En un panorama global que clama per la reindustrialització i l'autonomia estratègica, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) ha protagonitzat una transformació radical a l'últim quart de segle. L'entitat ha evolucionat de ser un gestor tradicional de sòl industrial a convertir-se en un dinamitzador vibrant de la nova economia i un epicentre de la innovació al sud d'Europa. Sota el lideratge de Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al CZFB des del 2018, la institució ha redefinit el seu propòsit, basant la seva estratègia en la innovació, la sostenibilitat i la creació d'oportunitats econòmiques i socials. Amb una dilatada trajectòria que inclou la seva etapa com a alcalde de Terrassa i primer secretari del PSC, Navarro ha impulsat una visió que ha materialitzat projectes emblemàtics.
El vaixell insígnia d'aquesta nova era és el DFactory Barcelona, l'ecosistema d'indústria 4.0 més gran del país. Aquest edifici, que ja acull més de 40 empreses capdavanteres en robòtica, impressió 3D, intel·ligència artificial i IoT, s'ha consolidat com un referent internacional i un imant per a la inversió tecnològica. El seu èxit ha estat tan gran que ja s'ha posat en marxa una segona fase que triplicarà la seva superfície. Al costat d'aquest hub, el CZFB ha fomentat la creació de la primera incubadora europea d'alta tecnologia en impressió 3D (3D Incubator), inaugurada el març de 2019, i la Logistics 4.0 Incubator, llançada al juliol de 2023. Ambdues iniciatives, que compten amb el suport de la Fundació Incyde i els Fons de la Fundació Incyde. A més, l'entitat ha reforçat el seu paper com a connector global a través d'esdeveniments de referència mundial com el Saló Internacional de la Logística (SIL), la Barcelona New Economy Week (BNEW) i la Barcelona Women Acceleration Week (BWAW), consolidant aliances publicoprivades clau per a l'avenç sectorial. Empresa Exterior conversa amb Pere Navarro per analitzar les claus d'aquesta evolució, l'impacte dels seus projectes a la competitivitat exterior i els reptes futurs a l'era de la intel·ligència artificial.
Aquest quart de segle, el Consorci ha protagonitzat una transformació radical, passant de ser un gestor de sòl industrial clàssic a un dinamitzador de la nova economia. Quina creu que ha estat la fita determinant que ha canviat per sempre el rol de les zones franques a Europa en aquestes més de dues dècades?
Pere Navarro: Estem veient que a les zones franques no és un moment i un lloc on canvien, sinó que evidentment han evolucionat en funció de com evoluciona també el món, en funció de les noves tecnologies que apareixen en les noves formes de fabricar, en funció de les noves tecnologies que també apareixen en les noves formes del transport, de la logística, de la sostenibilitat també, de l'aparició. Tot això ha fet que per una banda es reivindiqui sobretot el tema de la indústria, la indústria com a creació de riquesa, i es reivindiqui també el tema dels polígons industrials, dels llocs on hi ha activitat econòmica, que ja siguin zones franques o altres espais que tenen a veure amb les noves tecnologies perquè s'adaptin a aquest nou món i creïn oportunitats.
Europa clama per una reindustrialització i autonomia estratègica, i vostès s'han avançat convertint Barcelona a la catedral de la Indústria 4.0 del sud d'Europa amb el DFactory. Com està impactant aquest ecosistema en la competitivitat de les empreses espanyoles i quin paper juga per atraure inversió tecnològica global?
PN: Hem de dir que abans de la pandèmia, perquè durant la pandèmia sempre es va reivindicar la presència de la indústria, no?, de tornar la indústria, de la reindustrialització, nosaltres ja abans vam voler crear un ecosistema que tingués a veure amb una pista d'aterratge de la indústria. Quin tipus d'indústria? La indústria 4.0. Sensòrica, robòtica, intel·ligència artificial, internet de les coses, impressió 3D. I això ha pres forma des del punt de vista arquitectònic al DFactory. El DFactory és un edifici de 17.000 m2 que ja ara està ocupat per més de 40 empreses que han desenvolupat més de 60 patents. Vol dir que són empreses, algunes multinacionals molt importants, d'altres no tan grans, però que el seu mercat és global també, que han desenvolupat més de 60 patents i això significa que hi ha una presència molt clara de tot el que significa la innovació. Per tant, la segona fase del DFactory es planteja perquè a la primera fase ha tingut un gran èxit, està en plena ocupació. Per tant, estem veient com les empreses utilitzen el DFactory com una plataforma no només d'aterratge, sinó també d'expansió, d'expansió de les seves activitats, no només a nivell local, sinó globalment. I estem veient també que a partir de l'existència d'aquest edifici, d'aquests edificis que estaran acabats a final d'aquest any, estem veient que és un gran pol d'atracció, un referent internacional per a la instal·lació de noves empreses locals o internacionals que tenen a veure amb aquestes tecnologies i que tenen a veure amb la indústria.
Un altre dels seus grans projectes és la Logistics 4.0 Incubator. En un context internacional tan volàtil, de quina manera les startups que s'hi desenvolupen estan ajudant el sector logístic i exterior a digitalitzar i fer més sostenibles els seus processos?
PN: La cadena de subministrament ja no és una cosa que tingui a veure només amb el transport, sinó que té a veure amb la sostenibilitat, té a veure també amb l'aplicació d'una cosa que ha aparegut en els darrers temps, com és la intel·ligència artificial, per fer que les cadenes logístiques siguin més eficients des del punt de vista econòmic, des del punt de vista del temps i des del punt de vista de la sostenibilitat. La presència també de tot allò que té relació, per exemple, amb el comerç electrònic, amb l'última milla, amb el transport de productes acabats o semiacabats dins dels àmbits urbans. Tot això és el que és present a les empreses que tenen a veure amb la indústria, que tenen a veure amb les noves tecnologies i que tenen a veure també amb la nova logística, perquè la logística té una part molt important i darrerament més de tipus digital, d'aplicació d'aquesta intel·ligència artificial i altres instruments per aplicar aquesta cadena de subministrament, però també té a veure que això s'aplica molt al territori, no? Per tant, la combinació duna cosa i una altra és el que es produeix allà. La relació entre la indústria i la logística també es produeix al DFactory i al conjunt del nostre polígon industrial que es transforma a poc a poc en un districte DFactory de Barcelona.
El CZFB ha revolucionat el format firal amb esdeveniments de referència internacional com el SIL, el BNEW o el BWAW. En un món híbrid i digitalitzat, segueixen sent aquests punts de trobada físics la millor eina per internacionalitzar la nostra economia?
PN: Els esdeveniments que realitzem al llarg de l'any com el Barcelona Women Acceleration Week, el Saló Internacional de la Logística o el Barcelona New Economy Week són l'expressió molt clara que primer és molt important que hi hagi punts de trobada entre els professionals o els diferents sectors. És molt important que en aquests punts de trobada es comparin no sols problemes i reptes, sinó també, sobretot, solucions. I per tant, aquests esdeveniments lligats a tot allò que fa referència a la promoció econòmica al llarg de tot l'any són molt importants de cara a aquesta connexió, de cara que aquests esdeveniments són molt clarament esdeveniments de referència mundial, per tant són esdeveniments internacionals, i també de cara que els diferents professionals tenen una gran capacitat de decisió a les seves pròpies empreses. Per tant, això és molt important perquè allò que passa aquí, els contactes que es produeixen en aquests esdeveniments, tenen una repercussió molt clara en el funcionament de les empreses. I també hi ha una cosa molt important: que aquests esdeveniments es produeixen gràcies a una aliança molt clara entre el sector públic, com som nosaltres, una empresa pública, i el sector privat. A partir d´aquesta aliança, a partir dels esdeveniments i el que fem al llarg de l´any, és com tot aquest tipus d´activitats poden avançar i evolucionar.
El Consorci sempre ha tingut una vocació de servei públic. Ara que la IA i la robotització transformen la feina, com treballen perquè aquesta revolució tecnològica es tradueixi en noves oportunitats i talent, evitant que es generi una bretxa digital?
PN: És important l'aplicació de la intel·ligència artificial en tots els processos que tinguin a veure a l'economia, com ho és també en tot allò que té a veure ja a la nostra vida quotidiana. Però com vaig sentir dir a una persona experta en intel·ligència artificial, el més important és que hi hagi una base d'intel·ligència natural i, per tant, nosaltres el que intentem és aplicar la intel·ligència natural i convertir la intel·ligència artificial en un instrument que serveixi per generar oportunitats. I això ha d'estar molt ben alineat amb allò que anomenem talent. Al final, quan parlem de talent, parlem de persones i parlem de formació de persones que n'han d'adquirir les característiques, els coneixements necessaris per aplicar aquest talent adquirit a les necessitats no només de l'activitat econòmica, sinó també a les necessitats generals de la societat. I per tant, la intel·ligència natural unida a la intel·ligència artificial i unida també a les ganes que la creació de talent, la formació, estigui lligada a la millor qualitat de vida. Això és el que per a nosaltres és un servei públic de primera necessitat, que és el que intentem fer des del Consorci de la Zona Franca en aliança, com deia abans, també amb el sector privat.




