Fotografia d'arxiu lliure de drets creada per Haydn a Unsplash.
TRANSPORT MARÍTIM GLOBAL
La naviliera danesa Maersk ha formalitzat una comanda de 26 portacontenidors de gran capacitat amb motors bicombustibles, en una decisió que recalibra la seva estratègia de descarbonització. El moviment, que incorpora el gas liquat al costat del metanol verd, respon a les pressions reguladores i als colls d'ampolla a la cadena de subministrament de combustibles alternatius.
El gegant del transport marítim Maersk ha confirmat la signatura d'un encàrrec per a la construcció de 26 nous vaixells portacontenidors de gran eslora, amb lliuraments programats per al període comprès entre el 2029 i el 2030. L'operació s'emmarca en un pla estratègic de modernització de la seva flota global i suposa un ajustament significatiu al full de ruta cap a la transició energètica.
Les noves embarcacions, amb una capacitat unitària de 18.600 TEUs, estaran equipades amb motors de combustible dual. Aquesta tecnologia us permetrà operar tant amb combustibles marítims convencionals com amb gas liquat, una flexibilitat que reflecteix un enfocament més pragmàtic per part de la companyia. Fins ara, Maersk havia liderat l'aposta sectorial pel metanol verd com a vector principal per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
La decisió d'incloure el gas liquat a la cartera de combustibles futurs respon a una avaluació realista del mercat global. Fonts del sector apunten a la major disponibilitat d'infraestructura portuària per al subministrament de gas, davant dels severs colls d'ampolla que encara persisteixen en la producció i la distribució a escala global de metanol verd. Aquest gir permet a Maersk accelerar la substitució de vaixells més antics i menys eficients sense dependre exclusivament d'una solució energètica encara en fase de desenvolupament industrial.
El moviment es produeix en un context d'enduriment normatiu. Organismes com la Organización Marítima Internacional (IMO) i, de forma més accentuada, la Unión Europea a través del sistema de comerç d'emissions (EU ETS) i la regulació FuelEU Maritime, estan incrementant els costos operatius de les embarcacions més contaminants. La inversió de Maersk busca blindar els seus marges contra futures penalitzacions i oferir als seus clients multinacionals rutes amb menys empremta de carboni, un factor cada cop més determinant en els contractes logístics.
Implicacions per a la logística espanyola
Per a Espanya, on Maersk manté una operativa clau en ports estratègics com Algeciras, Valencia y Barcelona, la decisió té implicacions directes. L'elecció del gas liquat com a combustible alternatiu podria reforçar el paper de la xarxa de regasificadores espanyoles, una de les més robustes d'Europa, com ara punts d'avituallament o bunkering per a les noves flotes que cobreixen les rutes comercials principals entre Àsia, Europa i Amèrica.
Així mateix, per al teixit exportador espanyol, des del sector automotriu fins a l'agroalimentari, la modernització de la flota d'un dels principals socis logístics suposa una garantia de competitivitat a llarg termini. La disponibilitat de vaixells més eficients i adaptats a les exigències mediambientals de la Unión Europea és fonamental perquè les empreses espanyoles puguin mantenir les seves cadenes de subministrament alineades amb els objectius de descarbonització i evitar sobrecostos reguladors derivats del transport de mercaderies.
Taula de redacció continuada d'Empresa Exterior. Equip especialitzat en el monitoratge en temps real i la redacció de la informació diària d'última hora sobre els mercats internacionals, garantint l'actualització constant de l'actualitat B2B.


