REPÚBLICA XECA Dia de la llibertat d'impostos

Es diu que trigarà mig segle fins que els països candidats donin abast als països de l'actual Comunitat Europea. Quan vingui aquesta data feliç és molt probable que el dia de la llibertat dels impostos caigui a la República Txeca el 31 de desembre.
No es tracta d?escepticisme exagerat si confiem en les informacions que diuen que, fa 80 anys, als anys 20 del segle passat, el ciutadà txec va acabar els deures financers de l?Estat a primers de febrer. Aquest any van començar a treballar els txecs «només per a ells mateixos» el dia 12 de juny, un dia més tard que l?any passat i 5 dies més tard que fa dos anys. Amb altres paraules: gairebé mig any van estar treballant els txecs per a l'Estat que, al mateix temps, estava molt lluny de dir-se «social», almenys comparant-ho amb aquells països on els impostos obtinguts tornaven als ciutadans en forma de conquestes socials despreses.

Els impostos txecs són més elevats d'Europa. Tot i això, el ciutadà txec no té proves palpables del que passa amb els resultats del seu esforç laboral d'aquest mig any. 13 anys després de la revolució, l'alta càrrega d'impostos li està motold/ivant de la mateixa manera que la feina als matins radiants de l'època dels comunistes.

La caixa eraria famèlica recorda, cada cop més, la mitjana sense fons -d'un conte de fades txec-, en la qual un diable ximple i enganyat feia passos inútils per omplir-la amb doblons.

El dia de la llibertat d'impostos es va convertir a la República Txeca en una festa mòbil. La seva celebració s'està posposant cada cop més, no només per culpa dels defectes en la gestió econòmica de l'Estat, sinó també per la criminalitat econòmica, pels arbitratges i per les despeses als tribunals internacionals perduts, en què l'Estat paga pel treball dolent i lent dels jutges txecs amb els diners dels contribuents.

La reforma de les finances públiques que hauria de salvar el dèficit estatal, novament compta amb les fortes esquenes del contribuent, encara que aquesta vegada a través d'impostos indirectes: amb la pujada de l'impost de consum i de l'IVA. ::