Els 12 països amb sortida al mar Mediterrani, signants de la declaració de Barcelona, presenten un informe al Consell de Ministres i al Parlament Europeu.
La situació originària d'aquesta iniciativa es basa en un context en què, com a eix fonamental, apareix el transport com a sector decisiu per desenvolupar el sud de la Mediterrània.
Aquesta situació recollida per FEMISE (Fòrum Euromediterrani d'institut econòmic) indica que «els transports transversals i per mar falten avui o presenten uns costos prohibitius», les raons són la debilitat del comerç interregional entre els socis mediterranis, que només arriba al 6% dels intercanvis comercials.
Aquestes baixes cotes de moviment, afecten directament l'entrada d'inversió estrangera per la «pobresa d'infraestructures», aquesta es mostra per importants desigualtats en tots els àmbits del transport a la zona, les xarxes de carreteres oscil·len entre països amb 42 Km. de carretera per 1.000 Km quadrats de superfície geogràfica mentre que la seva super6.000.
Si a la poca utilització de les carreteres per aquests motius, sumem la inestabilitat política a la regió que suposa moltes vegades el tancament de fronteres, el panorama del transport a la zona s'inclina per la utilització del mar com a mitjà de transport de mercaderies (més del 80%). El medi aeri també és considerable a la zona sobretot per al sector turístic.
D'altra banda, les expectatives de la zona per als propers 25 anys són aleguines, l'informe destaca un increment de població entre els 12 països socis, augmentarà un 50%. Aquesta dada, juntament amb l'increment del comerç mundial i la realització de la zona de lliure comerç Euromediterrània, ratifica aquestes expectatives.
Coneixent aquesta situació actual de context i potencial futur, l'informe recomana bàsicament: «desenvolupar un sistema eficient de transport marítim i aeri combinat multimodal transmediterrani, mitjançant la millora de ports i aeroports», «Supressió de restriccions injustificades, simplificació dels processos, l'augment de la seguretat marítima a l'àrea, i l'harmonia».

