En un any caracteritzat internacionalment pels desajustos de la cadena logística
Gerardo Landaluce, president de l'APBA, demana celeritat a les inversions ferroviàries i una política d'Estat per abordar-los reptes i oportunitats que representa l'Estret de Gibraltar.
El Port d'Algesires ha tancat exercici per sisè any consecutiu per sobre dels 100 milions de tones en un any caracteritzat internacionalment pels desajustos de la cadena logística, la congestió portuària, l'augment dels nòlits i interrupcions del trànsit marítim com el protagonitzat pel EverGiven al Canal de Suez, esdeveniments que no obstant “han demostrat la resiliència i capacitat estratègica del Port d'Algesires” que en aquest escenari va tenir com a gran notícia el inici d'escales dels megamax de la classe Algesires de la sud-coreana HMM.
Així ho ha afirmat aquest migdia el president de l'Autoritat Portuària (APBA), Gerardo Landaluce, que ha avançat el tancament provisional de l'any: 105 (-2%) milions de tones d'activitat, dada que suposa haver mogut 2 de cada 1 tones que passen pels ports espanyols.
El trànsit de contenidors total tancarà en 4´8 milions de tones (-6%), llastat pel descens dels transbordaments, i compensat pel destacat augment dels contenidors plens d'importació/exportació, que han aconseguit un nou record amb 419.000 teus (+10´5%), sent el 17% d'ells refrigerats, càrrega d'enorme valor afegit a la qual cal sumar 425.000 camions més i remolcs (+15%) procedents del trànsit ro-ro de l'Estret. Com ha explicat Landaluce, aquests creixements justifiquen l'esforç que està realitzant l'APBA al Projecte Hèrcules, que permetrà a curt termini augmentar en un 50% la capacitat de la Terminal de Trànsit Pesat, l'ampliació de les instal·lacions del PIF i la traçabilitat completa de la mercaderia. Pel que fa al PIF, ha remarcat que a més de més personal, Sanitat Exterior ha d'incorporar una plataforma digital eficient que optimitzi els seus processos operatius.
ferrocarril. Un apartat especial requereix el trànsit ferroviari, que ha arribat a xifres rècord amb gairebé 200.000 tones i 34.490 teus (+64%) en gairebé 1.000 trens (+31%), dades en què no està inclosa l'activitat des de Sant Roc Mercaderies, que dóna servei a les indústries de la Badia. D'aquesta manera i davant les previsions de creixement i la incorporació dels trànsits que portarà la Autopista Ferroviària, una de les principals reivindicacions al Ministeri de Transports del primer port espanyol en volum d'activitat continua sent la millora de la connexió ferroviària que s'ha de materialitzar de forma “irrenunciable” n la millora del traçat i la doble via entre Algesires i Bobadilla/Antequera, de manera que el Branc Central dels corredors Mediterrani i Atlàntic compleixi amb els estàndards europeus dels corredors prioritaris de la UE.
En aquest sentit, el president de la institució ha mostrat la seva preocupació ja que “hi ha la demanda i la necessitat” però a les previsions d'ADIF el traçat es manté i només està previst el tercer fil electrificat.
A l'àmbit fins on pot actuar l'APBA, el Pla d'Empresa de la institució, que supera els 71 milions d'euros per al 2022, ja recull una inversió de 19 milions d'euros en accessibilitat ferroviària, tant dins com fora del recinte portuari, amb projectes com la duplicació de la via entre el port i San Roque (Guadarranque) o l'ampliació de la terminal ferroviària d'Illa Verde Exterior. En aquest dèficit de connectivitat terrestre Landaluce no ha oblidat les carreteres, amb el proper inici d'obres de l'Accés Sud per part del Ministeri, així com la reivindicació del desdoblament del túnel de l'Accés Nord, la nova circumval·lació o el desdoblament de la 2 Algesires-Tarifa-Vejer. Per part seva, l'APBA escometrà aquest exercici la remodelació dels controls que entroncaran amb l'Accés Sud.
Sostenibilitat. A l'esmentat Pla d'Empresa la Sostenibilitat té un paper protagonista, amb gairebé 7 milions d'euros d'inversió destinats a materialitzar multitud de projectes en què l'APBA ha treballat en els darrers anys i que vénen recollits en la seva Estratègia Verda.
Landaluce s'ha referit a les accions que des de fa un any es duen a terme a la Platja del Rinconcillo per garantir la seva estabilitat “un exercici de responsabilitat” sobre el qual “seguirem treballant amb el mateix compromís i el proper pas del qual serà el vistiplau de la Direcció General de Costes a l'esborrany de conveni de col·laboració plantejat per l'APBA. En aquest punt ha demanat confiança i tranquil·litat perquè l'APBA té preparats plans d'acció complementaris per fer noves aportacions de sorra sempre que fossin necessàries.
En aquest àmbit ha recordat projectes port-ciutat empresos durant el 2021 com la recuperació del Forta d'Illa Verde i la 3a fase del qual s'executarà el 2022; el Passeig Marítim “Javier Beza” de Puente Mayorga (San Roque); la recuperació ambiental i paisatgística del litoral de la Caleta i l'edifici d'habitatges annex al Far de Tarifa; o la redacció d'avantprojectes i projectes del Port Center i Museu del Port d'Algesires, l'edifici multifuncional i la urbanització de la connexió Llano Groc-Avda Verge del Carme, dins de l'ambiciós projecte port-ciutat del Llac Marítim, entre d'altres. L'APBA també té avançada la implantació de l'OPS tant a Algesires com al Port de Tarifa, cosa que permetrà reduir les emissions dels vaixells mentre estan atracats al port.
ETS. En aquest punt Gerardo Landaluce ha demanat un sòlid posicionament país davant la iniciativa d'incorporació del transport marítim per part de la Comissió Europea al mercat d'emissions (l'anomenat MTS) per tal que no es materialitzi en una “fugida d'emissions” a ports de tercers països a la UE en zones com el Estret de Gibraltar, el Bàltic o el Canal de la Manxa. Així, ha recordat que per ser competitius els ports necessiten connectivitat, i aquesta ve de la mà del transbordament. Tot i això, “l'ETS, tal com està plantejat, ens resta competitivitat i ens pot treure del mercat”. El president del port algesirenc ha explicat que l?APBA ja treballa amb Ports de l?Estat i altres ports espanyols perquè el MITMA (Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), l?Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i la Comissió Europea siguin conscients que la externalització de transbordaments que provocarà l'ETS “ens farà perdre competitivitat i ocupació, no beneficiarà el medi ambient i crearà paradisos fiscals de CO2 a l'entorn proper de la UE”.





