Santiago García-Milà, subdirector del Port de Barcelona, analitza l'abril del 2026 les fites de la internacionalització espanyola i els reptes de la logística verda per millorar la competitivitat empresarial en un context global marcat per les disrupcions geopolítiques i climàtiques.
Transformació del model portuari: El focus al client final
El Puerto de Barcelona és una de les infraestructures crítiques més importants de la Mediterrània i un motor fonamental per a leconomia espanyola. Amb una història lligada al?obertura comercial, el port ha sabut evolucionar d?una infraestructura purament operativa a un soci estratègic per als carregadors. Actualment, gestiona una àmplia diversitat de trànsits, des de contenidors i vehicles fins a creuers, recolzant-se a la ZAL (Zona d'Activitats Logístiques) i la proximitat a l'aeroport per oferir solucions intermodals úniques a Europa.
Al capdavant de la seva estratègia d'innovació es troba Santiago García-Milà, un expert amb més de tres dècades de trajectòria al sector. La seva visió ha estat clau per integrar la tecnologia i la sostenibilitat a l'ADN del port, promovent aliances internacionals com el corredor verd amb Shanghai i liderant l'adaptació de la infraestructura a les necessitats reals dels exportadors i els importadors.
Quina valoració fa dels primers 25 anys del segle XXI a l'evolució de la gestió portuària i la internacionalització de l'empresa espanyola?
Santiago García-Milà: El Puerto de Barcelona cerca des de fa uns 28 o 30 anys acostar-se al client final. Històricament, els ports sempre han mirat al mar, centrant-se en els dos grans els interessats: les navilieres i les terminals. Tot i això, vam fer un gir molt interessant per escoltar les necessitats de qui genera la càrrega. Durant aquests darrers 25 anys, el desafiament més significatiu ha estat crear una simbiosi entre l'eficiència operativa i la competitivitat per a les empreses exportadores i importadores. Espanya ha progressat enormement en el grau d'obertura internacional i els ports hem estat elements clau en aquest canvi modal de mar a terra.
SGM: En el cas de Barcelona, comptem amb l'avantatge de tenir l'aeroport al costat, cosa que permet a les empreses complementar les càrregues. El país ha entès que ha de sortir a l'exterior i diversificar mercats, i això ens ha donat resultats excel·lents. La infraestructura sempre ha d'estar al servei de l'economia; no ens podem permetre infraestructures buides. La logística és avui un cost crític. Per exemple, al sector de l'automoció, abans els components venien d'un radi de 50 o 100 quilòmetres; avui vénen de qualsevol part del món. La nostra obligació és generar competitivitat perquè empreses com SEAT o grans centres de distribució puguin operar amb eficiència des de la nostra ZAL cap al sud de Francia, Italia o el nord de África.
Desafiaments globals: Resiliència davant les disrupcions
En el context global actual, quin és el principal paper estratègic que juga el Port de Barcelona per donar suport a la internacionalització?
SGM: Estem en un moment de disrupcions potents: sanitàries com la COVID-19, climàtiques, geopolítiques i comercials. Tot això posa en crisi la multilateralitat que ens vam donar després de la Segona Guerra Mundial. El paper del port ara és oferir resiliència y predictibilitat. Abans de la pandèmia, la predictibilitat a les cadenes logístiques era del 90%; avui, amb el tancament de canals com Suez o les tensions al Estrecho de Ormuz, aquesta fiabilitat s'ha vist seriosament compromesa, generant extracostos en els estocs de les empreses.
Quines eines o serveis clau estan impulsant per ajudar les empreses en aquest escenari?
SGM: La intel·ligència Artificial és fonamental per muntar escenaris que ens tornin aquesta predictibilitat perduda. A més, estem apostant fortament per la descarbonització. Un exemple clar és el Digital Green Shipping Corridor que estem desenvolupant amb el port de Shanghai. No es tracta només de connectar dos ports, sinó de crear un corredor verd digital des de l'origen fins al destí final, ja sigui Zaragoza, Pamplona o Madrid. Com a entitats neutrals i públiques, podem afegir aquest valor al producte final. Hi ha empreses que ja ho diuen clarament: «O serem verds o desapareixerem», perquè el consumidor i la societat així ho exigeixen.
Perspectives de futur i recomanacions estratègiques
Quina tendència o canvi imminent considera crucial per als propers mesos?
SGM: El meu desig és que tornem a la multilateralitat i al respecte de les normes internacionals per tenir un comerç estable. Actualment hi ha un alt nivell d'inestabilitat i manca de predicció que és gravíssim per al comerç. Davant d'això, les empreses han de mantenir una visió a mitjà i llarg termini. La diversificació en mercats com la India, el Sud-est Asiàtic o els acords de la Unión Europea amb Mercosur són rutes que cal explorar i estar preparats per donar resposta.
Com a reflexió final, quina clau fonamental donaria a una empresa exportadora espanyola per tenir èxit avui?
SGM: El primer és la reflexió: conèixer-se bé. Realitzar una anàlisi DAFO profunda en aquest món canviant. Cal analitzar les oportunitats i amenaces, mirar què va fer Japón, Corea o Taiwán, i entendre que China ha fet el mateix però a una velocitat molt més gran. La clau és el esperit innovador i la capacitat de rectificar l'estratègia si el mercat ho exigeix. Cal tenir un diagnòstic clar: on sóc, on vull anar i amb quins elements ho aconseguiré.
Dades clau de l'evolució logística i portuària
| Concepte | Context Històric / Pre-disrupció | Situació Actual / Objectiu |
|---|---|---|
| Predictibilitat Logística | Superior al 90% | Afectada per disrupcions geopolítiques |
| Ràdio de components (Automoció) | 50 – 100 km (fa 30-40 anys) | Global (Qualsevol lloc del món) |
| Focus Estratègic Portuari | Operacions costat mar (Navieres/Terminals) | Client final (Generador de càrrega) |
| Innovació Prioritària | Infraestructura física | IA i Corredors Verds Digitals |
Claus i preguntes freqüents sobre el futur portuari
- Per què és vital la sostenibilitat per al Port de Barcelona?
Perquè la descarbonització ja no és opcional. El mercat i el consumidor final exigeixen productes amb baixa empremta de carboni, i projectes com el corredor verd amb Shanghai són essencials per mantenir la competitivitat de les exportacions espanyoles. - Com afecta la geopolítica actual la logística espanyola?
Les tensions en punts crítics com el Canal de Suez o el Estrecho de Ormuz trenquen la predictibilitat dels lliuraments, obligant les empreses a augmentar els seus estocs i cercar eines tecnològiques per gestionar la incertesa. - Quin paper juga la Intel·ligència Artificial al port?
La IA s'utilitza per crear models predictius que ajudin les empreses a anticipar retards i optimitzar les cadenes de subministrament, recuperant la fiabilitat necessària per a models de negoci com el Just a temps.




