Nadia Calviño, Espanya té una exposició menor a Rússia que altres membres de la UE

Crisi Ucraïna

La Unió Europea (UE) va començar a aplicar aquest divendres un tren «massiu» de sancions contra Rússia per «doblegar» la seva economia en càstig per la invasió d'Ucraïna i avaluarà, si s'aconsegueix unanimitat dels seus membres, privar-lo d'accés al sistema de transaccions interbancàries Swift.

Les sancions estaran en vigor «tant de temps com sigui necessari i es completaran amb noves decisions», van subratllar els ministres de Finances dels Vint-i-set, reunits a París amb la Comissió Europea i amb la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, en un missatge que va voler ser sobretot d?unitat davant del desafiament de Moscou.

«Totes les opcions estan a sobre de la taula», van dir al seu comunicat. En particular tallar l'accés a Swift per a les institucions financeres russes, els efectes potencials de les quals seran objecte d'una anàlisi encarregada a la Comissió Europea i al BCE que es farà «en les pròximes hores», va precisar Bruno Le Maire, el ministre francès.

Le Maire, amfitrió de la trobada, va afirmar que el seu país està a favor de vetar a Rússia l'accés a Swift, però que altres -als quals no va voler identificar- han manifestat «reserves» i cal tenir-les en compte, en particular perquè aquesta és «l'arma nuclear financera».

Espanya és un dels Estats membres de la UE que recolza privar immediatament Rússia a Swift, com també ha donat suport a l'adopció de les mesures més dures, ha assenyalat avui la vicepresidenta econòmica del Govern espanyol, Nadia Calviño. "La posició d'Espanya és donar suport a l'adopció de les mesures més contundents i eficaces, mesures proporcionades a l'agressió que estem vivint", va declarar Calviño en conferència de premsa.

DOBLEGAR L'ECONOMIA RUSSA

Però més enllà de si es recorre o no a aquest mecanisme, es va mostrar convençut amb el seu col·lega alemany, Christian Lindner, que el tren de sancions que s'ha posat en marxa «picaran durament Rússia i l'economia russa. El nostre objectiu és doblegar l?economia russa».

Tots van admetre que l'economia europea no sortirà indemne d'aquesta guerra ni del seu corol·lari en forma de sancions o de represàlies que podria prendre Moscou i que podria arribar al tancament de l'aixeta dels hidrocarburs.

Però, com va dir el responsable francès de Finances, «el que està en joc és la defensa dels nostres valors, la llibertat i la sobirania dels pobles. Tot això té un preu i ens porta a prendre una sèrie de decisions difícils».

"Però aquests valors, que són la llibertat o la defensa de la sobirania dels pobles no tenen preu", va recalcar.

Lagarde va assenyalar que encara és prematur avaluar l'impacte econòmic de la guerra, però va anticipar que hi haurà un repunt de la inflació -la seva institució publicarà noves previsions el proper 10 de març- i també més incertesa.

Ha recordat que els dos mandats que té el BCE són garantir l'estabilitat de preus i l'estabilitat financera, i per això garantirà tant la liquiditat del mercat com els mitjans de pagament.

La presidenta del BCE va donar llargues sobre les especulacions d'alguna possible pujada de tipus d'interès durant aquest any: «Seria prematur» respondre en aquest moment aquesta pregunta –va indicar– i abans de fer-ho s'examinarà la situació «en detall».

L'ECONOMIA EUROPEA NO ES VEURE PARALITZADA

La Comissió Europea, per boca del vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis, també va admetre que la situació d'incertesa que ha generat la guerra a Ucraïna «és molt gran» i pot afectar el creixement a la UE. Però va insistir que «l'economia no es veurà paralitzada» i va fer notar que per a aquest any en les seves últimes previsions auguraven una progressió del producte interior brut (PIB) del 4 % i «l'activitat i el creixement s'haurien de mantenir encara que hi haurà clarament un impacte a les nostres economies».

La ministra espanyola, Nadia Calviño, va considerar que el seu país «té una exposició més baixa» a Rússia que altres membres de la UE, amb una dependència més baixa de les compres d'hidrocarburs.

Tot i així, Calviño va demanar que els Vint-i-set que es posin en marxa mesures de suport, sobretot al sector agroalimentari, que té a Rússia un important mercat per a l'exportació i, sobretot, que es tinguin en compte les seves demandes per reformar les regles de fixació dels preus majoristes de lenergia.

L'objectiu d'Espanya i d'altres socis comunitaris amb aquesta reforma és que els preus del quilovat siguin menys dependents del gas, que és el motiu principal que des de fa gairebé un any els preus de l'electricitat s'hagin disparat