Tampoc va ajudar la suspensió de la vicepresidenta Verònica Abad per part de Noboa, dies abans de la cimera, cosa que va generar tensions polítiques i va contribuir a la falta de suport d'altres presidents. Noboa va prendre aquesta controvertida decisió per evitar que Abad assumís el seu càrrec quan ell dimitís, amb la intenció de postular-se a les eleccions presidencials de febrer de 2025. Aquest moviment va ser interpretat com una violació dels drets d'un càrrec electe i qüestionat per la seva constitucionalitat, ja que interfereix amb el principi de successió establert a la Constitució equatoriana.
A això s'hi van sumar desacords històrics, com l'embargament a Cuba, i temes actuals, com les tensions sobre la Agenda 2030. El document final, signat per 18 dels 19 països participants, va advocar per la igualtat de gènere, l'eradicació de la pobresa i la lluita contra el canvi climàtic, a més de subratllar el compromís amb la defensa i promoció de la democràcia, Estat de Dret, el respecte a la sobirania i la voluntat popular, i la igualtat jurídica dels Estats.
A l'escrit es proposa "exhortar a posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer contra Cuba i rebutjar la inclusió d'aquest país a la llista unilateral d'Estats patrocinadors del terrorisme". Argentina va ser l'únic país que es va negar a signar-lo, a causa del seu rebuig a compromisos en equitat de gènere i canvi climàtic, així com a la inclusió d'una condemna a l'embargament de Estats Units a Cuba. La propera cimera se celebrarà el 2026 a Espanya, amb l'objectiu de revitalitzar aquest fòrum multilateral.
font: CESCE

