Una nova via diplomàtica, amb epicentre en una cimera celebrada a Alaska, ha obert un intens debat sobre el futur de la guerra a Ucraïna. El president de Rússia, Vladímir Putin, ha presentat el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, un pla concret per posar fi a les hostilitats. La condició principal és inequívoca: la retirada completa de les forces ucraïneses de les regions de Donetsk i Luhansk i el posterior lliurament a la sobirania russa.
Segons ha transcendit de la trobada, a canvi d'aquest control territorial, Moscou es comprometria a congelar els fronts de batalla a Jerson i Zaporiyia, i fins i tot a tornar zones limitades a Sumy i Khàrkiv. A més, la proposta russa cerca el reconeixement formal de l'annexió de Crimea. «Estic sincerament interessat a posar fi a la guerra, però l'acord al conflicte ha de tenir un caràcter sòlid i durador, de manera que s'eliminin les causes que el van originar», va declarar Putin, que va qualificar la cimera com «oportuna i molt útil".
Des del Kremlin, el portaveu Dmitry Peskov es va referir a la trobada com a «un diàleg molt important i substancial que podria acostar un acord», tot i que va mantenir la confidencialitat sobre els detalls.
Per la seva banda, el president Donald Trump es va mostrar partidari d'una resolució negociada, afirmant que «tots van coincidir que la millor manera de posar fi a la guerra horrible entre Rússia i Ucraïna és arribar directament a un Acord de Pau». En un missatge dirigit als líders europeus i ucraïnesos, els va instar «abandonar els esforços per assegurar un alto el foc de Moscou«, suggerint que la via del diàleg directe és la més efectiva.
Rebuig frontal d'Ucraïna i Europa
La reacció des de Kíev i les principals capitals europees no s'ha fet esperar i ha estat un rebuig rotund. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha reiterat la postura inamovible del seu país: «Putin és incapaç de conquistar [Donetsk] des de fa dotze anys. I la Constitució d'Ucraïna declara impossible tant la cessió de territoris com l'intercanvi». Per al govern ucraïnès, renunciar a aquestes regions és «inviable«, ja que Moscou les podria utilitzar com a base per a futures agressions contra la resta del país.
Aquesta posició ha estat recolzada sense fissures per la Unió Europea. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser contundent en afirmar que «les fronteres internacionals no poden canviar mitjançant l'ús de la força». En la mateixa línia, líders com Emmanuel Macron de França i Friedrich Merz d'Alemanya han insistit en el principi que «cap decisió sobre Ucraïna es prengui sense Kíev«. La UE ha reafirmat el compromís de continuar proveint armament a Ucraïna i d'endurir les sancions contra Rússia.
Davant la possibilitat d'un acord bilateral entre Washington i Moscou que ignori els interessos, els líders europeus i el president Zelenski han anunciat una acció diplomàtica coordinada. Planegen una visita conjunta a la Casa Blanca per presentar a Donald Trump una postura unificada i deixar clar que la integritat territorial d'Ucraïna constitueix una línia vermella que no estan disposats a creuar.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
