Joint Venture Internacional - empresa Exterior

Una JV internacional és una empresa creada per dues companyies o més per al desenvolupament conjunt d'una activitat en un país o mercat determinat. Habitualment són firmes enquadrades dins del mateix sector, però amb avantatges comparatius diferents (transferència de tecnologia per una d'elles, i finançament local i coneixement del mercat i de la distribució, per part de l'altra)

Una empresa pot estar disposada a constituir una JV internacional amb un soci local (1) quan té pressa per adquirir un coneixement del mercat o disposar-hi d'una xarxa de distribució consolidada i (2) quan no té prou recursos per explotar per si mateix tot el potencial del mercat.

De vegades, la JV constitueix l'única alternativa per entrar en un mercat, quan les lleis locals així ho disposen, o quan l'actitud de les autoritats locals cap a la inversió estrangera desaconsellen la constitució d'una filial (encara que sigui legalment possible).

Una JV internacional comporta:

– Una inversió en capital i en recursos de gestió.

– Una total proximitat i coneixement del mercat.

– Un risc potencial en la relació amb el soci local.

– Un control compartit sobre la marxa de la companyia (producció, accions de màrqueting, mercat).

A tota JV hi ha un conflicte latent d'interessos. Cada part es pregunta inevitablement si l'altra no obté més avantatges.

Tot i això, molts desacords sorgeixen de les diferències sobre aspectes culturals, pràctiques empresarials i estils de gestió i de la dificultat de comunicació, derivada de la distància i de l'idioma relacional.

Per minimitzar la possibilitat de conflicte és fonamental avaluar prèviament i de forma completa el soci potencial, així com assolir amb aquest un acord de col·laboració equilibrat. L'avaluació sobre el soci ha de tenir en compte no només els aspectes professionals, sinó molt especialment la bona sintonia que tinguem amb ell. Si no es produeix aquesta, és millor buscar-se un altre soci.

L'acord ha de contemplar la participació de cada soci, valorant les aportacions respectives (subministraments, assistència tècnica, know how, coneixement i domini del mercat), així com la composició dels òrgans d'administració i la forma de presa d'acords (quòrum).

Altres punts essencials, que convé contemplar a l'acord, són les necessitats de capital fix i circulant, les fonts de finançament, les polítiques d'amortitzacions i dividends (repartiment de beneficis i fons de reserva per a inversions), els preus de transferència de peces i components subministrats a la JV per una de les parts i les vendes d'exportació de la JV a països on ja opera.

Finalment, és indispensable preveure un arbitratge com a element de resolució de conflictes.

La proporció daccions de cada soci en una JV varia segons el cas. En qualsevol cas, és un fet que les empreses són reticents a entrar en una JV com a socis minoritaris (fins i tot al 50/50).

Es tracta d'evitar tant sí com no que la direcció de la JV quedi en mans d'un. De fet (i encara que la seva efectivitat real depèn del que estableixin les lleis locals sobre això) és possible mantenir sota control les decisions clau de la JV. Alguns exemples:

(1) establir un management contract.

(2) reservar la propietat de patents i marques.

(3) reservar la facultat de designar directors o executius clau.

(4) emetre accions amb dret a vot i sense, reservant-se una majoria en les primeres.

(5) promoure la participació accionarial de bancs i companyies dassegurances, que no tinguin interès a portar ladministració de la JV. ::