La guerra contra l'Iraq ha provocat una ferida no desitjada i profunda entre alguns dels membres de la Unió Europea i els Estats Units. Els interessos comuns entre tots dos fan preveure que el temps neutralitzarà la distància i facilitarà un consens sobre el model de relacions internacionals entre els dos blocs econòmics.
Dels països que formen la «Nova Europa», Polònia és el país que més inversió ha rebut de la UE i dels Estats Units.
Després del conflicte de l'Iraq, els països de l'anomenada «Nova Europa» (candidats a la UE el 2004 i el 2007) s'han posicionat ràpidament al costat dels nord-americans i s'ha posat sobre la taula l'ambició tant dels Estats Units com de la Unió Europea d'obtenir el control econòmic i comercial d'aquest nou mercat de 75 milions d'habitants que, des del 1989 incorporant al sistema de lliure mercat.
Rússia, amb 145 milions de persones i fortes reserves energètiques i naturals, és un altre dels nous mercats de l'antiga zona d'economia planificada que és desitjable per conquistar econòmicament. Els Estats Units, en vista de les actuacions que s'observen en els darrers anys, no semblen voler perdre la batalla comercial a Rússia i, amb això, repetir el resultat negatiu obtingut amb els països de la «Nova Europa», econòmicament dominats amb comoditat per les empreses europees.
La pugna dels EUA i la Unió Europea
La Unió Europea va ser el 2002 el primer inversor de la Federació de Rússia amb gairebé 1.900 milions d'euros, molt lluny dels poc més de 600 milions invertits per empreses nord-americanes. Tot i això, si en lloc d'observar l'últim exercici, l'anàlisi de les inversions directes netes a Rússia s'amplia a una seqüència des del 1995, el balanç de la batalla econòmica entre els Estats Units i la Unió Europea per dominar el mercat rus es presenta molt més equilibrat. Així, durant aquest període de vuit anys, les empreses europees van invertir una mica més de 11.100 milions d'euros, el 39% dels recursos empresarials rebuts per Rússia, mentre que les societats nord-americanes van destinar prop de 9.600 milions d'euros, el 33,5% del total d'inversions arribades a la Federació Russa.
Si tenim en compte els recursos aportats pels governs occidentals i altres tipus de recursos com la compra de valors, accions, crèdits governamentals amb la garantia de l'Estat o les transferències internacionals de recursos interempresarials, les diferències són més marcades a favor de la Unió Europea. Els seus governs s'han mostrat més actius a promoure projectes d'inversió en territori rus per afavorir-ne el desenvolupament econòmic i social. Així, el resultat de tots els conceptes d'inversió agregada indica que els països de la Unió Europea han destinat gairebé 41.800 milions d'euros, el 48% del flux econòmic rebut per Rússia, mentre que els Estats Units han superat una mica més de 16.300 milions d'euros, prop del 16% de les inversions destinades a Rússia.
En activitat comercial, les empreses de la Unió Europea són molt més actives que no pas les d'origen nord-americà. Les vendes de productes russos a la UE van arribar als 40.000 milions d'euros, cosa que significa al voltant del 37% de les exportacions de Rússia. Pel que fa a les compres fetes pels ciutadans russos, les procedents de la Unió Europea van sumar un total de 18.300 milions d'euros, el 39% de les importacions russes.
Per contra, els resultats obtinguts per les activitats comercials d'empreses nord-americanes són molt lluny de les xifres europees. Així, van vendre per un valor de 4 milions d'euros, el 8,5% de les importacions de Rússia i les exportacions russes cap a l'altra banda de l'Atlàntic van assolir els 3.000 milions d'euros, el 2,8% de les vendes made in Rússia.
Al camp energètic, Rússia disposa d'unes importants reserves (gas i petroli) i recursos naturals (metalls) que l'ocupen al voltant del 70% de les exportacions. Aquest valor afegit del país ha estat un condicionant de la política exterior del Govern del president Vladimir Putin que, conscient d'aquesta plusvàlua nacional, ha engegat simultàniament «el diàleg energètic» amb el Govern federal dels Estats Units i amb la Unió Europea. Aquesta estratègia d'aproximació igual als dos colossos econòmics, ha permès al president Putin buscar solucions per extreure petroli i gas en volums importants i per construir oleoductes, infraestructura essencial per poder comercialitzar aquests recursos energètics.
A la batalla del petroli, les multinacionals nord-americanes s'han llançat sense prejudicis sobre el mercat rus, mentre que les multinacionals europees com Agip, TotalFina-Elf o Repsol-ypf s'han mostrat menys decidides. L'excepció europea és la britànica BP que sola o amb aliances amb les seves homòlogues nord-americanes defensa una estratègia de penetració i control de l'activitat extractora i de construcció d'oleoductes a Rússia.
La batalla pel domini de la «Nova Europa»
És evident que hi ha una voluntat de competició no declarada entre els Estats Units i la Unió Europea per obtenir el major grau d'influència sobre la Federació Russa. Aquesta carrera encoberta significa la repetició del procés iniciat el 1989, un cop enderrocat el mur de Berlín, al territori format pels països de l'Europa Central i Oriental (Pecos), anteriorment el nucli polític de l'Europa de l'Est, on les dades d'inversió i els resultats d'intercanvis comercials acumulats els darrers anys indiquen que els Estats Units han perdut la batalla.
Al mercat dels futurs membres de l'ampliació de la Unió Europea, les empreses dels principals països europeus (no el cas d'Espanya) han vist des del primer moment d'obertura dels seus mercats un terreny d'oportunitats de negoci i una plataforma estratègica per accedir a nous mercats (Orient Mitjà, Balcans, Rússia i les antigues federacions de l'extingida Unió Soviètica).
Així, el conjunt de països que es coneixen com la Nova Europa, amb 75 milions de persones, i Rússia, la major de les repúbliques de l'exUnió Soviètica, amb 145 milions d'habitants, formen un mercat privilegiat i molt atractiu tant per als Estats Units com per a la Unió Europea, cosa que provoca una carrera econòmicament agressiva per aconseguir un nivell d'ascendència favorable. preferents. ::
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
Proveïdors de serveis del negoci internacional
AVCO Legal
AVCO Legal és una signatura d'advocats multidisciplinar amb vocació internacional i presència directa a diversos països.llegir més...
Net Craman Advocats
Net Craman Advocats és una signatura d'advocats de vocació internacional, especialitzada en la neteja.llegir més...