La UE analitza contramesures davant dels aranzels del 25% dels EUA en acer i alumini

Amb la recent mesura dels EUA -part de l'anomenat “Projecte 2025”-, els fabricants europeus podrien veure afectats prop de 3.000 milions d'euros en exportacions d'acer i 2.000 milions en alumini, cosa que representa al voltant de l'1% del total de béns que la UE exporta al país nord-americà. Tot i que a l'agenda de Trump els aranzels juguen un rol menor, s'han convertit en la principal eina de pressió de la política exterior nord-americana, generant un ambient d'incertesa al bloc europeu.

 

A la tardor passada es van difondre informes sobre una llista secreta que circulava a Brussel·les, amb possibles respostes de la UE en cas que l'administració Trump intensifiqués la seva ofensiva aranzelària. Tot i això, la Comissió Europea, que té la competència exclusiva en comerç exterior i en la negociació d'acords internacionals, s'enfronta a un repte de fons: la rapidesa per respondre a crisis comercials. A finals del 2023 es va instituir l'ACI, una “bazuca comercial” que podria activar-se després de comptar amb el vistiplau de 15 dels 27 estats membres, representant almenys el 65% de la població del bloc. Tot i això, la demora de prop de vuit setmanes en la posada en marxa limita la seva efectivitat davant de mesures que, de vegades, s'anuncien amb pressa.

 

Entre les possibles represàlies hi ha la imposició de nous aranzels sobre productes estratègics nord-americans, com soja, bourbon, motocicletes o suc de taronja, seguint el precedent del 2018 quan la UE va respondre a aranzels sobre acer i alumini amb mesures del 10% al 25%. Altres opcions inclouen la implementació d'un impost als serveis digitals —mesura especialment sensible atès que, malgrat un superàvit comercial en béns de 156.000 milions d'euros el 2023, la UE registra un dèficit de 104.000 milions en serveis— i la reducció dels aranzels sobre automòbils importats dels Estats Units. ) per igualar condicions.

 

Sobre la situació, fonts consultades de banca europea, van comentar:

 

 

«La rapidesa i la coordinació en la resposta seran essencials per contrarestar aquestes mesures, però la burocràcia interna de la UE podria entorpir una reacció immediata.»

 

 

Per la seva banda, un economista Sènior de Comerç Global consultat a Alemanya, va puntualitzar:

 

 

«Encara que comptem amb eines com l'ACI, l'absència d'un mecanisme de represàlia immediata limita les nostres opcions davant d'un adversari que actua amb agilitat.»

 

 

A més, alguns responsables europeus apunten a la possibilitat de millorar les condicions comercials a través de compres de gas natural liquat més grans (GNL) i equips militars provinents dels EUA, encara que aquestes alternatives es veuen limitades per l'estructura actual de les relacions comercials i la necessitat d'acords unànimes entre els estats membres. Recordant episodis passats —com la promesa de Jean-Claude Juncker d?incrementar les importacions de GNL i soja per evitar aranzels sobre automòbils europeus—, queda clar que dependre de simples concessions podria ser insuficient per calmar l?escalada de tensions.

 

Tot i que la UE es mostra més ben preparada en termes estructurals, la manca de rapidesa i la dificultat per aconseguir unitat en la presa de decisions són obstacles que podrien costar-li car a curt termini. En aquest escenari, la Unió Europea podria veure's obligada a reforçar la seva economia interna, reduir la seva dependència en sectors estratègics com a defensa i tecnologia, i aplicar reformes estructurals per contrarestar de manera efectiva les polítiques aranzelàries dels EUA.

 

L'huracà Trump continua, i mentre l'administració nord-americana utilitza els aranzels com a eina tant per recaptar fons destinats a retallades fiscals com per debilitar els seus competidors, el repte per a la UE serà trobar una resposta que combini rapidesa, unitat i estratègia, evitant així que la disputa es transformi en una guerra comercial perllongada.