Les sancions internacionals han esdevingut una de les principals amenaces per al teixit empresarial. La seva proliferació, intensificada després de l'esclat de la guerra de Ucraïna, posa a prova els departaments de conformitat de les empreses, ja que qualsevol contracte a nivell internacional podria convertir-se de manera imprevista en un problema legal d'alt impacte i risc.
Segons ha advertit Diego Cabezuela, soci sènior de Cercle Legal i vicepresident de la World Compliance Association, "el risc que un client o soci de negoci caigui de sobte en una llista de sancionats ja és un factor essencial en qualsevol decisió de contractar. Pot arrossegar l'empresa a conseqüències jurídiques, econòmiques i fins i tot penals d'enorme gravetat". Aquest context obliga les companyies a reforçar de manera immediata els seus sistemes de monitorització de socis i clients.
El risc que un soci comercial sigui sancionat pot convertir un contracte en un desastre jurídic i econòmic”, adverteix Diego Cabezuela
La Unió Europea ha fet un pas més en aquesta matèria amb la Directiva 2024/1226, que eleva l'incompliment de les sancions a la categoria de delicte, situant-lo al mateix nivell que altres il·lícits com el terrorisme o el tràfic d'éssers humans. A Espanya, el Avantprojecte del Codi Penal contempla la imposició de multes a les persones jurídiques que arribin fins al 5% de la seva facturació anual a nivell mundial.
La inseguretat jurídica global és un altre dels efectes col·laterals d'aquest escenari, ja que la ruptura obligada de contractes amb socis sancionats deixa les companyies exposades. Cabezuela ha assenyalat que "la inclusió sobrevinguda d´un contractant en una llista de sancions col·loca sobre la seva contrapart una càrrega desmesurada i injusta, que la legislació tradicional no resol fàcilment".
A aquesta complexitat se sumen les sancions secundàries imposades per Estats Units, que, encara que no impliquen una obligació legal directa, sí que exerceixen una pressió econòmica que força les empreses a trencar relacions sota l'amenaça de ser excloses del mercat nord-americà. L'expert ha indicat que en aquests casos, la figura de força major no és suficient i que cal explorar altres alternatives com la clàusula rebus sic stantibus.
El nombre de règims de sancions en vigor supera els 40 segons dades de la Comissió Europea. Aquests règims afecten governs, individus, sectors específics i institucions financeres, cosa que demostra la creixent tendència a utilitzar les sancions com a eina geopolítica. Cabezuela conclou que "les sancions són la nova ombra inquietant sobre el comerç internacional, i l'error ja no només costa diners: pot costar la mateixa supervivència de la companyia".
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
