EULER & HERMES és el primer Grup mundial a l'assegurança de crèdit, el primer Grup europeu de factoring integrat i un dels líders de caució. Amb una plantilla de 6.000 empleats repartida pels 5 continents, EULER & HERMES té el 37% del mercat mundial de l'assegurança de crèdit i ofereix una gamma completa de serveis per gestionar els crèdits comercials.
Les eleccions presidencials el juliol del 2000, guanyades per Vicente Fox, del Partit d'Acció Democràtica, van concloure amb 71 anys de poder del Partit Revolucionari Institucional i van marcar el primer traspàs de poder pacífic al partit de l'oposició. Va ser un pas crític en l'evolució d'una democràcia d'un sol partit mal equipada per solucionar problemes d'una economia de mercat oberta a un sistema més transparent i pluralista. Com a resultat, el risc d'inestabilitat és relativament baix, malgrat el problema de grups insurrectes als estats del sud (especialment, el zapatista a Chiapas).
L'administració Fox manca de majoria al Congrés i fins i tot del suport del PAN, el seu propi partit, i les seves coalicions per aconseguir suport al seu programa de reformes estructurals són escasses. Com a conseqüència, la legislació planejada per al 2003, en què s'inclou la desregulació del sector energètic, se suavitzarà. D'altra banda, se celebraran eleccions a meitat del mandat per al congrés el juliol del 2003, en què tots els escons de la Cambra Baixa seran candidats i serviran per determinar si el president Fox serà capaç d'impulsar o no la seva administració. Promeses de campanya incomplertes i una recuperació feble des de la recessió són factors que haurien d'afavorir l'oposició, però tots dos partits, PRI i PRD, s'han debilitat per divisions internes.
En política exterior, no hi ha amenaces exteriors i les relacions amb els EUA sembla que es consolidaran donant-los el seu suport financer, com ha passat a través de la història.
Pel que fa a la seva economia, Mèxic ha patit diverses crisis al llarg de la seva història, la més recent el 1994/5. Però la seva liberalització va ser impulsada per la seva entrada al NAFTA i per una política macroeconòmica prudent. Aquesta liberalització ha anat acompanyada per una diversificació a les exportacions. Això, tot i reduir la dependència del petroli, continua sent important per a l'estabilitat fiscal, ja que suposa un 40% de les rendes públiques del Govern. No obstant això, com a socis del NAFTA, els EUA i el Canadà s'emporten el 90% de les exportacions en productes manufacturats.
La recuperació econòmica després de l'últim període de recessió va començar el 2002, en augmentar per primera vegada el PIB un 1%, que s'hauria de continuar incrementant durant el 2003 fins a assolir un 2,5%. Tot i això, depèn en major part dels EUA, ja que la seva estricta política monetària estarà restringida per la demanda domèstica i pel limitat abast de l'expansió fiscal.
L?administració Fox ha mantingut la política fiscal del seu predecessor, inclòs l?ús d?estabilitzadors automàtics i els fons del petroli.
El dèficit es va incrementar el 2002 en un 1,2% del PIB, i l'objectiu del 2003 va ser d'un 0,5%.
Actualment, la seva política monetària està basada en la inflació amb un tipus de canvi fluctuant i el seu objectiu per al 2003 és del 3%. Les previsions apunten que el Banc Central continuarà apropant-se a la inflació, però la feblesa del pes el 2003 contribuirà a fer que l'objectiu es compleixi, per la qual cosa s'espera una taxa del 4% a finals d'any.
Hi ha també indicadors que la liquiditat externa està millorant, així les reserves de divises de moneda estrangera proporcionen tres mesos de cobertura en les importacions i un 128% del deute extern previst per al 2003. Malgrat tot, incloent-hi la depreciació del pes, el tipus de canvi se situa fort però es mou cap a un territori.
La ràtio de deute extern és robusta i en aquest moment se situa en un 23% del PIB i un 78% dels guanys de les exportacions.
El clima als negocis ve marcat pels impediments d'una economia forta i estable. Els bancs juguen un paper fonamental, havent-se recuperat de la recessió de 1994/5. Així, hi ha cinc bancs que representen més del 80% dels actius i el 70% dels bancs estrangers. ::





