La Regió de Múrcia va liderar el creixement econòmic espanyol el 2003 i té aspecte de continuar fent-ho el 2004. La fortalesa del consum intern i l'aprofitament de l'auge de determinats sectors, com el de la construcció, semblen ser les raons de l'èxit.
-
Situada al sud-est de la Península Ibèrica, amb poc més d'11.300 quilòmetres quadrats de superfície, el 2,23% del territori espanyol, i una població propera al milió tres-cents mil habitants, la Regió de Múrcia acapara en els últims anys no pocs titulars relatius al creixement econòmic espanyol per comunitats autònomes. Sense anar més lluny, al número passat de Moneda Única ens fèiem ressò de l'últim informe Hispalink elaborat per la xarxa d'equips econòmics de 18 universitats espanyoles i patrocinat per les Cambres de Comerç, segons el qual, Múrcia liderarà juntament amb Castella i Lleó el creixement econòmic el 2004. La notícia no és nova, ja que Múrcia ja del 3,3%, superant la taxa nacional gairebé en un punt i sobrepassant les expectatives més optimistes que s'havien generat fins i tot dins de la Comunitat. Aquesta continuïtat en els resultats econòmics ha conduït Múrcia a incrementar el seu pes relatiu al PIB espanyol ia assolir un nivell de convergència amb la Unió Europea del 83%, una mica sense precedents en la moderna història de la regió.
Radiografia econòmica
En l'actualitat, l'economia murciana representa més del 2% de l'economia nacional, amb una aportació al Valor Afegit Brut (VAB) nacional del 2,9% el 2003. El creixement econòmic experimentat en aquest exercici se situa entre el 2,7% indicat per Hispalink i el 2,9% reflectit per Consultors d'Administracions Públiques2,8, Estalvi Confederades (Funques).
Entre els factors que van generar la positiva evolució econòmica murciana el 2003 hi ha la fortalesa del consum intern, els indicadors del qual superen amb escreix els del 2002, afavorit en gran part pel creixement de l'ocupació a la Regió i el consegüent augment de la renda familiar. S'hi observa així un augment en el consum d'energia elèctrica, un increment dels crèdits bancaris al sector privat i un avenç significatiu de les importacions de béns de consum. Així mateix, com apunta des de la Cambra de Comerç de Múrcia, la inversió es va veure afavorida per unes perspectives econòmiques positives.
Per sectors, el de la construcció va ser el que va gaudir d'un dinamisme més gran i el que en major part va contribuir al creixement econòmic de la regió. Tant l'obra residencial com la pública van mostrar índexs satisfactoris que van repercutir directament en l'increment del consum del ciment en un 30,9% i en el de l'energia elèctrica, el consum del qual va augmentar en un 22% respecte del 2002.
La indústria murciana es va caracteritzar també per un comportament positiu, aconseguint un creixement del VAB corresponent a les branques industrials de l'1,8%, mig punt més que l'assolit pel conjunt nacional. El dinamisme del sector va ser més acusat en les activitats energètiques, mentre que a la indústria transformadora va ser més moderat. L'anàlisi de l'estructura productiva regional revela que, des del 1996, el sector industrial ha anat guanyant pes, fins a situar-se en el 20,2% del total el 2003, cosa que dota el model econòmic murcià d'una major estabilitat, ja que és un sector menys conjuntural que altres, com el de la construcció. En aquest període, el 1996-2003, l'increment de la productivitat industrial va ser de l'1,7%. A més, segons l'Enquesta Industrial Anual de Productes 2003, el valor de les vendes de productes industrials va assolir els 7.800 milions d'euros, el 2,4% del total nacional, amb un augment del 6,4% respecte al 2002, el cinquè més elevat per comunitats autònomes.
El sector agrícola va ser el que va presentar uns índexs de creixement més moderats. Tot i això, continua sent un sector amb altíssima participació en l'economia murciana, suposant gairebé el 10% del VAB i abastant el 16% de l'ocupació regional. D'altra banda, l'agricultura i la pesca murcianes constitueixen una part significativa d'aquestes activitats a nivell nacional, fet que parla de la importància que encara conserva el sector primari en aquesta Comunitat, sobretot si tenim en compte que gràcies a les exportacions dels productes agroalimentaris, la Regió de Múrcia s'ha consolidat com un fort competidor als mercats exteriors.
Comerç exterior
Però malgrat la seva gran competitivitat exterior al sector agrícola, Múrcia presenta una balança comercial amb saldo negatiu, principalment per l'elevat volum de les importacions de béns d'equip i industrials. I això és així malgrat que les exportacions murcianes van augmentar un 2,88% el 2003 i el creixement de les importacions en aquest exercici va ser només de l'1%.
El 2003, la Regió de Múrcia va col·locar a l'exterior mercaderies per valor de 3.954 milions d'euros, gairebé el 2,87% de les exportacions espanyoles. Per comunitats autònomes, la Regió de Múrcia és la desena en el rànquing exportador. Però si ens cenyim al període 2000-2003, aconsegueix alçar-se al segon lloc, cosa que diu molt d'una Comunitat inconformista i dinàmica que els darrers anys està apostant aferrissadament per la recerca d'oportunitats més enllà de les nostres fronteres.
Com per a la resta de comunitats autònomes, Europa és el mercat natural de les exportacions murcianes. Per països, Alemanya, el Regne Unit i França s'han consolidat en els darrers anys com els principals socis comercials de la Regió. En menor mesura, encara que exercint un paper important com a receptors de productes murcians, destaquen Itàlia, Països Baixos, Illes Caiman, Estats Units, Portugal, Japó i Bèlgica.
Per sectors, l'agroalimentari s'emporta el palmell: més del 21% de les exportacions de la Regió de Múrcia entre els anys 2000 i 2003 es corresponen amb productes agroalimentaris. Les matèries plàstiques i els productes farmacèutics són els altres nínxols d'exportació de la Comunitat.
Com s'ha apuntat anteriorment, Múrcia presenta un saldo negatiu a la balança comercial, que el 2003 es va xifrar en -932,75 milions d'euros. Aquest resultat, però, és producte de l'excessiva dependència energètica de l'exterior que pateix l'economia murciana. Un estudi realitzat per l'Institut de Comerç Exterior (ICEX) revela que el 56,5% de les importacions estan directament vinculades a la partida de combustibles minerals. En molt menor mesura, Múrcia importa materials relacionats amb la navegació marítima o fluvial (5,61% sobre el total importat), reactors nuclears (3,49%) i matèries plàstiques i les seves manufactures (2,78%).
Organismes de promoció del comerç exterior
A la Regió de Múrcia són dos els organismes encarregats de promoure el comerç exterior: la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Múrcia i l'INFO, a través del Departament de Comerç Exterior. Tots dos són els encarregats d'executar el Pla de Promoció Exterior, que dirigeix els recursos financers al camp de les exportacions, amb l'objectiu de facilitar a les pimes de la Regió les relacions comercials amb l'exterior. Per la seva banda, la Cambra organitza periòdicament fires i missions comercials de què es poden beneficiar les empreses murcianes.
Expectativa falaguera
Com s'apuntava a l'inici, la Regió de Múrcia és la comunitat autònoma que juntament amb Castella i Lleó liderarà el creixement econòmic del 2004, segons l'últim informe realitzat per Hispalink. L'optimisme s'ha escampat també entre l'empresariat murcià. En base a una enquesta realitzada per la Cambra de Comerç de Múrcia a més de 300 empreses de la Comunitat, les perspectives empresarials indiquen que la Regió de Múrcia continuarà mantenint un diferencial de creixement positiu respecte del conjunt d'Espanya. Construcció i comerç són els sectors que presenten una evolució més negativa a l'Indicador de Confiança Empresarial el segon trimestre d'aquest any, mentre que millora la confiança en la indústria i es manté als serveis.
Turisme
Enclavada al centre de l'arc mediterrani, Múrcia disposa d'una oferta turística àmplia i variada. Pel seu clima mediterrani subtropical i semiàrid, la regió saluda el visitant amb una temperatura mitjana anual de 18 graus, amb hiverns suaus i estius calorosos, fàcils d'aplacar a les multituds platges del Mar Menor, la badia de Mazarrón, el litoral de Llorca o Àguiles. Sol i platja a dojo, sí; però també un interessant patrimoni cultural i la palpable diversitat de colors i de paisatges conformen l'estampa murciana. Vestigis rupestres, restes romanes, ciutats visigodes, manifestacions àrabs i el llegat cristià comparteixen denominació murciana amb les Salines de Sant Pere del Pinatar, l'espai natural del Calblanque i les nombroses reserves naturals de la Serra d'Espuña i tants altres paratges. El que és murcià espera el visitant per entregar-li el passat i el present sabent que quedarà admirat amb les imatges, les olors i els colors d'aquesta terra mediterrània.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
