Els països que s'acaben de convertir en membres de la UE tenen, igual
que la resta de nacions d'Europa de l'Est, una tasca important al davant:
modernitzar tot el sector energètic. Això és degut fonamentalment al fet que
allí el carbó continua sent la principal font de consum d'energia primària,
temps que les centrals nuclears existents hauran de tancar-se en part i ser
sotmeses a mesures de recondicionament en la resta de casos. Aquesta necessària
modernització, molt intensiva en capital, obre nous mercats per a les empreses
que treballen als sectors de l'energia i el medi ambient.
Als 10 països d'Europa de l'Est recollits al quadre, dels quals 8 ja
formen part de la UE, s'observa amb tota claredat l'enorme pes del carbó al
consum denergia primària. La mitjana se situa al voltant d'un 40%, mentre que la
UE es mou en nivells propers al 15%. La classificació ve encapçalada per
Polònia i Estònia que arriben a valors al voltant del 60%.
L'intensiu ús del carbó genera tres problemes mediambientals
importants a l'Est d'Europa, amb conseqüències transfrontereres. Aquests
problemes es podrien pal·liar considerablement amb les noves tècniques que s'apliquen amb èxit des de fa anys als països de la UE. El primer problema rau
a l'emissió de pols; el segon consisteix en les elevades emissions de diòxid de
sofre i òxid de nitrogen, que afecten la salut i són causants de la «pluja àcida».
El tercer problema és perquè el lignit i l'hulla contenen una quantitat
relativament elevada de carboni que en la combustió s'oxida convertint-se en
CO2.
La reducció de la contaminació de l'aire generada per la pols, l'òxid de
nitrogen i el diòxid de sofre s'haurà de realitzar als països de l'Est mitjançant
una profunda reestructuració i modernització del sector energètic. Les centrals de
carbó, majoritàries a moltes nacions, s'hauran de dotar de tècniques de depuració
de l'aire, sobretot d'instal·lacions dessulfuració i reducció de NOx. A més hi haurà
que augmentar el grau d'eficàcia de les centrals, és a dir, la relació entre ús de
energia primària i generació elèctrica o tèrmica. Part de les centrals de carbó
més antigues s'hauran de substituir per noves centrals de gas.
Pel que fa a l'energia nuclear, cal assenyalar que té una aportació elevada
a la República Eslovaca, Bulgària i Eslovènia. Aquí, però, a les
negociacions d'adhesió s'ha acordat tancar definitivament alguns blocs de
centrals nuclears existents, fonamentalment de les més antigues que solen ser
de construcció soviètica, així com reacondicionar la resta del parc nuclear
existent, a les mesures de seguretat de les Occidentals.





