Carles Murillo va obrir la ponència presentant la resta d'acompanyants per passar després a desgranar algunes de les idees bàsiques quant a les necessitats d'inversió d'una empresa per arribar a assolir els seus objectius de negoci. Per això són necessàries també unes fonts de finançament, cosa que obliga a «fer un examen de consciència i un càlcul de la taxa de retorn d'aquesta inversió en una perspectiva a mitjà i llarg termini». A més, el catedràtic d'Economia Aplicada va explicar la internacionalització de l'empresa amb dues visions: en clau d'esgotament del mercat intern i com a posicionament estratègic de la companyia.
Fernando del Pozo va abordar els aspectes referents al marc comptable intern de l'empresa, el risc i els instruments de pagament, alhora que afirmava que el primer i el principal és definir una estratègia clara a nivell internacional.
Josep Bertrán, per part seva, ha destacat quatre passos a tenir en compte a l'hora de sortir a l'exterior: per què exportar, crear departaments d'exportació a l'empresa finançats a través de «consorcis d'exportació» (departaments d'exportació compartits entre diverses empreses), creació de xarxes internacionals de distribució, i establiment d'empreses i fàbriques d'aquests productes als països de destinació (de). En aquest punt, Bertrán va afirmar que "el següent pas de la internacionalització en un país modern com el nostre és vendre talents", assegurant que "les nostres empreses avui ja poden exportar coneixements de gestió empresarial".
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
