Sud-àfrica imposa un aranzel del 52% a l'acer xinès per a cobertes, escalant la tensió proteccionista global

Fotografia d'arxiu lliure de drets creada per Mortesa Mohammadi a Unsplash.

Comerç Internacional i Proteccionisme

El Govern de Sud-àfrica ha imposat un aranzel antidumping del 52,34% a les importacions d'acer per a cobertes procedents de la Xina. La mesura, sol·licitada per ArcelorMittal South Africa, cerca protegir la indústria local malgrat els advertiments sobre l'impacte en els costos de l'habitatge per a les rendes més baixes i estableix un precedent en la lluita global contra l'excés de capacitat siderúrgica.

El Govern de Sudáfrica ha oficialitzat la imposició d'un aranzel antidumping del 52,34% sobre les bobines d'acer resistent a la corrosió de calibre fi importades, un material essencial per a la fabricació de cobertes i teulades. La mesura, que va entrar en vigor de forma immediata, afecta principalment les importacions procedents de China, que representen més del 90% del total d'aquest producte al mercat sud-africà. L'aranzel serà escalonat, reduint-se al 37,34% el segon any i al 22,34% el tercer, en un intent per reequilibrar-ne l'impacte a mitjà termini.

La decisió va ser adoptada per la Comisión de Administración de Comercio Internacional (Itac), l'organisme regulador sud-africà, després d'una sol·licitud formal de ArcelorMittal South Africa (Amsa), el principal productor siderúrgic del país. Amsa va argumentar que l'allau d'importacions a preus per sota del cost de producció no només constituïa una pràctica de dúmping que amenaçava la viabilitat de la indústria nacional, sinó que també introduïa al mercat productes de «qualitat subestàndard» sense les degudes certificacions, posant en risc la seguretat dels consumidors, especialment en els assentaments informals on el seu ús és predominant.

Impacte local i precedent global

La mesura no ha estat exempta de controvèrsia. Durant la investigació de la Itac, diverses veus van advertir que l'encariment de l'acer per a cobertes perjudicarà directament les llars de baixos ingressos, que depenen d'aquest material per a la construcció d'habitatges assequibles. El temor és que moltes famílies es vegin obligades a recórrer a alternatives més barates i menys segures, com ara la fibra de vidre o el plàstic. Tot i això, en el seu informe final, la comissió va concloure que, si bé hi pot haver un augment de preus a curt termini, «des d'una perspectiva de benestar econòmic a llarg termini, els costos de no intervenir són molt més substancials». La Itac va advertir que la inacció podria provocar «el tancament d?empreses, la pèrdua de llocs de treball i una contracció de la producció nacional».

Aquesta decisió s?emmarca en una estratègia proteccionista més àmplia del govern sud-africà. El març passat, la Itac ja va imposar aranzels antidumping a l'acer estructural de China (74,98%) i Tailandia (20,32%), després que les importacions d'aquest producte es multipliquessin per 19 a l'exercici fiscal 2023/24, amb China acaparant el 65% del dit volum.

El ressò a la siderúrgia espanyola i europea

Tot i que la mesura se circumscriu al mercat sud-africà, la seva anàlisi és de màxima rellevància per a la indústria espanyola i europea. L'acció de Sudáfrica és un símptoma més de la fragmentació del comerç global i de la creixent resposta dels mercats nacionals a l'excés de capacitat siderúrgica de China. Cada barrera aranzelària que s?aixeca contra l?acer xinès en un mercat desvia inevitablement aquests excedents cap a altres regions, amb Europa y España entre les destinacions potencials, incrementant la pressió sobre els productors locals.

La paradoxa resideix que el sol·licitant a Sudáfrica, Amsa, és la filial del gegant siderúrgic ArcelorMittal, un actor clau en la indústria espanyola amb plantes de gran importància estratègica a Asturias i País Vasco. Mentre que la filial africana aconsegueix protecció aranzelària, les seves homòlogues europees s'enfronten a la mateixa amenaça de les importacions a baix cost. Aquest cas serveix com a estudi sobre les complexes dinàmiques d'un mercat globalitzat on les corporacions multinacionals han de navegar per polítiques comercials nacionals divergents, una realitat que afecta directament la competitivitat i les estratègies d'exportació de les empreses espanyoles del sector i la cadena de valor.