Mónica Vázquez és la Consellera Econòmica i Comercial de l'Ambaixada d'Espanya a Hongria. Diferències i similituds entre Espanya i Hongria

A l'últim certamen de la Fira Exporta, celebrat a Barcelona el mes de novembre de l'any passat, l'Ambaixada d'Espanya a Hongria va atendre nombroses visites, cosa que demostra l'interès creixent per Hongria i el procés d'adhesió a la UE. Hongria és un país relativament llunyà als espanyols, amb una mida no més gran que Portugal i deu milions d'habitants i que en menys de tres anys serà membre de la UE. Aquesta és la raó per la qual Espanya s'hauria d'interessar a mitjà termini per desenvolupar relacions comercials bilaterals de manera més intensa.
La primera diferència entre Hongria i Espanya és la població urbana escassa del país centreeuropeu. Budapest té dos milions d'habitants i la segona ciutat del país amb prou feines té 200.000 habitants. El fet que la població urbana a Hongria es concentri a la capital no deixa de facilitar les relacions comercials ja que només visitant-la l'empresari es pot fer a la idea de la idiosincràsia hongaresa.
La majoria de la classe política és dipolmada o llicenciada universitària, cosa que també ofereix una idea de la seva capacitació cultural. En conseqüència, el nivell d'ensenyament i de serveis socials és molt alt, motiu pel qual s'han anat instal·lant moltes empreses estrangeres (a més, el cost del personal laboral qualificat és sensiblement inferior que als països occidentals).
L'atur és el problema que més preocupa els hongaresos. Actualment se situa al 6,5%. La taxa de connexions a Internet és més elevada que l'espanyola, i l'hongaresa és una societat immersa de ple en el marc de les noves tecnologies.
Per contra, el PIB per càpita és, aproximadament, la meitat que l'espanyol, però, creix a un ritme sensiblement superior (entre el 5% i el 6%). L'any 1998, Hongria es trobava al 43% de la mitjana comunitària i només quatre anys després s'ha col·locat al 51%.
Rebaixar el 10% d'inflació ha estat una de les prioritats del govern. L'extricta política monetària a partir de l'1 d'octubre del 2001 va aconseguir reduir-la al 7,5% aquell any i manté les previsions de tancar l'any 2002 amb una inflació del 4,5%.
Dos terços del territori hongarès són terres de labor, fèrtils. Una altra característica d'Hongria és la forta presència dels gitanos que suposen el 6% de la població. D'altra banda, la divisió administrativa està separada a 19 comtats que, en cap cas, gaudeixen de l'autonomia de les regions espanyoles. Cosa que, per altra banda, no tindria cap sentit a causa de la mida del país.
Hongria és rica en recursos naturals, agrícoles i minerals, sobretot, encara que es veu obligada a importar gas natural de Rússia.
La taxa d'obertura el 2000 va ser del 102% lleugerament superior al PIB del país. Això vol dir que és una de les economies més obertes del món, fins i tot més que l'espanyola. De fet, encara que no estiguin formalment integrats a la UE, més del 70% del seu comerç exterior es fa amb aquests països. Tres anys abans de l'adhesió d'Espanya a la Unió europea, el nostre comerç exterior no arribava ni a la meitat. La seva divisa, el Flotrint és una moneda convertible i l'informe anual de la Comissió Europea estableix que Hongria és el candidat més preparat per a l'adhesió a la UE.
També és important ressaltar que les inversions estrangeres acumulades fins aquest any són de 30.000 milions d'euros, cosa que significa una renda per càpita d'uns tres mil euros.
Una democràcia parlamentària.
Hongria és una democràcia parlamentària multipartidista. El 2002 se celebraran eleccions generals. Com la resta de països del Centre d'Europa, l'alternança de partits ha estat tònica de les darreres eleccions. Tot i això, guanyi qui guanyi, hi ha consens entre totes les formacions polítiques a l'hora d'establir com a prioritat l'adhesió a la UE. Les reticències d'una petita part de la població, com els agricultors i la gent gran no són rellevants.