El desenvolupament industrial i tecnològic de les darreres dècades ha provocat un deteriorament accelerat del medi ambient. Tot i això, algunes empreses han apostat per dissenyar nous productes que no facin malbé l'ecosistema. Aquestes empreses pretenen demostrar que no és impossible compatibilitzar el progrés amb la cura de l'entorn.
Reestablir l‟equilibri mediambiental i frenar el ritme de deteriorament que s‟ha provocat sobre l‟entorn és una de les prioritats per als governs de molts països, una preocupació que s‟ha traslladat al‟opinió pública. Aquesta realitat, unida al fet que tot allò relacionat amb el respecte per la natura s'ha convertit en una eina important de màrqueting, ha portat moltes empreses a elaborar polítiques mediambientals. Aquestes «bones pràctiques» tracten, d'una banda, de controlar les emissions contaminants, i de l'altra, oferir al consumidor nous serveis que redueixin les necessitats de transport i el consum de matèries primeres.
L'objectiu final d'aquestes polítiques és aconseguir que el progrés tecnològic no suposi un perill per a la natura; en definitiva, es tracta d'assolir allò que des de finals dels anys 80 es coneix com a Desenvolupament Sostenible. Aquest concepte, que va ser encunyat per la primera ministra de Noruega el 1987, Brundlandt, defineix aquell progrés que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i les possibilitats de les futures generacions.
Moltes d'aquestes empreses han apostat per implantar al seu modus operandi l'estratègia e-business sota demanda. Per exemple, des d'IBM van explicar que amb aquest sistema “és possible la reducció de la intensitat material dels sistemes d'informació. Així, en fer operacions a través d'Internet, els processos es desmaterialitzen i s'estalvia energia en grans quantitats (per exemple, paper, telèfon, electricitat, etc.)». A més, «les tecnologies permeten intercanviar dades per la Xarxa, fer videoconferències en lloc de desplaçaments per mantenir reunions, accedir a formació on line, treballar des de qualsevol lloc valent-se de l'ordinador portàtil i del telèfon mòbil, fer transaccions bancàries, tenir accés remot a dades a través de la Intranet o d'Internet, etc., contribuint a la reducció de l'ús de l'energia», assenyala.
En aquesta línia de treball actua l'operador British Telecom. Així segons van detallar des de la companyia, «les comunicacions electròniques són usades sovint per substituir la missatgeria basada en paper i el transport de persones, cosa que contribueix a la protecció del medi ambient ia la conservació de recursos».
Digitalització de documents
L'empresa Filenet, especialitzada en el mercat de solucions de Gestió Electrònica de Continguts i Processos Empresarials, també aposta per organitzar la feina de manera més còmoda per als seus empleats i més respectuosa amb el medi ambient. El director general de la companyia a Espanya, Fernando Mateos, va explicar que per exemple «els cursos de formació estan organitzats a través d'Internet i si és possible les reunions s'han de fer telefònicament, mitjançant un sistema de conference call, evitant així el desplaçament excessiu de personal. Els manuals i tota la documentació que manegen els empleats de l?empresa estan en formats digitals».
Però a més, la pròpia activitat de Filenet «està dirigida a la creació, desenvolupament i comercialització de programari per a la digitalització de documents empresarials com factures, contractes o qualsevol tipus de formulari, cosa que ajuda les grans empreses a eliminar gairebé íntegrament la necessitat d'imprimir documents en paper i emmagatzemar-los. Això suposa un tangible estalvi en material tipus paper, impressores i fotocopiadores i evita la construcció de magatzems per guardar tot aquest tipus de documentació que la llei obliga a conservar. Sent conseqüent, Filenet té implantades les seves pròpies solucions de manera interna, com a part de la seva política mediambiental, de manera que aconsegueix a més una eficàcia més gran i un estalvi de costos», va assenyalar Fernando Mateos.
El procés bàsic de treball consisteix a digitalitzar les factures, els contractes i tots els formularis que vinguin en paper; posteriorment s'integren al sistema de gestió documental de la companyia. A partir d'aquell moment totes les autoritzacions s'han de fer mitjançant signatura digital i finalment seran emmagatzemades a servidors destinats a això i mai en paper.
Minimitzar el consum d'energia
En relació amb l'ús responsable d'energia, IBM es va convertir en la primera companyia del sector de les telecomunicacions a emprendre una reducció del consum a totes les àrees de les TI en crear un Centre de Recerca d'Estalvi Energètic, amb seu a Austin (Texas). El seu objectiu és millorar l'eficàcia del consum energètic a les tecnologies de la informació, tant a les empreses com als consumidors.
A més, diverses tecnologies punta d'IBM tenen un alt potencial mediambiental. Per exemple, la «computació cel·lular», en què xarxes de minúsculs processadors són integrats directament amb les memòries i els circuits de comunicació permetent reduir la mida i el consum dels nous servidors. D'aquesta tecnologia se serveix el superordinador Blue Gene, capaç de fer un quadrilló d'operacions per segon.
Així mateix, la multinacional Hewlett-Packard reduirà el 2004 el consum d'energia a les seves instal·lacions en un 25% respecte al registrat el 2002. Des de fa anys, HP desenvolupa una estratègia d'estalvi energètic que li ha permès economitzar 191 GWh d'electricitat l'any passat, un 7% per sobre de les previsions. HP dissenya els seus productes tenint en compte la despesa energètica que comportarà el seu ús, una tasca que ha ajudat la companyia a aconseguir les principals certificacions internacionals. Així, més de 400 productes d'HP han obtingut la qualificació Energy Star i les seves impressores HP InkJet han estat les primeres a tot el món a aconseguir el rigorós certificat Blue Angel, que exigeix un consum de menys de dos watts d'electricitat en repòs.
Un teclat sense fil solar
En aquest sentit, a l'abril d'aquest any tecnoregalos.com va posar a la venda el primer teclat sense fils solar, de manera que s'evita el consum de piles i bateries que són contaminants. El perifèric va sortir a la venda amb un ratolí sense fils per un preu de 100 euros i presenta a més un disseny avantguardista.
El funcionament del teclat és força senzill, ja que porta al seu interior dues piles que es recarreguen a través d'un petit panell solar situat a la part superior. No cal treure les bateries ni recordar-se de fer res. N'hi ha prou amb el propi ús perquè es vagin recarregant.
Un altre dels camps de batalla de les empreses tecnològiques i de telecomunicacions és la de treballar, cada cop més, amb materials reciclats i reciclables. Per exemple, Sony va llançar al mercat europeu el Walkman WM-EC1, un producte amb carcassa de plàstic de base vegetal, un material que presenta les propietats del plàstic tradicional però basat en recursos renovables. La seva feina ajuda a estalviar recursos finits, com són els combustibles fòssils, i contribueix a reduir les emissions perjudicials per al medi ambient.
Sony ha desenvolupat la tecnologia necessària per utilitzar el plàstic de base vegetal i aplicar-lo a embalatges i carcasses de productes. El material presenta tres avantatges mediambientals molt importants pel que fa al plàstic convencional: fa servir menys petroli d'origen fòssil; durant el seu cicle de vida es generen menys gasos que produeixin efecte hivernacle; en ser biodegradable, pot ser objecte de compostatge.
A més, l'empresa també ha adoptat altres mesures com ara l'ús de fundes de transport de cotó, en lloc de vinil; els components s'han acoblat amb estany exempt de plom; les plaques de circuit imprès no contenen retardants de flama halògens; i els cables d'auriculars estan exempts de clorur de polivinil. Fins i tot, el manual d'instruccions està imprès en paper 100% reciclable, utilitzant tinta amb base d'oli vegetal, exempta de COV (compostos orgànics volàtils).
Aquesta mateixa empresa desenvolupa des de l'any 2000 un projecte per utilitzar plàstic PET reciclat en peces i components de televisors. D'aquesta manera, la planta de BCN Tec es converteix a la primera de Sony i del món a aplicar aquest tipus de procés.
El principal objectiu daquest projecte és utilitzar un material totalment respectuós amb el medi ambient. El PET reciclat procedeix principalment d'ampolles d'ús comú i, després d'un procés de neteja i trituració, constitueix la base adequada per a la injecció. Un dels seus usos principals és la fabricació de caixes d'altaveus, encara que està en projecte la seva introducció en l'elaboració d'altres tipus de components.
Hewlett-Packard també ha llançat diversos productes fabricats amb materials no contaminants. Un dels darrers exemples va ser la creació d'un prototip d'una carcassa d'impressores Inkjet que utilitza blat de moro. Aquesta nova armadura bioplàstica està dissenyada per garantir la seva durada durant tota la vida útil de la impressora i quan el conjunt quedi en desús tots els components es podran reciclar fàcilment a qualsevol dels centres que HP té repartits entre els EUA i Europa. Tot i que l'equip no és a la venda encara mostra un nou camí per a la innovació.
«El desenvolupament de la carcassa de blat de moro és un important èxit del programa Disseny per al Medi Ambient posat en marxa per HP ja fa dotze anys», va afirmar Ignacio Urbelz, director de Relacions Institucionals, Comunicació Corporativa i Medi Ambient d'aquesta empresa a Espanya. «L'equip de treball ha desenvolupat un nou tipus de material bioplàstic, que ofereix notables avantatges davant dels plàstics tradicionals. Així, mentre que els primers usen polímers creats a les plantes, els segons estan fets a base de petroli. Si es fan servir bioplàstics, al final de la seva vida útil es poden dividir en CO2, aigua i material orgànic».
IBM també ha centrat part de la política mediambiental en l'ús de materials reciclats. Així, aquesta empresa ha construït un ordinador (l'estació de treball Intellistation E Pro) els components plàstics del qual són 100% reciclats. A més, ha intentat aconseguir la miniaturització progressiva de components, cosa que comporta una utilització més eficient de materials i un increment considerable de l'eficiència energètica.
La majoria de polítiques mediambientals contemplen un apartat que fa referència al reciclatge dels materials quan acaba el cicle de vida del producte. Des d'IBM, per exemple, es va assenyalar que durant l'any passat es van valorar el 100% dels ordinadors enviats als centres de recuperació d'actius, i cal afegir que actualment es reutilitzen més del 97% dels components dels ordinadors que són propietat d'IBM, tant els de les seves instal·lacions com els que estan en oficines de clients.
En relació amb això, cal destacar que l'Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions (ASIMELEC) s'encarrega, des de fa dos anys, de la recollida i reciclatge posterior de telèfons mòbils. Aquest programa ha estat recolzat per moltes de les companyies més importants com Nokia, Nec, Panasonic o Siemens, Samsung o les operadores Amena i Vodafone.
Per tenir en compte la importància d'aquesta iniciativa cal saber que amb una sola bateria d'un telèfon mòbil n'hi hauria prou per contaminar fins a 600.000 litres d'aigua. Un altre aspecte positiu és que reciclar els terminals mòbils és una tasca senzilla i, un cop acabat el procés, es pot recuperar fins al 92% del material d'un telèfon.
L'empresa Nokia, per exemple, a més de participar en diversos programes de recollida d'embalatges, bateries i telèfons exigeix uns requisits mediambientals a tots els proveïdors que abasten diverses qüestions com l'ús de determinats materials. Per garantir-ne el compliment, la companyia realitza inspeccions periòdiques als seus proveïdors.





