Stablecoins i comerç global: el futur de les transaccions en importació i exportació

El comerç transfronterer es troba en un moment de transformació significativa, no només per la conjuntura geopolítica i els reptes que representa, sinó pels avenços tecnològics que experimenta. En aquest marc, resulta paradoxal que la transformació no estigui permeant a l'àmbit dels pagaments, ja que si bé aquests mouen més de 290 bilions de dòlars a l'any, la major part segueix liquidant-se mitjançant transferències bancàries: un sistema que pot trigar diversos dies a fer-se efectiu i el cost real del qual —entre comissions, marges de canvi i bancs corresponsals— acostuma a situar-se entre el 5%.

Per a una empresa d'importació i exportació que treballa amb marges ajustats, aquestes friccions no són un menor inconvenient: afecten directament la rendibilitat, la tresoreria i la capacitat de competir en mercats internacionals.

És per això que les stablecoins es comencen a consolidar com una nova infraestructura per als pagaments internacionals entre empreses. El que fa tot just uns anys s'associava a l'ecosistema dels actius digitals ara comença a utilitzar-se per resoldre un problema molt concret del comerç exterior: moure diners entre empreses de forma més ràpida, predictible i eficient.

Un sistema que segueix penalitzant el comerç internacional

La majoria dels pagaments internacionals es continuen fent a través de la xarxa SWIFT, una infraestructura creada per connectar entitats financeres i que depèn d'una cadena de bancs corresponsals per completar moltes operacions.

Per a les empreses d'importació i exportació, aquest model implica pagaments que es poden demorar diversos dies, costos difícils de preveure i processos subjectes a verificacions addicionals que escapen al control del departament financer. La diferència entre la data d'emissió, la data valor i la disponibilitat efectiva dels fons dificulta la planificació de la tresoreria, mentre que els marges aplicats al canvi de divisa redueixen la rendibilitat de cada operació.

Aquestes limitacions són especialment rellevants en els corredors comercials entre Europa i mercats com Llatinoamèrica, el nord d'Àfrica o el sud-est asiàtic, on la infraestructura bancària sol implicar més costos i temps de liquidació.

Les stablecoins guanyen terreny als pagaments B2B

El creixement dels pagaments B2B amb stablecoins reflecteix que aquesta transformació ja està en marxa. Segons McKinsey & Artemis Analytics, el 2025 el volum de pagaments empresarials mitjançant stablecoins va assolir els 226.000 milions de dòlars, un 733% més que l'any anterior. Al començament del 2026, el 97,8% del volum gestionat per plataformes especialitzades corresponia ja a operacions entre empreses.

La tendència mostra un canvi denfocament. Les stablecoins deixen de percebre's únicament com un actiu digital per esdevenir una infraestructura de pagaments utilitzada per companyies amb activitat internacional.

En una operació internacional d'aquest tipus, una empresa converteix els euros en una stablecoin regulada, envia l'import al proveïdor a través d'una xarxa blockchain i permet que aquest rebi els fons en qüestió de minuts per convertir-los posteriorment a la moneda local.

En reduir la intermediació bancària, disminueixen tant els temps de liquidació com una bona part dels costos associats a l'operació. A corredors on una transferència bancària pot representar entre un 2% i un 5% de l'import, els pagaments mitjançant stablecoins poden situar el cost total per sota del 0,5%.

Per a empreses que fan pagaments internacionals de manera recurrent, això suposa una major previsibilitat sobre els seus costos financers, una gestió més eficient de la tresoreria i una millora de la relació amb proveïdors que reben els fons pràcticament en temps real.

El benefici resulta especialment visible en rutes comercials on les transferències internacionals continuen sent més lentes i cares. Per a moltes empreses espanyoles que importen components des de l'Àsia o exporten productes a Mèxic, Colòmbia o el Marroc, reduir uns quants dies d'espera a uns minuts pot tenir un impacte directe a l'operativa diària.

La rapidesa en la liquidació facilita la planificació financera, redueix tensions de liquiditat i aporta més certesa tant per a compradors com per a proveïdors, especialment en operacions recurrents.

MiCA aporta el marc regulador

L‟entrada en vigor del Reglament MiCA ha suposat un punt d‟inflexió per al‟adopció empresarial de les stablecoins a Europa. El nou marc estableix requisits sobre reserves, supervisió i protecció de l'usuari, oferint una seguretat jurídica més gran per a les empreses que avaluen incorporar aquest tipus de solucions en els seus processos de pagament.

Aquest avenç regulatori està contribuint a fer que les stablecoins s'analitzin cada cop més com una infraestructura financera per a pagaments internacionals i no únicament com un actiu vinculat a l'ecosistema cripte.

Una qüestió de competitivitat

La transformació dels pagaments internacionals no passa necessàriament per substituir la banca tradicional. A la pràctica, moltes empreses d'importació i exportació estan adoptant models híbrids, utilitzant stablecoins en aquelles operacions on aporten més eficiència i mantenint els canals bancaris convencionals per a la resta de la seva activitat.

En un entorn on cada dia despera i cada punt percentual de cost influeixen en la competitivitat, la manera de pagar a proveïdors i cobrar de clients internacionals comença a convertir-se en una decisió estratègica. L'evolució del mercat, el creixement dels pagaments B2B i el nou marc regulador europeu apunten a la mateixa direcció: les stablecoins estan deixant de ser una innovació tecnològica per consolidar-se com una nova infraestructura al servei del comerç internacional.

Vicente Romero, cofundador i COO de Cryptopocket