II Seminari d´Alt Nivell de l´Eurosistema i els Bancs Centrals Llatinoamericans

El Segon Seminari dels Bancs Centrals de l'Eurosistema i d'Amèrica Llatina va tenir lloc el dia 26 passat a Rio de Janeiro. El Banc Central del Brasil va actuar com a amfitrió del seminari, que va ser organitzat conjuntament pel Banc Central Europeu, el Banc d'Espanya i el mateix Banc Central del Brasil. Prèviament s'havia celebrat una reunió preparatòria d'experts a Lisboa els dies 14 i 15 d'octubre del 2004, coorganitzada pel Banc de Portugal i el Banc Central Europeu.

Al seminari van participar governadors i representants d'alt nivell de la majoria de bancs centrals llatinoamericans i de l'Eurosistema, així com representants d'altres fòrums regionals, com el Banc Interamericà de Desenvolupament, la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL), el Centre d'Estudis Monetaris i Financers per a Amèrica. El propòsit del seminari ha estat continuar el diàleg entre els bancs centrals de l'Eurosistema i l'Amèrica Llatina iniciat amb el primer seminari celebrat a Madrid el maig del 2002.

Les sessions d'avui es van centrar en els entorns fiscal, extern i financer on han d'operar els bancs centrals, repassant les diverses experiències a les dues regions.

Àmbit Fiscal

La primera sessió va abordar el paper, les possibilitats i la conveniència de les regles fiscals davant de mecanismes de mercat com a forma d'aconseguir la disciplina fiscal, partint de les experiències recents a Europa i Llatinoamèrica. Aquestes experiències han revelat la importància d‟un ancoratge ferm per a la política fiscal, així com el desafiament que representa per a la conducció de la política monetària l‟absència d‟aquest ancoratge. Es va posar de manifest que a Europa el marc de política fiscal basat en regles havia ajudat a reduir els dèficits fiscals en el context de la introducció de la moneda única i que aquest marc hauria de romandre en vigor en el futur, si bé la seva instrumentació hauria de ser reforçada. A l'Amèrica Llatina, la implementació d'un marc de política fiscal basat en regles seguia tenint dificultats relacionades amb les característiques estructurals subjacents de la majoria de les economies de la regió, encara que algunes figures institucionals hi podien tenir un paper anàleg. En qualsevol cas, la reeixida experiència amb les regles fiscals en algunes economies, juntament amb el progrés en termes de consolidació fiscal i la millora del marc general de política fiscal produït a la regió en anys recents, van ser considerats molt encoratjadors.

Àmbit extern

La segona sessió es va centrar en el compromís entre perseguir l'estabilitat de preus i l'estabilitat financera en un context de vulnerabilitats derivades del deute extern i de pertorbacions en el finançament extern a què en certes ocasions poden haver de fer front els bancs centrals. S'ha apuntat que tant a Europa com a l'Amèrica Llatina s'ha millorat l'autonomia dels bancs centrals durant les últimes dècades. En aquesta darrera regió, però, la dinàmica del deute extern i la seva sostenibilitat encara poden dificultar el maneig de la política monetària a diversos països. La reducció reeixida d'aquestes vulnerabilitats en algunes economies llatinoamericanes va ser subratllada i es va posar èmfasi en la importància d'augmentar l'estalvi privat i públic per aprofundir en aquest procés.

Àmbit del sistema financer

La tercera sessió va explorar la importància de l'estructura financera i el grau de desenvolupament del sistema financer per a la conducció de la política monetària, comparant l'experiència de les economies llatinoamericanes i europees. Es va apuntar que l'efectivitat de la política del banc central per transmetre els impulsos monetaris depèn, entre altres factors, de la credibilitat, de l'estructura financera de l'economia i del grau de desenvolupament financer. A més, es va posar èmfasi que les característiques del sistema financer poden definir en bona mesura el tipus de pertorbacions a què han de respondre els bancs centrals.

En aquest context, la divergència es va comentar en termes d'intermediació financera entre les dues regions. En tots dos casos, en un context de predomini dels bancs al sistema financer, es va considerar que el canal del crèdit bancari en el mecanisme de transmissió de la política monetària és essencial, encara que es va jutjar que la seva importància relativa estava decaient en alguns països. Addicionalment, es van discutir maneres de millorar el funcionament del mecanisme de transmissió monetària a Amèrica Llatina, incloent-hi l'aprofundiment dels mercats de capitals i la reducció de les distorsions relacionades amb alguns instruments fiscals.