El Perú és un país sorprenentment divers. Les fredes aigües del corrent de Humbold/oldt i la serralada dels Andes el converteixen en un país de contrastos, amb diferents climes, microclimes i ecosistemes. Ho demostra el fet que, de les 104 zones de vida existents al planeta, allà se'n concentrin 84.
Per la seva situació geogràfica, pensar al Perú és pensar als Andes. Aquesta zona, ben diferenciada de les altres dues que conformen el país, la costa desèrtica i la selva amazònica, és més que una cadena muntanyosa. Allà es poden veure, no només majestuosos pics nevats com l'Huascaran, sinó també càlides i fèrtils valls, grans canons, com el Canó del Colca, a Arequipa, i una infinitat de terrasses de cultiu que, construïdes al llarg dels segles, han transformat, en gran part, el paisatge.
Els inques representen la darrera baula d'una llarga herència cultural de 10.000 anys, herència que abasta diferents cultures: Chavín, Pucará, Nazca, Mochicas, Huari, Paracas, Chimú, i Tihuanaco, entre d'altres. El Perú guarda nombroses proves de les grans obres que, en agricultura, hidràulica i arquitectura, van realitzar.
Dels 10 monuments Patrimoni de la Humanitat que posseeix Perú, 5 són vestigis arqueològics. Un d'ells, Machu Picchu, fa una fascinació especial sobre el visitant. Ciutat màgica, en un enclavament també màgic. Situada sobre la muntanya, en plena selva, va ser descoberta al món per Hiram Bingham el 1911. Impressiona l'adaptació equilibrada de la ciutat a l'entorn natural, el seu significat, el paisatge i l'atmosfera que l'envolta.
És obligat esmentar també altres restes arqueològiques importants: el Temple Chavín d'Huantar, de la cultura Chavín; les Tombes Reials dels Mochicas, especialment la tomba del senyor de Sipán, troballa recent de primera magnitud, similar a la tomba de Tutankamon, per la riquesa de les peces d'orfebreria trobades; la ciutadella emmurallada de Chan Chan, construïda en tova pels Chimú, i les misterioses Línies de Nazca, gravades en extensos sorrals i només visibles sobrevolant la zona amb avioneta.
Lima, capital del Perú, anomenada la Ciutat dels Reis, és també un lloc de contrastos: moderns barris residencials, com ara Miraflores i San Isidro, un centre històric d'estil colonial i un immens cinturó d'immigració i pobresa. Lima guarda l'esplendor de temps passats en amagats racons i belles arquitectures. N'hi ha prou amb citar el Palau de Torre Tagle i la Casa Aliaga, com a exemples d'arquitectura civil de Lima, tots dos amb bellíssims balcons colonials tipus mudèjar. Dels edificis religiosos, destaquen la Catedral i els convents de San Francisco i Santo Domingo. Una ciutat, en fi, posseïdora de museus que no cal deixar de visitar: el de Rafael Arco, el Museu de l'Or, el Museu Arqueològic.
Cuzco va ser capital del vast imperi inca, conegut com el Tahuantinsuyo. De tots els palaus i temples que hi van trobar els espanyols, només en queden alguns murs, que van servir de base a les edificacions que aquests van realitzar després de la conquesta. Lligats a l'etapa inca, cal citar Pachacutec, guerrer i estadista que va expandir l'imperi, i el Coricancha, Temple del Sol, on avui hi ha el convent de Santo Domingo. Del període colonial és imprescindible remarcar la riquesa artística que guarda la Catedral. Als seus voltants, custodiant aquesta preciosa ciutat, cal esmentar Ollantaytambo, important bastió inca.
Titicaca amaga, a les altes terres de l'altiplà peruà, un llac d'on va emergir, segons la llegenda, el Déu Sol, i va crear el primer inca Manco Capac i la seva germana i esposa, Mama Ocllo, que van ser els encarregats de poblar la terra. Al voltant d'aquest llac hi perviuen comunitats que, sense tenir en compte el curs del temps, conserven la seva cultura ancestral de manera viva.
Perú és un gresol de races i cultures, constituït per diferents ètnies. Un poble pobre, maltractat políticament i que ha patit fortament el terrorisme fins fa tot just uns anys. Tot i això, és un poble alegre i festiu, com ho declaren la varietat de danses, folklore i vestits típics que s'hi poden admirar. Un poble treballador, hereu d'un conjunt d'expressions artístiques, les tècniques tradicionals de les quals conserven sàviament.
El Perú està dividit en tres regions: la costa, la serra i la selva. La costa està banyada per l'Oceà Pacífic i representa una franja de 60 a 170 km d'amplada, en general, àrida. La serra abasta també el que es coneix com l'Altiplano i forma part de la gran serralada andina, amb becs de fins a 6.700 m. La selva ocupa l'extrem oriental de tot el territori del Perú, i és determinada per la conca amazònica i formada per la selva alta i la selva baixa o cella de selva.
La varietat climàtica és una característica del Perú. A la serra, l'època de pluges es presenta entre els mesos d'abril i octubre. A la costa la temperatura és càlida durant tot l'any, i les pluges es registren els mesos de novembre a febrer, amb l'excepció que en determinades ocasions plou a Lima.
Els millors mesos per visitar el país són abril, maig, juny i octubre, ja que són mesos en què la bonança climàtica s'implanta a tot el país. I la possibilitat d'allotjament al país és enorme, ja que compta amb una estupenda infraestructura hotelera a les principals ciutats.




