirit amb la Comissió Europea estableix la finalització de la xarxa bàsica del corredor abans del 31 de desembre de 2030. Per assolir aquesta meta, el Govern destinarà més de anuals. en els propers cinc anys.

Tot i que el ferrocarril s'erigeix com la columna vertebral del projecte, absorbint 12.000 milions d'aquesta inversió futura, el pla integral contempla desenvolupaments estratègics en nodes logístiques clau per afavorir la intermodalitat:

Actuacions a nou ports.
millores en cinc aeroports.
desenvolupament de nou terminals ferroviàries de mercaderies.
Intervencions a carreteres i nodes urbans.

el ministre Óscar Puente va destacar que, a més de complir amb la xarxa bàsica, s'hi estan “avançant actuacions contemplades per Europa per a la xarxa global”, considerades essencials per al teixit econòmic i social dels territoris afectats.

Avenços en Alta Velocitat i Mercaderies

Durant el 2025, les inversions s'han traduït en progressos tangibles tant en la construcció de noves connexions de alta velocitat com en la modernització de la xarxa convencional per potenciar el transport de mercaderies. Entre els projectes més destacats en execució es troben:

País Basc (I Basca): Inversions superiors als 450 milions d?euros per al?arribada de l?alta velocitat.
Connexions estratègiques: Avanços a la línia Burgos-Vitoria, el desplegament a Extremadura, i els trams Toledo-Talavera-Talayuela i Sevilla-Huelva.
Galícia: Instal·lació de la segona via al tram de 66 km entre Medina del Camp i la bifurcació Coreses.
Astúries: Renovació integral dels túnels de Villabona a la línia León-Gijón per millorar l'explotació i el trànsit mixt.
ports: Aprovació d'11,6 milions d'euros per a l'accés ferroviari al port exterior de Punta Langosteira (La Corunya) dins del pla 2025-2029.

Claus i preguntes freqüents sobre el Corredor Atlàntic

Quant ha invertit el Ministeri de Transports al Corredor Atlàntic el 2025?

El Ministeri ha tancat l'any amb una inversió rècord de anuals., cosa que representa un augment del 122% respecte al 2024 i multiplica per cinc la mitjana d'inversió de fa una dècada.

Quina és la data límit per finalitzar la xarxa bàsica del Corredor?

Hi ha un compromís ferm amb la Comissió Europea per finalitzar les infraestructures de la xarxa bàsica abans del 31 de desembre de 2030, mantenint un alt ritme inversor en els propers exercicis.

Quina mena d'infraestructures s'estan finançant?

El pla té al ferrocarril com a eix principal (amb projectes com la Y Basca o la connexió a Galícia), però també inclou inversions en nou ports, cinc aeroports i nou terminals de mercaderies per fomentar la logística multimodal.