"Les empreses s'han adonat que sortir fora és una aposta que cal mantenir en el temps"

Antonio Bonet, president del Club d'Exportadors i Inversors Espanyols

Les dues dècades del segle XXI han suposat un desenvolupament sense precedents del sector exterior espanyol.

---

 

Si el 2001 les exportacions van assolir els 130.258 milions d'euros, el 2021 van arribar als 325.263,6 milions d'euros. A començaments de segle les exportacions suposaven un 18,58% sobre el PIB, avui representen el 27,04%. Volem conèixer quines han estat les claus i els protagonistes d'aquesta evolució i quines tendències podem esperar per al futur. 

 

Estrenem una ronda d'entrevistes sobre aquest tema amb Antonio Bonet, president del Club d'Exportadors i Inversors Espanyols, una associació empresarial de caràcter multisectorial, independent i sense ànim de lucre que té com a objectiu representar i defensar els interessos dels seus socis en relació amb la seva activitat internacional.

 

Des del punt de vista del Club d'Exportadors i Inversors, quines han estat les claus i els protagonistes que ens han portat fins a aquestes bones dades?      

   

Antonio Bonet: “El veritable enlairament del sector exterior espanyol es produeix després de la crisi financera del 2008, 2009. El que havia passat fins aleshores és que quan hi havia crisi a Espanya les empreses sortien fora, buscaven mercats, exportaven, i quan es tornava a recuperar l'economia espanyola el que feien era tornar als mercats nacionals i abandonar d'alguna manera, per descomptat no totes, però donaven menys importància als mercats exteriors. 

 

El canvi fonamental es produeix després de la crisi financera: les empreses que han fet un esforç per sortir fora, que han augmentat les seves exportacions, del que se n'adonen és que és una aposta que cal mantenir en el temps. Amb això quan s'inicia la recuperació, les empreses continuen amb la seva activitat exterior, i aquest ha estat el canvi substancial. És un canvi d'estratègia a nivell empresarial, de mentalitat, on consideren que els mercats exteriors són fonamentals per a la seva supervivència, la seva competitivitat, per continuar creixent".

 

I aquesta mentalitat ha seguit així fins als nostres dies, fins i tot durant la crisi del cóvid-19.

 

AB: “Fins i tot amb la crisi del còvid, òbviament amb les diferències que tots coneixem. L'exportació va caure l'any 2020, però es va recuperar el 2021, i es va recuperar amb força a més. on hem tornat a superar rècord d'exportacions.

La seva és una organització amb recorregut, ja que va ser fundada el 1997. Quines fites destacaria a la trajectòria del Club en aquestes dues últimes dècades? 

 

AB: “Més que fites del que cal parlar és de trajectòria. Aquest any fem 25 anys des de la creació del Club d'Exportadors. i el que hem anat fent ha estat una feina constant durant aquests 25 anys de donar servei als nostres socis, de ser la veu de les empreses internacionalitzades. Això és una cosa que no s'aconsegueix amb una fita concreta sinó que és una tasca continuada al llarg del temps. 

Crec que se'ns percep des de fa temps com la veu de les empeses internacionalitzades. Tant a l'administració, al govern, com als mitjans de comunicació, quan el Club d'Exportadors parla es percep que són les empreses les que parlen.

 

Això s'ha aconseguit per la feina de les empreses. El Club té una estructura molt petita i són les empreses sòcies les que fan totes les activitats, les que proposen les idees, preparen documents. És l'única associació a Espanya que només es dedica a temes d'internacionalització, ia més és una organització multisectorial, on hi ha exportadors i inversors, empreses grans de l'IBEX 35 i empreses mitjanes i petites; hi ha empreses agroalimentàries, bancs elèctriques, constructores, bufets d'advocats, companyies d'assegurances, farmacèutiques, empreses de molts sectors. D'alguna manera el que es veu des del Club és una percepció general del que està passant.

Potser sí que assenyalaria dues fites: la primera són les cimeres d'internacionalització: La primera es va celebrar fa ja força anys, que vam tenir Sa Majestat El Rei com a convidat d'honor, i va ser promoguda juntament amb Cambra d'Espanya i el Fòrum de Marques Renomenades. Celebrarem molt possiblement aquest any una cinquena cimera d'internacionalització. 

I una altra fita important ha estat la creació l'any 2019 del comitè de reflexió per a la internacionalització. És una espècie de think thank, dedicat exclusivament a temes d'internacionalització on experts del món acadèmic o empresarial analitzen una qüestió concreta de comerç exterior, inversió, fiscalitat, cooperació al desenvolupament, qualsevol tema relacionat amb la internacionalització i proposen una sèrie de recomanacions per a les empreses i les administracions per a millorar lentorn de la internacionalització. Tot i que ja ho veníem fent des de la fundació del Club, amb el comitè de reflexió el que hem fet ha estat fer un pas endavant, professionalitzar més aquesta tasca de pensament sobre la problemàtica del sector exterior a Espanya”. 

 

Precisament, aquest any es compleixen els 20 anys de la posada en circulació de l'euro, com ha influït la moneda única en el reforçament del sector exterior espanyol?

AB: “De dues maneres fonamentalment. La primera i més important és perquè ha donat estabilitat macroeconòmica a Espanya. És importantíssim; cap país no pot tenir un sector exterior pròsper si la seva situació macroeconòmica no és bona. L?entrada al?euro ha suposat estabilitat en el tipus de canvi, disciplina pressupostària, una rebaixa molt substancial d?incertesa sobre l?economia espanyola. Tot aquest entorn macroeconòmic és la condició sine qua non perquè un sector exterior sigui pròsper i potent

 

Des d'un punt de vista més específic del sector exterior, el tenir una moneda, l'euro, fort. Hem de recordar que la història econòmica d'Espanya ha estat jalonada de devaluacions de la pesseta. Cada cop que hi ha una devaluació de la pesseta el que es produeix és un empobriment de l'economia i des del punt de vista de la inversió espanyola a l'exterior, ja que té una moneda més feble, és molt més car poder invertir a l'exterior. 

I una de les claus de l'èxit de la internacionalització espanyola ha estat la inversió que han fet les empreses a l'exterior. Si haguéssim continuat devaluant la moneda cada poc temps, les empreses espanyoles no haurien pogut emprendre tantes inversions a l'exterior com s'han emprès. I aquestes inversions a l'exterior és el que ha possibilitat, sens dubte l'exportació, però també la presència internacional d'empreses espanyoles i que tinguem empreses espanyoles que són capdavanteres a nivell mundial en els seus sectors: a banca, a tecnologies de la informació, a construcció, en generació d'electricitat, en moda... amb la qual cosa ha estat importantíssim que Espanya formés part de l'euro”.

 

Dues dècades han significat molts canvis a l'hora de fer negocis a l'escenari internacional, què ens oferirà el futur?

AB: “Hi ha tendències que ja estaven veient-se abans de la pandèmia, i amb la pandèmia s'han reforçat, i és a allò que ens enfrontarem en el futur i ens estem enfrontant ja. D'una banda, la reconfiguració de les cadenes de valor. Això significa que les empreses espanyoles i estrangeres hauran de readaptar les seves estratègies, prendre decisions importants sobre allò que és eficiència, reducció de costos, que és al que havia conduït les cadenes globals de valor, i compaginar-ho amb altres criteris de proximitat i seguretat, que no es produeixin desproveïments, que no es trenquin les cadenes globals de valor i això òbviament suposa una reestructuració i un repensar estratègies empresarials. 

El tema de la digitalització, també s'ha accentuat. Hi ha sectors que abans era impensable que poguessin exportar, o tenien més complicat exportar, per exemple, consultoria, enginyeria, serveis mèdics, sobretot serveis. Gràcies als avenços de la digitalització hi ha empreses que continuen exportant serveis de consultoria, enginyeria, IT… encara que no es puguin desplaçar físicament; abans enviaven els seus enginyers, avui ho segueixen fent encara que no es pugui viatjar. I aquesta tendència òbviament augmentarà en el futur.

I temes geopolítics. Fa 20, 25 anys, Xina era important però ni de bon tros la importància que té ara com a potència econòmica mundial, amb la qual cosa ens estem enfrontant a canvis importants que requereixen repensar estratègies empresarials…, tot el tema del canvi climàtic, dels criteris ESG, que requereixen adaptació i inversions i això influeix molt en les operacions internacionals de les empreses”.