Portugal ha tingut eleccions legislatives el dia 17 de març passat, resultant d'aquesta votació una coalició conservadora, constituïda per PSD (Partit Social Demòcrata) i PP (Partit Popular), que va substituir l'anterior govern socialista d'Antonio Guterres. En coherència amb la campanya electoral en què els comptes públics van ser dramatitzats, el Primer Ministre, Duróo Barroso, ha vist ratificat el pressupost de rectificació que vigoritzarà fins al desembre, en el qual el govern presenta una sèrie de mesures per controlar els comptes de l’estat.
L‟objectiu d‟aquest pressupost de rectificació és aconseguir que el dèficit públic no superi el 2,8%, inferior al límit del 3% imposat pel Pacte d‟Estabilitat.
Les mesures es basen sobretot en: a) laugment de la taxa màxima de lIVA del 17% per al 19%; b) l'eliminació del tipus d'interès més baix al crèdit d'habitatge per a joves (aquest tipus de crèdit va representar l'any passat el 43% del total del crèdit d'habitatge); c) el control de les transferències financeres de l'estat per als municipis i el congelació dels nivells d'endeutament
Aquestes i altres mesures estan provocant un gran enrenou ja que afectaran un nombre considerable de persones, sobretot al sector més jove amb relació al crèdit d'habitatge produint cues i presses a les oficines dels bancs, ja que la data límit d'aquest tipus de crèdit acaba el 31 de maig.
Així mateix, l'eliminació dels nombrosos instituts públics creats en els últims 20 anys, els criteris dels quals no han estat explicats per la ministra d'Hisenda, Manuela Ferreira Leite, produiran acomiadaments per primera vegada a la funció pública, creant una reacció en cadena dels sindicats que denuncien la inconstitucionalitat d'aquesta mesura. A data d'avui, 21 de maig, i en grans titulars el diari «Público» esmenta la gran quantitat d'acomiadaments a la funció pública: 50.000.
El súmmum d'aquest mètode de governar «a cops de martell» com l'anomena l'oposició, es manifesta en la pretesa alienació de la primera cadena de la televisió de l'Estat, en què s'acusa el Govern de cedir als interessos de diferents «lobbies» nacionals i estrangers. El Govern recolza que el cost anual de l'empresa és insuportable per a la seva viabilitat (l'endeutament acumulat dels darrers anys ha arribat 300 mil milions d'escuts que van sortir del cofre de l'estat). Cal assenyalar que acumular aquest deute també es deu als 120 mil milions que l'estat hauria d'haver pagat a RTP en concepte de servei públic, i al cost de l'any anterior que va ser de 60 mil milions, sense comptar les indemnitzacions. Tot això ha originat una sèrie de debats a la RTP que concloïen en enfrontaments entre el ministre sortint i ministre entrant, mentre al carrer els treballadors de RTP es concentraven en protesta per la inseguretat dels seus llocs de treball. En realitat, la televisió de l'Estat és una empresa molt complexa que al llarg dels anys ha anat creixent i creant diverses cadenes regionals, nacionals i internacionals, prestant així un servei públic amb la difusió de programes de promoció de la llengua, cultura i valors nacionals.
Es preveu en aquest tema que hi hagi un primer enfrontament entre el govern i el president de la República Jorge Sampaio, apostant l'oposició pel veto presidencial de la mesura esmentada.
Per concloure, la revista The Economist en la seva edició de l'11 de maig passat, va publicar un suplement promocional de dues pàgines sobre l'economia portuguesa, amb el títol «Portugal Update» que esmenta un estudi de l'ICEP en què, Luis Moura, responsable de la inversió estrangera, utilitzant els mateixos números estadístics amb què el Govern espanyol dramatitza la situació econòmica a Portugal, de d'atur de les més baixes de la UE, la inversió estrangera és forta, s'han invertit més de 400 milions d'euros a autopistes, es projecta el TGV, etc.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
