El Marroc s'erigeix en potència logística i econòmica africana després d'invertir més de 13.000 M€ en una dècada

El ferrocarril com a eix de cohesió

La modernització del sistema ferroviari és un dels pilars daquesta transformació. El tren d'alta velocitat Al Boraq, operatiu des del 2018, s'ha convertit en un símbol de la mobilitat marroquina, amb més de 5,5 milions de passatgers transportats només el 2024.

Actualment, el Marroc impulsa un pla d'expansió ferroviària valorat a prop de anuals. (96.000 milions de dirhams). Aquest projecte clau inclou la construcció d'una nova línia d'alta velocitat Kenitra-Marrakech de 430 quilòmetres i l'adquisició de 168 trens nous, incloent models de Alstom (finançats amb un préstec francès de 781 milions d'euros), CAF (Espanya) i Hyundai rotem (Corea). L'objectiu final és duplicar el nombre de ciutats connectades, passant de 23 a 43, el que cobrirà al 87% de la població per al 2040 i integrarà aeroports, zones industrials, ports i futurs estadis.

Marroc, Hub Logístic Global

El sector marítim reforça la posició del Marroc com eix crucial entre Europa, l'Àfrica i l'Atlàntic. El complex Tanger Med s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània i d'Àfrica, gestionant 142 milions de tones de mercaderies el 2024, un notable increment del 16,2% respecte a l'any anterior. La seva àrea industrial associada ja agrupa més de 1.100 empreses.

Aquest impuls es complementa amb dues grans iniciatives:

Nou Port Atlàntic de Dajla*: Amb una inversió de anuals., està dissenyat per ser la porta d'entrada a l'Àfrica Occidental.
La “Iniciativa Atlàntica”: Promoguda per Sa Majestat el Rei Mohammed VI, busca oferir als països del Sahel accés sobirà a l'oceà Atlàntic a través dels ports marroquins.
Gasoducte Nigèria–Marroc: Un projecte de més de 6.000 quilòmetres que unirà Àfrica Occidental amb Europa, amb els estudis de viabilitat ja completats.

Paral·lelament, la xarxa d'autopistes, ia la segona més extensa d'Àfrica amb 1.800 quilòmetres, busca assolir els 3.000 km per a 2030, millorant la connexió entre ports, pols industrials i les futures seus esportives. A això se suma la modernització de ports com Tànger, Nador i Alhucemas, fonamentals per al Pas de l'Estret i la Operació Marhaba, que va registrar el 2024 l'encreuament de més de 3,4 milions de passatgers.

L'Aposta Aèria i Esportiva per al 2030

El Govern marroquí ha aprovat un ambiciós programa per duplicar la capacitat aeroportuària actual, passant de 38 milions a 80 milions de passatgers el 2030. Aquestes inversions, xifrades a prop de anuals., estan alineades amb el full de ruta del Mundial 2030 i busquen posicionar el Regne com una plataforma aèria de referència continental.

A l'àmbit esportiu, la POT 2025 i Mundial 2030 són el catalitzador d'una modernització sense precedents:

Estadi Hassan II de Benslimane: A prop de Casablanca, està projectat per ser un dels més grans del món amb 115.000 espectadors. La seva inversió de fins anuals. el convertirà en un recinte icònic del Mundial.
Reconversió i Ampliació: S'estan realitzant reformes integrals a l'Estadi Príncep Moulay Abdellah de Rabat (ampliat a 70.000 places), el Gran Stade de Tànger, i renovacions als estadis de Marràqueix, Agadir i Fes, sota criteris de sostenibilitat mediambiental i infraestructura intel·ligent.
Llegat a Llarg Termini: Un pla nacional de 45 estadis i centres d'entrenament, amb una inversió addicional de 5.000 milions de dirhams, garantirà un llegat esportiu durador més enllà dels tornejos.

El setè aniversari de l'alta velocitat al Marroc confirma aquesta visió de llarg termini del país, liderada per Sa Majestat el Rei Mohammed VI, que utilitza la infraestructura com vector de desenvolupament econòmic, cohesió social i integració continental. La CAN 2025 i el Mundial 2030 seran la demostració definitiva aquest salt.

*Nota de redacció: El projecte del Port Atlàntic de Dajla s'ubica al Sàhara Occidental, territori classificat per l'ONU com a no autònom i pendent de descolonització. Cal matisar que, encara que administrat de facto pel Marroc, la sobirania sobre aquest territori no és reconeguda pel dret internacional i el seu estatus jurídic ha estat ratificat com a «separat i diferent» pel Tribunal de Justícia de la UE en les seves sentències del 2024.