Pedro Mejía, secretari d'Estat de Comerç i Turisme: "El rigor pressupostari és la millor política de promoció a l'exterior"

Pedro Mejía és una d'aquelles persones que a la seva provada capacitat professional uneix un excel·lent tarannà personal. Afable, dialogant i amb sentit de l'humor, arriba a la Secretaria d'Estat després d'una àmplia experiència a l'Administració, on va ser director general de Política Comercial entre el 1990 i el 1994. Madrileny, de 50 anys, Pedro Mejía és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, tècnic comercial i economista de l'Estat. Fins al seu nomenament, el mes d'abril passat, ocupava el càrrec de director de Relacions Institucionals del grup Unión Fenosa.

– L'evolució alcista dels preus del petroli és el factor que més ha marcat l'activitat econòmica internacional durant el primer semestre d'aquest any. Quin és l'impacte que aquesta pujada tindrà al comerç exterior d'Espanya?
És cert que els efectes de la pujada del petroli s'han començat a traduir en increments del nostre dèficit comercial a partir dels mesos d'abril i maig. No obstant això, si nosaltres projectem els preus del petroli en aquests dos mesos sobre el conjunt de l'any, i mantenint constant la resta de variables, veiem que l'impacte que pot tenir en l'augment de la nostra factura energètica seria equivalent al 0,3% del PIB, fet que suposaria elevar el total dels pagaments per importacions d'energia fins al 2,6% del P20.800. I això, depenent de si l'encariment dels costos energètics es pot traslladar a preus, totalment o en part. En vista d'aquestes dades, es pot afirmar que l'impacte de la pujada del petroli serà limitat.
Però, a més, hi ha un altre aspecte que cal destacar. Si ens remuntem a anteriors crisis del petroli, veiem com el 1980 Espanya necessitava el 25% del total de les exportacions per poder pagar la factura energètica. El 1990, aquest percentatge ja era al voltant del 16% i, avui dia, només necessitem el 8,5% de l'exportació per cobrir la totalitat de les compres d'energia. Això també dóna una certa relativitat a l'impacte de la pujada actual dels preus del petroli. Una altra cosa seria que consideréssim augments molt superiors que ara no sembla que es puguin donar.
– Serà també limitat aquest impacte en la inflació i, per tant, en la competitivitat en el preu de les exportacions espanyoles que ja va patir un fort empitjorament el 2003?
Caldrà veure en quina mesura aquest augment dels costos de producció repercuteix en els preus o és absorbit directament pels exportadors. Si repercuteix hi hauria una certa influència negativa, però sempre molt relativa, tenint en compte la modèstia de les xifres de què estem parlant i que vindrà marcada pels diferencials que es puguin produir en la inflació respecte als nostres competidors. Tot i això, en un país com Espanya han de ser més importants aspectes de serveis addicionals als preus. És a dir, el preu el que fa és incorporar simultàniament al valor de la mercaderia una altra sèrie d'elements afegits com poden ser la qualitat, el disseny o l'atenció postvenda. Vull dir amb això que el preu en si no és avui un aspecte tan rellevant en la competitivitat de les exportacions espanyoles, com prova el fet que, els últims anys, Espanya ha anat guanyant quota al mercat mundial i avui les nostres exportacions suposen ja el 2% del comerç total al món.
– El programa electoral del PSOE proposava, en matèria de comerç exterior, reformar alguns dels principals instruments de suport a la internacionalització de les empreses i, concretament, el Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD).
Per a una millor utilització dels instruments de què disposa l'Administració cal que s'adeqüin tant a les necessitats de les empreses espanyoles pròpies en els seus processos d'internacionalització com a la tendència mundial en aquest tipus d'activitats. Si parlem en concret del FAD, hem de tenir en compte que l'instrument ha de ser útil i per ser útil ha de ser àgil, flexible i complir les demandes dels governs receptors dels projectes finançats amb què generen les empreses exportadores de béns i serveis. Ara bé, aquesta agilitat i flexibilitat també s'han de compaginar amb la màxima transparència i el rigor més absolut en els processos de licitació i amb el respecte a les normatives legals de cada país. Assolir aquest equilibri necessari és el nostre objectiu.
– Però el programa electoral plantejava, textualment, dividir el FAD actual en dos fons, un per a projectes de desenvolupament social bàsic i un altre per a projectes de desenvolupament sostenible i comercialment viables. Es procedirà a aquesta partició?
En principi, no està previst modificar el FAD. Això no vol dir, però, que no calgui revisar les orientacions de la política de foment comercial de l'ajuda al desenvolupament.
- També es proposava substituir el Fons d'Inversions a l'Exterior (FIEX) actual, que gestiona Cofides, per un fons de cobertura de riscos per part de l'Estat.
El FIEX es va crear l'any 2000 per finançar els projectes d'inversions empresarials a l'exterior i té un desenvolupament raonablement satisfactori. Estem analitzant les possibilitats d'introduir alguna millora per treure el partit més gran a aquest instrument però, de moment, no tenim definida cap postura sobre les estratègies a seguir.
- Pel que fa a l'ICEX, els pressupostos de l'Estat seran més generosos amb aquest organisme, encarregat de la promoció a l'exterior? El programa socialista mateix recordava que els recursos pressupostaris de l'Institut fa cinc anys que estan congelats, amb la consegüent pèrdua de capacitat d'actuació directa.
En els darrers cinc anys, els pressupostos de l'ICEX han crescut al voltant d'un 15% nominal, per tant caldria parlar de congelació pressupostària en termes reals però no en termes nominals. L'ICEX és una institució fonamental dins de la Secretaria d'Estat de Comerç i Turisme i una de les principals missions que té encomanades és diversificar les exportacions espanyoles des del punt de vista geogràfic per reduir la forta concentració, de l'ordre del 75%, del total de les nostres vendes a l'exterior, que avui tenim als països de la Unió Europea. A més d'aquesta diversificació necessària, altres tasques prioritàries de l'ICEX són les d'incorporar progressivament un nombre més gran d'empreses al procés d'internacionalització i ampliar, així mateix, el nombre de sectors.
– I es poden fer amb eficàcia aquestes missions en un escenari d'austeritat pressupostària?
La nostra primera obligació és ser tan eficients com sigui possible amb els recursos que se'ns concedeixen. La política de rigor pressupostari que mantindrem no em permet determinar quina serà l'evolució dels recursos per donar suport a la internacionalització. Però el que sí que m'agradaria deixar clar és que quan Espanya transmet a l'exterior rigor pressupostari això no deixa de ser una magnífica política de promoció de la mateixa Espanya. Perquè un dels aspectes fonamentals per promocionar la nostra imatge als mercats internacionals és transmetre que som un país seriós, que té rigor econòmic i en què es pot confiar amb caràcter general.
- Dins d'aquesta diversificació geogràfica necessària, quines seran les regions prioritàries per a l'Administració durant aquesta legislatura?
Quan ens referim a les àrees geogràfiques, dins de la política exterior espanyola en conjunt, el president del Govern ha reiterat que Amèrica Llatina constitueix una prioritat, i potser és una redundància dir que és una prioritat número u per al foment de les relacions a tots els nivells, la qual cosa inclou també les relacions econòmiques i comercials. A més d'Amèrica Llatina, també són prioritats Àsia, el nord d'Àfrica i els països de l'ampliació. Ara bé, en parlar de prioritats geogràfiques crec que hem d'aprendre a ser més precisos i no parlar tant de continents per centrar-nos en mercats i països concrets, per intentar aplicar a cada país específic la política que considerem més adequada, depenent del tipus de país que sigui i del grau de desenvolupament. Aquí hem iniciat un procés de reflexió que volem estendre i debatre amb els sectors exportadors per optimitzar-ne els resultats.
– I, en relació amb els sectors?
Hem d'orientar les polítiques de promoció cap a sectors que incorporin més valor afegit per potenciar una presència més gran del component de serveis en el conjunt de les exportacions espanyoles. Es tracta d'aconseguir que els productes espanyols siguin demanats cada cop més per les seves pròpies característiques que no pas per la simple competència en preus. En aquest sentit, els conceptes de qualitat, disseny i marca jugaran un paper fonamental perquè permeten generar una clientela amb un determinat poder adquisitiu, que és més estable i, per tant, més allunyada de les fluctuacions conjunturals que es puguin produir.
– En el camp de la intermediació comercial, el Govern mantindrà l'Expansió Exterior dins del sector públic o s'ha plantejat una privatització?
No s'ha pres cap decisió sobre Expansió Exterior i, puc assegurar que, actualment, no hi ha cap pla per a la seva privatització.
– Un dels aspectes essencials de les polítiques d'internacionalització és aconseguir que les empreses no només venguin, sinó que en produeixin fora. Tot i això, en els últims anys hem assistit a una forta caiguda de les inversions a l'exterior, acompanyades de processos de desinversions estrangeres a Espanya.
Els processos d‟inversió i de desinversió responen a les decisions de les empreses i nosaltres el que podem fer des de l‟Administració és seguir les seves pautes de comportament. És cert que a la segona meitat de la dècada dels noranta les inversions espanyoles a l'exterior van registrar creixements espectaculars, lligades als grans processos de privatització i infraestructures, especialment a Amèrica Llatina. Quan aquests processos han decrescut s'ha produït una desacceleració de les inversions, no només a Espanya, sinó a nivell mundial. El nostre objectiu és impulsar els projectes d'assistència directa a les empreses per no només iniciar-los en l'exportació, sinó potenciar els processos de producció a països estrangers. Això és un objectiu bàsic, perquè per a la majoria dels sectors la internacionalització suposa avui la seva única capacitat de supervivència.
– En aquesta línia, la gran assignatura pendent de la internacionalització empresarial espanyola són les pimes. Quines polítiques es desenvoluparan per recolzar-la definitivament?
Les pimes constitueixen la immensa majoria de les societats mercantils espanyoles i concentren la major part de la feina. Són també les que troben més dificultats per dur a terme l'expansió de les seves activitats a nous mercats. Per tot això dedicarem una atenció especial a donar suport als processos d'internacionalització de les petites i mitjanes empreses espanyoles. En aquesta àrea pensem que el Pla d´Iniciació a la Promoció Exterior, el conegut PIPE, que gestionen l´ICEX i les Cambres de Comerç, és un programa molt bo que tenim intenció no només de mantenir, sinó també de potenciar.