Enginyers i economistes urgeixen l'extensió de la vida útil de Centrals Nuclears i una Nova Llei d'Indústria

A Madrid, s'ha donat a conèixer la vuitena edició del Baròmetre Industrial COGITI-Càtedra Internacional COGITI d'Enginyeria i Política Industrial (UCAM), un estudi que ofereix una doble perspectiva sobre la situació de la indústria espanyola. D'una banda, una enquesta a 2.388 enginyers tècnics industrials de tot el país en reflecteix la visió sobre el sector i temes d'actualitat. De l'altra, l'informe Una perspectiva econòmica de la situació de la indústria a Espanya, elaborat pel Servei d'Estudis del Consell General d'Economistes d'Espanya (CGE), aprofundeix en l'anàlisi econòmica i comparativa de la indústria a nivell autonòmic i europeu.

Durant la presentació, José Antonio Galdón, president del COGITI i director de la Càtedra Internacional COGITI d'Enginyeria i Política Industrial (UCAM), va emfatitzar la imperiosa necessitat d'«escoltar els professionals del sector i adoptar mesures enfocades a la inversió i al desenvolupament del teixit industrial». Galdón va destacar la importància d'un model energètic estable, econòmic i segur que impulsi l'autonomia estratègica i un nou teixit industrial. A més, va ressaltar la necessitat i oportunitat de la nova Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica, alineada amb els objectius europeus.

Un 78% contundent dels enginyers industrials recolza l'extensió de la vida útil de les centrals nuclears espanyoles, mentre els economistes alerten sobre l'estancament del pes de la indústria al PIB nacional i la urgència d'una nova Llei d'Indústria

D'altra banda, Miguel Vázquez Taín, president del CGE, va descriure un «panorama mixt i volàtil» per a la indústria espanyola el 2023 i 2024, malgrat la notable recuperació del 2021 i 2022. Vázquez Taín va subratllar que el pes del sector al PIB espanyol (14,72% el 2023) continua sent inferior a la mitjana de la Unió Europea (20,10%), cosa que evidencia una «necessitat d'un enfortiment estructural i noves polítiques per guanyar múscul industrial i competitivitat». En aquest context, va fer una crida a la urgent aprovació del Projecte de Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica, la tramitació del qual s'ha demorat excessivament. El president dels economistes va demanar la simplificació de la burocràcia i la creació d'un fons de finançament específic per a la indústria per alliberar tot el seu potencial.

Salvador Marín, director del Servei d'Estudis del CGE i coordinador de l'Informe, va oferir una anàlisi detallada de les «llums i ombres» en el comportament de les variables econòmiques de la indústria espanyola. Si bé el 2022 va mostrar increments significatius en la xifra de negocis (26,45%), les compres de béns i serveis (30,65%) i l'Excedent Brut d'Explotació (24%), 2023 va tancar amb caigudes en aquestes mateixes variables. Marín va assenyalar que l'indicador de clima industrial (ICI) ha estat en terreny negatiu durant 31 mesos consecutius, reflectint una cartera de comandes desfavorable i elevades existències. Tot i això, ha destacat un punt positiu: els índexs de producció industrial (IPI) i de vendes (IV) d'Espanya s'han situat per sobre de la mitjana europea al llarg del 2024, cosa que contrasta amb anys anteriors. Marín va concloure la seva intervenció emfatitzant que «si volem que realment el pes de la indústria al PIB espanyol es va situar en el percentatge que es mereix una economia com l'espanyola, cal actuar sobre les palanques que facin activar al terreny positiu i constant les magnituds que any a any analitzem".