El creixent interès que suscita el mercat americà, els acords de lliure comerç vigents i els que es troben en procés de negociació es van abordar a la darrera taula rodona d'IMEX»04. Sota el lema «Mercat en expansió, el lliure comerç a Amèrica», els representants dels diferents mercats presents van analitzar l'estat de les relacions comercials a banda i banda de l'oceà.
Va presentar i moderar la taula la directora de Ràdio Intereconomia, Natalia Obregón, que va fer una petita introducció al mercat americà. «En aquest mercat, Espanya hi té molt a dir», va assegurar. «Les relacions que Espanya manté amb països com Mèxic, o fins i tot amb el Mercosur, va dir Obregón, ens situen en una posició de primera línia dins de la Unió Europea».
La influència que Espanya exerceix a Llatinoamèrica també va ser objecte dels comentaris de Gerardo Bugallo, director general de Política Exterior per a Amèrica del Ministeri espanyol d'Afers Exteriors. Aquesta influència té la seva explicació en raons idiomàtiques i culturals. "En la història de l'activitat exterior de l'empresa espanyola ha prevalgut sempre l'atracció pel conegut", va afegir. L'altre punt del seu discurs es va dedicar a l'escassa imatge que als Estats Units hi ha d'Espanya, «una mala notícia», segons Bugallo, «si tenim en compte que actualment hi viuen 43 milions d'hispans als Estats Units».
Va prendre el relleu el vicepresident de l'Autoritat Portuària de València, Rafael Aznar, que va parlar de la rellevància del transport transoceànic en les relacions comercials amb Amèrica. Aznar va posar èmfasi en la interconnectivitat portuària, en la mesura que serveix com a nexe d'unió entre diferents àrees de comerç. També va voler centrar la seva atenció en les necessitats actuals, atesa la conjuntura del mercat. "L'excés d'oferta ha abaratit els nòlits i això obliga els ports a afegir noves capacitats, que tenen a veure amb l'increment de massa crítica de càrrega per a una naviliera", va assenyalar Aznar, que va continuar la seva intervenció analitzant les qualitats que ha de tenir un port per ser seleccionat al comerç transoceànic. "Cal estar ben localitzat, dotar-se de bones infraestructures, però a més, cal aconseguir un equilibri entre les importacions i les exportacions, requisits que es veuen complerts en el cas del Port de València", ha conclòs. Pel que fa a les relacions amb Amèrica Llatina, el representant valencià va proposar buscar simetries i reciprocitats amb els ports americans, establir aliances i compartir tecnologies. «Si som capaços de fer-ho, tindrem grans possibilitats de constituir-nos en veritables plataformes de comerç exterior». Aquest missatge va servir per donar per conclosa la seva intervenció.
Tot seguit, els diferents representants dels països assistents al Congrés van aportar les seves perspectives sobre el comerç, tant interior com exterior, dels seus mercats. El primer a intervenir va ser Marcel Lebleu, conseller comercial de l'Ambaixada canadenca, que va reclamar més atenció per al seu país. «Som la segona economia a Amèrica i tot i això, a l'exterior es parla poc del Canadà». Una dada rellevant sobre la base de la seva economia és que aproximadament la meitat del seu producte interior brut procedeix de les exportacions. «La nostra qualitat de vida depèn dels mercats exteriors», va assenyalar Lebleu.
També va comentar l'efecte que han tingut sobre el Canadà els diferents acords comercials, especialment el Nafta. "El que no es pot posar en dubte és que Nafta va transformar l'espai econòmic d'Amèrica del Nord". Pel que fa a la presència de les empreses canadenques a Europa, va dir que «des del continent europeu aconsegueixen vendre més que les empreses que es dediquen a exportar productes des del Canadà». Per acabar, Lebleu va parlar de l'interès que suscita el mercat canadenc a l'empresari del nostre país. El conseller va finalitzar dient que «Canadà és un mercat molt interessant per a les empreses espanyoles i pot constituir la clau per entrar al mercat nord-americà».
El seu homònim a l'Ambaixada de Mèxic i director de Bancomext, Carlos Ceceña, va començar aportant algunes dades que avalen la importància del mercat mexicà en el context econòmic internacional. "Som el segon país receptor d'inversions estrangeres, després de la Xina", va indicar. Com va quedar palès en la seva intervenció, el comerç exterior és la base de la seva economia. «En bona mesura, la nostra prosperitat és deguda a una obertura cap al comerç exterior», va assegurar Ceceña, que va prosseguir esmentant els diversos acords que afavoreixen els intercanvis comercials de Mèxic amb tercers països, destacant el Nafta amb Amèrica del Nord i el Tractat de Lliure Comerç amb Europa.
El director de Bancomext va concloure recomanant Mèxic a través de tres línies de negoci: com a mercat importador, com a receptor d'inversió directa per a la creació d'empreses al país i com a plataforma per fer negocis amb altres països del seu entorn geogràfic.
Un dels discursos més esperats va ser el del conseller comercial de l'Ambaixada del Brasil, Joel Sampaio, que es va centrar en la importància de les negociacions que du a terme el Mercosur amb la Unió Europea, i que actualment es troben en un procés de definició. Tot i això, Sampaio va voler puntualitzar que Brasil i Mercosur estan també involucrats en dos taulers negociadors més, com són l'ALCA i la Ronda del Desenvolupament de l'OMC. «Aquests taulers s?influeixen mútuament, i les concessions que es fan són mirades amb molta atenció pels altres», va indicar. En un futur immediat, el repte assenyalat per Sampaio consistirà a arribar a acords aranzelaris entre el Mercosur i la Unió Europea «perquè aquí es concentren els interessos ofensius i defensius de cada bloc més difícils de conciliar». Com a exemple, va citar la gran competitivitat dels productes agroalimentaris brasilers, davant dels quals hi ha fortes barreres defensives dins de la UE.
Sampaio també va voler accentuar la influència del comerç exterior en l'estabilitat econòmica del país: «Si no tenim accés als mercats, no podem equilibrar la nostra balança de pagaments», i va citar com a model la recuperació econòmica brasilera, després de la incorporació de Lula da Silva al Govern. «Durant 2003, vam tenir la xifra més gran de negoci internacional de la nostra història. Això va permetre assolir un saldo positiu de 4.000 milions de dòlars, cosa que ens va ajudar a sanejar els comptes de l'Estat».
El mercat peruà i la seva integració comercial amb altres mercats va ser un altre dels assumptes analitzats en aquesta taula rodona. El conseller de l'Ambaixada del Perú, Raúl Salazar, va introduir els presents en la realitat econòmica del país, el creixement del qual se situa al voltant d'un 4,6%. Salazar va plantejar el repte de cohesionar més el comerç interregional amb els mercats veïns, ja que actualment suposa només el 6% de les exportacions del país. Respecte a les relacions amb Espanya, Salazar va recordar l'època en què el programa de privatitzacions va atreure les multinacionals espanyoles, que van convertir Espanya en el primer inversor estranger al mercat andí. Tot i això, ha apel·lat a una segona onada d'inversions, afavorida per acords preferencials. El representant peruà va esmentar els principals sectors potencials del país, com ara l'agroindústria o la pesca industrial. En aquest sentit, va declarar que algunes empreses espanyoles ja s'estan instal·lant al país per cultivar matèries primeres, que després exporten al mercat nord-americà.
Per part seva, el cap de l'Oficina Comercial de l'Ambaixada de Veneçuela, Carlos Lli Torrabadella, es va centrar en la integració comercial entre els països del seu entorn econòmic. Sobre l'inversor espanyol a Veneçuela, Lli va assenyalar diferents oportunitats de negoci. En primer lloc, va parlar del florent mercat de transformació de matèries primeres. «En aquest espai, hi ha lloc per a pimes o grans empreses espanyoles que tractin de donar sortida a productes elaborats», va indicar. També va posar sobre la taula els grans projectes de desenvolupament d'infraestructures que connectaran diferents països sud-americans. Per acabar, va parlar del camí que estan obrint aquestes mateixes infraestructures, com és el cas de la comunicació amb el nord del Brasil, on s'estan subministrant béns i serveis des de Veneçuela a costos molt baixos.
El representant colombià, Ricardo Lozano, va parlar de l'enorme potencial que té el país atesa la seva riquesa de matèries primeres i la competitivitat dels costos laborals. Pel que fa a la presència d'empreses espanyoles a Colòmbia, va esmentar que actualment hi ha més de 200 companyies instal·lades al país, principalment dels sectors d'infraestructures i serveis financers. Va concloure animant els empresaris presents a acudir a la Roda de Negocis que tindrà lloc a Cartagena el proper mes de maig, i en què podran trobar diferents alternatives de proveïdors al país andí.
Un cop estudiades les diferents anàlisis de cada mercat, el director de Relacions Internacionals del Consell Superior de Cambres, Fernando Puerto, va mostrar la seva visió sobre el mercat americà des d'una perspectiva econòmica global. «Entre els països emergents, Àsia és la zona de més creixement, segueix Europa de l'Est i en tercer lloc hi ha Amèrica Llatina», va explicar. Segons la seva perspectiva, assistirem a una acceleració del creixement econòmic mundial que afectarà positivament el continent americà. Va assenyalar el Brasil i Mèxic com a motors de l'economia llatinoamericana. «El 2003 la situació d'aquests dos països va penalitzar el creixement, però les grans variables econòmiques s'estan estabilitzant, cosa que dóna bones perspectives per a aquest 2004». Fernando Puerto va apuntar que les grans empreses espanyoles ja estan àmpliament representades a Amèrica, però concentrant-se al sector serveis. «El següent pas serien els sectors productius, i aquí s'hauria de fer un esforç amb les petites i mitjanes empreses», va concloure.
El paper que tenen les entitats bancàries en el comerç internacional llatinoamericà va ser el tema central de la intervenció de Pedro Sanz, director d'Empreses de la Divisió Amèrica del Santander Central Hispano, el grup financer més gran a la zona. El ponent va posar èmfasi en rebutjar la falsa idea del retard bancari d'aquests països i va assenyalar els avenços realitzats al camp de la banca i les noves tecnologies. «En l?actualitat, tant les empreses com els clients tenen accés a la banca electrònica. Internet ha potenciat un salt qualitatiu a aquests països. Tot i que els sistemes de cobrament són molt eficients, s'ha aconseguit que hi hagi eines de gestió de pagament tremendament ràpides».
La importància de la logística al lliure comerç amb Amèrica va ser un assumpte reprès per Miguel Osuna, en qualitat de president de la Xarxa Iberoamericana de Logística i Comerç (RILCO) i del delegat especial de l'Estat a la Zona Franca de Cadis. Osuna va parlar de potenciar Cadis com a primer punt de contacte de les empreses americanes que exporten a Europa. «Per assolir aquest punt hem arribat a acords amb diversos ports i zones franques americanes». Així mateix, va parlar de les eines que la RILCO posa a la disposició de l'exportador. "Estem preparats perquè tota la tramitació d´una exportació i tots els contractes auxiliars que comporta, com ara la contractació d´una assegurança o d´un crèdit documentari, es pugui fer a través d´Internet", va concloure.
L'encarregat de tancar el torn d'intervencions va ser Manuel Gala, president de la Fundació CIFF, que va concloure parlant del risc i la comptabilitat a l'Amèrica Llatina. «Estem en una situació de claredat perquè l'empresa pugui invertir a Amèrica Llatina, però cal més informació perquè els empresaris dipositin la seva confiança a la regió», va assenyalar Gala, que va afegir que no obstant, a data d'avui, les perspectives comercials són bones.
La taula va concloure amb un ampli temps de debat, en què es van abordar qüestions com la competència que suposa Àsia per a aquests països, o la posada en pràctica del lliure comerç a Amèrica.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
