PAVEL TELICKASecretari d'Estat per a assumptes europeusMINISTERI D'ASSUMPTES EXTERIORS "Ens trobem en una fase clau"

Quin és l'estat de les negociacions que porta el Govern de la República Txeca per a l'adhesió del país a la Unió Europea?
No és gens fàcil descriure breument la negociació que s'està fent. És difícil apuntar uns criteris que, tanmateix, encara no estan definits. Algú podria considerar que l'estat de les negociacions es mesura pel nombre de capítols tancats, o el nombre dels capítols que queden fins a completar els trenta. Estic d'acord que és el més visible i més senzill per situar-se, però opino que no diu res sobre la situació real; és a dir, que no mostra quant de lluny estan els països als Capítols oberts encara i com són de complicat els capítols per als candidats i en quin marge de temps estaran en disposició de tancar-los. Això no obstant, podria oferir-li una resposta atenent aquest criteri.
La República Txeca va tancar 19 Capítols dels trenta. Es pot dir que portem les dues terceres parts fins a concloure'n tots. Tenim ja tancats Capítols molt complicats però hi ha altres delicats que encara queden per tancar, encara que n'hi ha alguns en estat molt avançat de negociació. Deixant de banda els números que caracteritzarien la situació, es pot dir que ens trobem en una fase clau de la negociació i ja aconseguim mentalitzar la Comunitat Europea en alguns aspectes perquè canviés la seva posició negociadora. Així que podem dir que les posicions de totes dues parts es troben obertes i conflueixen cap a interessos comuns. En aquesta fase, que va començar a principis d'aquest any, espero que s'aconsegueixi durant aquesta presidència arribar a tancar fins a finals d'any entre 22 i 25 capítols.
– Quins són els Capítols de tancament imminent?
Diversos. Durant el segon semestre d´aquest any tenim previst tancar la lliure mobilitat de persones. En aquest sentit, la República Txeca és un dels pocs països que encara no té tancat aquest Capítol, que continua pendent de negociació amb la Unió Europea.
El Capítol més complicat és, sens dubte, el dels Impostos, ja que hem de mesurar molt bé les conseqüències socials i econòmiques.
D'altra banda hi ha el Transport i l'Energia, que ja estan pràcticament tancats a excepció d'alguns serrells de negociar amb Àustria i harmonitzar la visió dels austríacs sobre l'energia elèctrica. Amb el control financer, Justícia, Interior i Agricultura es tancaria la matèria fins a finals d'any.
La resta de capítols seran tema de negociació durant la presidència espanyola. El més important no és el nombre, sinó els resultats que aconseguirem als capítols, ja que estimem i analitzem de manera molt seriosa aquest accés, els seus resultats i conseqüències, no només per a nosaltres, sinó també per a la Comunitat Europea.
– Lliure circulació de persones i Justícia, són dos Capítols que esperen tancar-se fins a final d'any. Quins poden ser els problemes més grans per abordar-los amb èxit?
Pel que fa a la lliure mobilitat de les persones, som conscients que és un problema polític. En alguns països candidats, han utilitzat aquesta qüestió per fer campanya electoral quan s'acostaven les eleccions. Alguns dels països candidats ja han acceptat requeriments i això influeix molt sobre la negociació d'aquest problema.
Pel que fa a la Justícia, cal distingir entre dues coses: la legislació comuna de la Unió Europea i la particular de cada Estat Membre.
Independentment de les regles establertes per la Unió Europea, nosaltres tenim tota una sèrie de problemes per afrontar. Volem acabar amb la corrupció, el narcotràfic i tot això ho farem ho demani o no la Unió Europea. En els darrers anys hem aconseguit ser els millors, i una bona prova és com s'ha augmentat l'interès dels iversors estrangers. Dentre els països candidats, la República Txeca ocupa el primer lloc entre les preferències dels inversors estrangers per nombre d'habitant i el segon quant a volum total d'inversió, per darrere de Polònia.
La realitat dels nostres problemes és un fet però em pregunto, no tindran aquests mateixos problemes altres països?
– Quina seria la manera de fixar la població de les diferents províncies de la República Txeca?
La Unió Europea va fixar un període de set anys perquè es limitessin els fluxos de mà d'obra dels països futurs nous membres com és el cas de la República Txeca. Alguns membres poden aprofitar aquesta possibilitat i d'altres no. Holanda, Irlanda i Suècia ja van declarar que el dia de la nostra entrada a la UE liberalitzaran l'entrada de mà d'obra. Per desgràcia encara no hi ha Espanya.
– No creu que el problema més gran de les persones que surten fora és per al país, que es pot quedar (en part) sense mà d'obra qualificada?
Crec que ja són molts dels cervells txecs que han sortit del país. No obstant, tampoc no es pot posar traves al fet que la gent decideixi anar-se'n a treballar a altres països i, malgrat tot, no ho veig com un fet negatiu. O tenim mercat interior i la gent es pot moure al seu gust, o neguem aquest lliure moviment. Per exemple, els nostres esportistes, els millors jugadors de futbol, juguen a l'estranger i influeixen a la nostra competició, però això dóna la possibilitat als joves d'aprendre. El millor jugador que ara juga al Canadà un dia tornarà. No tots però sí alguns tornaran i enriquiran la competició.
– Creu que el fet que la República Txeca estigui més avançada que la mitjana dels països anomenats PECOS fa que se li estigui exigint més?
Pot ser que molts polítics davant aquesta pregunta responguessin que sí. Jo crec que no. Tot està mesurat pel mateix sistema. No crec que sigui més sever per a la República Txeca, ans al contrari. Els requeriments són alts i es vol tenir un nivell alt per a uns fins alts. La República Txeca abans de la Segona Guerra Mundial es trobava situada entre els set i deu països més desenvolupats del Món. Només cal mirar des d'aquesta mateixa finestra i de seguida comprendrà que igual que Espanya, nosaltres també pertanyem a aquest món europeu.
– Pel que fa al transport, estan en contacte amb organismes de transport d'Espanya?
Encara que s'han mantingut molts contactes amb Espanya, a la pràctica sobre el tema del transport no hi ha cap negociació. El motiu bàsic és que encara s'està esperant quina és la posició de negociació de la Comunitat Europea.
Aquest és un país amb una xarxa de ferrocarrils molt elaborada i es pot dir que en comparació amb altres països tenim una xarxa de carreteres batant nova.
– L'Agricultura és possiblement un dels Capítols més complicats pel que fa a mentalitzar la població d'unes directives pel que fa a la producció… Quina estratègia se seguirà?
Estic dacord que és una matèria complicada quant a la indicació que vostè fa respecte de la mentalitat. Crec que nosaltres com a consumidors, hauríem de tenir interès perquè en el futur el mercat es trobi menys regulat que ara. La República Txeca vol un tracte d'igualtat pel que fa al pagament directe. No es poden crear dues polítiques agrícoles comunes. Si no existís el pagament directe, hauríem de crear-lo.
Aquí no hi ha cap competència amb Espanya. Fins ara no tenim taronges.
– Com creu que afectarà la imminent presidència de la UE per part d'Espanya? Quina és la seva valoració?
Potser seria millor preguntar-li al senyor Aznar. Amb el president del Govern espanyol tinc una bona relació. Estem plenament convençuts que Espanya aprofitarà aquesta extraordinària oportunitat.
En primer lloc, aquest projecte de «nova Europa», que no està imposada per ningú, sinó consensuada per tots, el factor polític jugarà un paper primordial en què Espanya tindrà moltíssim a dir.
Durant la presidència d'Espanya ens aproparem a fer els nostres deures i així tancar la negociació per a la nostra entrada a la UE i gràcies a l'esforç de presidència estic convençut que serem capaços de resoldre els problemes i tot el suport que ens presti Espanya serà visible en aquesta regió.
D'altra banda, Espanya és força coneguda al nostre país, la seva història, la seva cultura, els creixents resultats de l'economia durant els darrers anys. Hi ha molts txecs que passaran les vacances a Espanya. Tot i així, aquest coneixement no és tan profund com ens agradaria i, penso francament, que la presidència ofereix als espanyols una possibilitat per conèixer-nos molt millor i beneficiar-se'n.
No hi ha dubte que si no aconseguim entrar a la Unió Europea, encara que no fos culpa d'Espanya, en el nostre record quedaria que l'última presidència va ser l'espanyola, cosa que seria una veritable llàstima.
És conscient de la tremenda responsabilitat que se li ha conferit en ser vostè el principal negociador per a l'adhesió del país a la UE?
Realment hi ha tot un equip humà amb una gran càrrega de responsabilitat. És cert que sóc una mena de «gos de presa» i que, juntament amb els meus extraordinaris col·laboradors, hem assaborit moltes vegades les mels de l'èxit, però tot això torno a repetir, gràcies a la col·laboració del meu magnífic equip. Jo tinc un mandat per negociar, i aquí és el ministre qui té el paper dominant. Com us he indicat, no podríem aconseguir resultats positius sense la col·laboració del formidable equip amb què comptem.
Ens trobem davant d'un projecte apassionant i hem de ser molt curosos per no repetir els errors que van cometre alguns països membres en el procés d'integració. Aquesta és la meva missió.
Ara bé, si em pregunta si em pesa la responsabilitat, de vegades ho he de pensar durant les nits perquè realment és una àrdua tasca. Però gràcies al fet que tinc al meu voltant un grup de gent fabulosa, molt jove, de 26 o 30 anys, amb una gran formació i esperit esportista, la tasca és més suportable.
L'altre dia Vaclav Klaus va fer unes declaracions polèmiques a la conferència que va impartir a Brussel·les en mostrar-se en contra de l'entrada de la Rep. Checa a la UE. La política Txeca es caracteritza per la sorpresa?
Entenc que el senyor Klaus ha de polemitzar amb aquesta qüestió. El senyor Klaus encapçala un partit polític els afiliats del qual, en més d'un 80%, estan a favor d'entrar a la UE.
Crec que Vaclav Klaus és una persona que està a favor d?entrar a la UE. Ell és conscient que no hi ha cap altra alternativa i jo estic convençut que Vaclav Klaus és aquest tipus de persona molt intel·ligent i la missió del qual és tractar de provocar intel·lectualment; per això serveixen les conferències, per provocar, cosa que fins a cert punt és positiu.
Quan serà la república Txeca membre de la UE?
El primer de gener del 2004.