Nou Reglament d'Estrangeria: em beneficia o em convé acollir-me a la normativa anterior?

El Consell de Ministres va aprovar el 19 de novembre del 2024 el nou Reglament de la Llei d'Estrangeria (mitjançant RD 1155/2024). Aquest reglament, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 20 de novembre, entrarà en vigor d'aquí a 6 mesos, és a dir, el 20 de maig de 2025 . És important tenir en compte que les sol·licituds presentades abans de la seva entrada en vigor es tramitaran i resoldran d'acord amb la normativa vigent en la data de la seva presentació , llevat que l'interessat sol·liciti l'aplicació del que disposa el nou reglament i acrediti el compliment dels requisits exigits per a cada tipus de sol·licitud a la nova normativa.

 

Aquesta qüestió adquireix rellevància en aquells casos en què, pel canvi normatiu , es pugui considerar més beneficiosa la regulació actual. Hi tornarem més endavant.

 

El principal propòsit del nou reglament és reforçar la integració de les persones migrants mitjançant tres eixos clau: treball, formació i família. Entre les principals novetats, destaca la reducció del temps necessari per sol·licitar la regularització per arrelament social , que passa de tres a dos anys. A més, s'inclouen noves figures com l'arrelament sociolaboral, pensat per regularitzar els que demostrin una relació laboral activa, i l'arrelament de segona oportunitat, que beneficia els que no han pogut renovar els seus permisos i que, per tant, han caigut en allò que es coneix com a “irregularitat sobrevinguda”.

 

El reglament també pretén simplificar significativament els procediments administratius, reduint la burocràcia associada a les autoritzacions de residència i treball. Per exemple, les autoritzacions inicials tindran una durada d'un any i podran renovar-se per períodes de quatre anys, cosa que brinda més estabilitat tant a
les persones migrants com els seus ocupadors.

 

Així mateix, s'han ampliat els supòsits de reagrupació familiar, incloent-hi parelles no registrades i augmentant l'edat màxima dels fills que poden ser reagrupats, fomentant així la unitat familiar. En aquest àmbit també es crea un permís específic per a familiars de ciutadans espanyols , i aquests casos queden fora de l'actual regulació del RD 240/2007 de ciutadans comunitaris i els seus familiars.

 

Tot i que, a priori, aquesta nova autorització es pot considerar similar a l'anterior, hi ha conseqüències que s'han de tenir en compte per valorar si convé començar el tràmit com més aviat millor o si resulta irrellevant. Vegem-ne alguns exemples:

 

- Ascendents d'espanyols : actualment poden sol·licitar un arrelament familiar si tenen més de 65 anys i es troben a Espanya, sense necessitat d'acreditar raons econòmiques o de salut. Amb la nova regulació no s'estableix un límit d'edat, però sí que hauran d'acreditar que viuen a càrrec del familiar espanyol, que no tenen suport familiar al seu país d'origen, o que hi concorren raons de caràcter humanitari.

 

– Altres familiars : encara que s'amplien els supòsits (per exemple, en el cas de fills), és important considerar que, en separar aquests familiars del règim comunitari, el dret a residir i treballar a Espanya ja no és automàtic, sinó que depèn d'obtenir la residència. Per això, mentre es tramita la seva sol·licitud no podran treballar (cosa que sí que era possible amb la regulació del Règim Comunitari). A més, la residència produirà efectes des de la seva concessió, no des de la seva sol·licitud (com passava ara i, per tant, el temps per a la sol·licitud de nacionalitat començava a comptar des de la sol·licitud i no des de la concessió, que es pot produir mesos després).

 

Per aquestes raons, en el cas de familiars de ciutadans espanyols que vulguin establir-se a Espanya a curt o mitjà termini, recomanem que s'assessorin immediatament per analitzar si els convé afanyar la seva decisió o si poden esperar que entri en vigor el nou reglament.

 

Altres canvis rellevants es produeixen també als estudiants internacionals . El nou marc normatiu facilita la compatibilitat entre estudis i ocupació, permetent a aquest col·lectiu integrar-se més fàcilment al mercat laboral espanyol . Aquesta mesura respon tant a les necessitats dels migrants com a les demandes de sectors clau a Espanya, com l'agricultura, la construcció i les cures.

 

En resum, el nou Reglament d'Estrangeria suposa, per primer cop des del 2011, una modificació profunda de la normativa, millorant-la en molts aspectes. Això no obstant, és fonamental analitzar cada cas concret per poder determinar, en funció dels interessos personals de cada ciutadà, la millor estratègia per al seu procés migratori i de residència a Espanya. Per això, és clau conèixer profundament la normativa anterior i la nova.

 

Mª Eugenia Blasco Rodellar,

Sòcia àrea Immigració. AGM Advocats