L'economia catalana i l'ampliació europea: tan a prop i tan lluny

Catalunya es troba en un llarg cicle de creixement econòmic des del 1994, un cicle que ha avançat paral·lel al procés de convergència europea de la nostra economia. Per a Catalunya, Europa sempre ha estat un repte alhora que una gran oportunitat. Europa ens ha exigit ser competitius i, alhora, ens ha ofert mercat per créixer, per innovar i per internacionalitzar-nos. Ho hem sabut aprofitar i, actualment, no és possible explicar la nostra realitat sense tenir en compte la importància de l'europeïtzació i de la internacionalització que vivim.
Tot i això, en aquest escenari, la mirada de l'empresa catalana ha estat poc atenta al que passa als pròxims països beneficiaris de la propera ampliació de la Unió Europea. L'ampliació de la Unió Europea afectarà, en principi, deu països on viuen més de 100 milions de persones, cosa que representarà un augment dels ciutadans de la Unió Europea en un terç. Tot i això, el PIB de la UE només creixerà en un 5%, ja que es tracta de països amb una renda per càpita molt inferior a la mitjana actual de la Unió de quinze membres. Però que ningú no minusvalori l'immediat potencial de creixement d'aquestes economies.
Hi ha dues raons importants per les quals convé que l'empresa catalana vagi als països del centre i est d'Europa. La primera és que aquests països configuren una plataforma de producció, amb costos reduïts i capacitat de proveïment a tot el mercat europeu, incloent-hi els països beneficiaris de l'ampliació i també el col·lectiu de països de l'Est que queda fora de l'ampliació. Una part important del creixement d'Europa les dues dècades pròximes bascularà sobre aquelles economies.
La segona raó és defensiva, els menors costos de producció als nous països membres incrementaran la competència europea als nostres mercats, per la qual cosa posicionar-se correctament en aquells països és una garantia per enfortir els nostres mercats actuals.
Per tal de propiciar les relacions econòmiques entre Catalunya i els futurs països membres de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya, a través del COPCA, disposa de tres oficines situades a Polònia, a la República Txeca ia Hongria, alhora que impulsa l'organització de missions comercials sobre la pràctica totalitat dels països que han sol·licitat l'ampliació. Per a l'any 2001 s'hauran organitzat més de trenta missions adreçades a aquests països, per obrir mercats d'exportació o bé iniciar processos d'inversió en aquells països. També el Patronat Català Pro Europa, amb el suport del Ministeri d'Afers Estrangers, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, ha posat en marxa un Pla d'Acció sobre l'ampliació de la UE 2001-2003, per sensibilitzar la societat catalana sobre el procés i els seus efectes. De moment, inversions i exportacions tenen volums limitats. Els anys 1999 i 2000, la inversió catalana en aquests països va superar els 5.200 milions de pessetes anuals, mentre que les exportacions superaven els 370.000 milions de pessetes, més del doble de les exportades quatre anys abans. Són fluxos reduïts, però que compten amb la visió optimista de les empreses catalanes que han optat per situar-se als mercats.
En síntesi, l'ampliació europea és una realitat molt propera en temps i distància, però les relacions econòmiques de Catalunya amb els països beneficiaris de l'ampliació s'han mantingut llunyanes fins ara, en un discret segon pla. Per això, és molt important que l'empresariat analitzi les possibilitats i les oportunitats que ofereixen aquelles economies. Són mercats propers i assequibles, especialment per a petites i mitjanes empreses com les que tenim a Catalunya, i en aquests països sovint es poden trobar les oportunitats d'inversió que de vegades es busquen en mercats molt més llunyans.