Governants, líders d'organitzacions internacionals, científics, acadèmics, executius de gegants tecnològics com Google, OpenAI i Meta i representants d'ONG es donen cita amb l'objectiu d'acordar un sistema de governança global per a aquesta tecnologia en creixement ràpid.
La cimera, copresidida pel president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre indi, Narendra Modi, busca, segons fonts de l'Elisi, «reforçar el mecanisme internacional per assegurar que els estàndards de la IA siguin uniformes». S'espera que s'anunciï la creació d'un fons global per al desenvolupament de tecnologies d'IA, garantint que els països accedeixin a aquesta tecnologia “amb independència estratègica”. El missatge central, segons la Presidència francesa, és clar: «la intel·ligència artificial ha de venir al servei de la societat i no al revés».
La urgència de la cimera s'emmarca en un context d'avanç ràpid de la IA, que ja impacta en la vida quotidiana, els processos industrials i fins i tot la seguretat nacional. La competència entre els Estats Units i la Xina pel lideratge en aquest camp és ferotge, com ho demostra l'ascens recent de l'empresa xinesa DeepSeek. Tot i això, des de la presidència francesa s'insisteix, la IA no pot ser un debat limitat a aquestes dues potències.
Inversions milionàries i l'Aposta Francesa
La vigília de la cimera, Emmanuel Macron va anunciar en una entrevista televisada que França rebrà 109.000 milions d'euros en inversions a IA «en els propers anys», subratllant que “és imprescindible mantenir la nostra independència tecnològica”. Aquest dilluns es formalitzaran diversos d'aquests anuncis, incloent-hi la construcció del primer centre de dades a França de la firma francesa Mistral AI, amb una inversió multimilionària. A més, el fons canadenc Brookfield invertirà 20.000 milions d'euros en centres de dades a França, el primer a Cambrai.
París també està a punt d'anunciar la creació d'una Fundació per a la Intel·ligència Artificial d'Interès Públic, finançada un 50% per governs, 25% per la indústria i 25% per filantrops, per canalitzar el finançament públic i privat cap a iniciatives clau. Si bé la quantitat total de fons per a aquesta fundació encara no s'ha revelat, és evident l'ambició de França per posicionar-se com a líder a IA.
L'ONU i els Desafiaments Ètics
La cimera compta amb una destacada participació de l'ONU, incloent-hi el Secretari General, António Guterres, i la Secretària General Adjunta de Comunicació, Melissa Fleming. Guterres, en declaracions prèvies, ha qualificat la IA com una «preocupació existencial» i advoca per una governança global que asseguri que aquesta tecnologia s'utilitzi en benefici de la humanitat, argumentant que cal “seguir sent una eina al servei de la humanitat i no esdevenir una font de desequilibris i riscos incontrolats”.
L'agenda de la cimera abordarà cinc temes clau: la IA al servei de l'interès públic, el seu impacte a l'ocupació, la promoció de la innovació respectant la diversitat cultural i l'ètica i la implementació de normes internacionals. S'espera que les discussions condueixin a un comunicat no vinculant que senti les bases per a una IA responsable, alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU. La cimera de París representa un moment crucial per definir el futur de la intel·ligència artificial i el seu impacte a la societat global. Els acords i compromisos que s'assoleixin aquests dos dies podrien marcar el rumb d'aquesta tecnologia transformadora els propers anys.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
