La Cambra de Comerç i Indústria d´Eslovènia compta amb 150 anys d´història i representa l´aspecte comercial del país, oferint suport i informació fefaent. Els seus serveis contribueixen a elevar la competitivitat i la qualitat de les empreses, afavorint així el desenvolupament econòmic d'Eslovènia.
El director del Departament d'Afers Europeus, Peter Jesovnik, presenta a l'entrevista per a MONEDA ÚNICA l'evolució i els propers desafiaments d'aquesta Cambra centenària i comenta l'actual situació de les empreses eslovenes.
– Com està organitzada la Cambra de Comerç i quines funcions exerceix?
Eslovènia és una societat organitzada de forma corporativista mitjançant tres agents socials fonamentals: Govern, patronal i sindicats i tots formen part obligatòriament de la Cambra, que actualment compta aproximadament amb unes 50.000 empreses registrades.
Els anys 95 i 96 van ser crucials per a la Cambra ja que es va recolzar en la participació de socis socials i es va construir l'actual edifici com a seu central de l'organisme. A més, de 3.000 empreses inscrites als començaments es va passar a les 50.000 i per contra, de 450 treballadors es va arribar als 250.
La seu central disposa de 10 departaments, 10 cambres regionals i 26 associacions que ofereixen els serveis següents: suport per a la internacionalització de les empreses, informació sobre el mercat estranger, tramitació d'acords i negociacions, educació i formació i per últim diàleg social.
El desafiament que es presenta actualment per a la Cambra és el de la internacionalització de leconomia eslovena després de la seva adhesió a la UE; Eslovènia exporta un 70% del que produeix i les seves empreses han de fomentar la creativitat i la creació de les marques pròpies.
– Es tracta, per tant, d'una Cambra de Comerç renovada, quines directrius en mouen el funcionament?
El socialisme eslovè dels anys 60, 70 i 80 va ser el més reeixit de tots els que van existir i seguint en aquesta línia d’especificitat, el propòsit actual és el de constituir un capitalisme propi.
Així, la privatització eslovena té un caràcter particular, de manera que el 30 o el 40 % s'ha dirigit als fons de l'Estat i un 51% s'ha destinat als treballadors i directius de les empreses, és a dir, privatització sota control social. Són les nostres empreses les que inverteixen fora del país demostrant que funciona en una bona direcció, però cal tenir en compte que el procés de privatització no s'ha dut fins al final. Fa dos anys que tenim representació a Brussel·les de Recerca Comercial, estudi científic per posar èmfasi en les possibilitats d'inversió del país.
És molt important la renovació tecnològica. Als anys 90, 6.000 persones que treballaven per al Departament de Desenvolupament es van dedicar a altres sectors i això va suposar una catàstrofe per al país, cosa que implica que a les empreses eslovenes no hi hagi personal suficient per treballar en el camp tecnològic. Eslovènia té un problema greu quant a transferència de tecnologia des de l'àmbit de la recerca fins al de l'empresa, per això es treballarà molt en aquest aspecte, tenint com a model la Xarxa Europea de Transferència Tecnològica.
S'inverteix molt en infraestructura i educació, passant dels 30.000 estudiants als 90.000 i insistint en la qualitat de la formació, aconseguint que sigui un punt comparatiu a favor nostre en relació a altres països.
– Com és la relació comercial amb Espanya?, hi ha algun acord amb les Cambres espanyoles o amb algun organisme exportador?
Amb Espanya, exportem tres vegades més que importem, i per això la balança comercial es desestabilitza a favor d'Espanya. Hi ha un comerç molt limitat entre tots dos països i aquest és un problema clau que es pensa pal·liar en el futur.
Les relacions amb les Cambres espanyoles no són formals, són correctes, però no hi ha acords signats. Només dotze empreses eslovenes es troben instal·lades a Espanya en aquest moment.
– Quina seria la deficiència més gran de les empreses eslovenes?
En el cas de les empreses eslovenes que encara no han estat privatitzades, caldria preguntar-se el motiu, que segurament residiria en un problema de màrqueting, ètica de treball i tecnologia. Aquest darrer aspecte és un obstacle a què s'enfronten de manera generalitzada totes les empreses del país incidint en la manca d'estratègia i desenvolupant el treball de manera intensiva per suplir la manca d'eines tecnològiques.
Alhora, Eslovènia no té una tradició de direcció empresarial i en aquest punt cal disposar de noves línies d'orientació.

