- Quin balanç fan des de Farmaindustria del Pacte dʻEstabilitat signat amb el Govern per al període 2001-2004?
El Pacte dʻEstabilitat ha demostrat fins ara ser una eina de gran utilitat. Durant els anys de vigència del Pacte s'han aconseguit els tres grans objectius que es van plantejar: la sostenibilitat dels comptes públics, l'establiment d'un marc estable perquè operi la indústria i el foment de la investigació pública i privada.
Per això és de gran importància que tots els agents involucrats hi fem els esforços necessaris per garantir un escenari d'estabilitat i innovació, adaptant-nos a les circumstàncies actuals.
– Què espera la indústria farmacèutica del nou Govern?
Al nou Govern demanem sobretot que arbitri mesures destinades a garantir un escenari caracteritzat per la certesa normativa i un mercat de medicaments únic i no fragmentat.
Aquest escenari permetrà a la indústria farmacèutica mantenir els esforços en matèria de recerca que ha dut a terme els darrers anys, i que l'han convertit en el sector més intensiu en inversió en R+D de l'economia espanyola. Cal, doncs, desenvolupar una política de suport a la R+D que reconegui les innovacions mitjançant uns preus acords a les inversions realitzades i en línia amb Europa, que protegeixi la propietat industrial, que potenciï la realització d'assajos clínics, o que doni suport al personal investigador, entre d'altres aspectes.
– Creieu que pot ser compatible la reducció de la despesa farmacèutica amb els interessos de la indústria?
Per fer compatible la reducció de la despesa farmacèutica amb els interessos de la indústria, cal reorientar la política sanitària cap a l'àmbit econòmic, apostant pel consens amb tots els sectors implicats. Cal tenir en compte que per més que es rebaixin els preus dels medicaments no es frenarà la immigració ni l'envelliment poblacional, sinó que l'única cosa que s'aconsegueix és desviar l'atenció sobre les veritables raons de la despesa. Cal reconèixer aquesta realitat i fer-hi front mitjançant mesures consensuades, i abandonar l'actitud voluntarista d'ajustar l'augment de la factura farmacèutica al del PIB. L'Administració ha de reconèixer que la despesa continuarà creixent per sobre del PIB.
- Quina opinió us mereix la política de preus de referència aplicada als medicaments des de principis d'any?
Farmaindustria reitera en els últims mesos que el nou sistema de preus de referència té un impacte directe sobre el sector farmacèutic en termes d'ocupació i, especialment, d'inversions en R+D, i que provoca uns danys inassumibles, sobretot per a les companyies petites i mitjanes de capital nacional, les més afectades per aquesta mesura, i són a més les que menys diversificades. Aquest sistema genera caigudes dràstiques dels preus, alguns del 60%, i reduirà la xifra de negocis d'algunes empreses en més del 25%, sense que baixin paral·lelament els costos de producció. Per això, Farmaindustria ha reclamat al Ministeri de Sanitat i Consum la introducció del principi de gradualitat en aplicacions posteriors del sistema, de manera que s'aconsegueixi l'efecte perseguit de rebaixa però en un període de temps suficient per permetre a les empreses adaptar la seva activitat.
– La balança comercial espanyola de medicaments elaborats ofereix un saldo tradicionalment negatiu. Vol dir això que la indústria farmacèutica espanyola no és capaç d'abastir el mercat intern?
L'economia espanyola s'emmarca en una economia mundial cada vegada més globalitzada, on el punt geogràfic en què es manufacturen els productes gairebé mai no coincideix amb el lloc de distribució, per això determinats indicadors poden donar saldos negatius. Tot i això, l'aportació de la indústria farmacèutica en termes d'ocupació, valor afegit, investigació i transferència de capital i tecnologia supera amb escreix els efectes de la deslocalització de les plantes productives.
– Quins reptes té plantejats el sector farmacèutic per a curt i mitjà termini?
A l'entorn europeu en què ens trobem l'esdevenir de la indústria farmacèutica està íntimament lligat a les polítiques pressupostàries dels Governs, que en aquesta època estan sent de marcat caràcter restrictiu, cosa que està fent que els processos d'inversió en R+D se'n ressentin, generant importants asimetries respecte als EUA i provocant que les companyies europees estiguin perdudes. No obstant això, la millora de la salut dels ciutadans a través de la prestació farmacèutica és un objectiu constant a tots els països desenvolupats, amb les limitacions que imposen els comptes públics i la cada vegada més costosa investigació de nous fàrmacs.
Un altre repte important a Europa és el doble procés d'adaptació nacional del marc regulador que s'acaba de produir i que pot condicionar fortament el futur d'aquest sector. D'una banda, s'obrirà el procés de transposició de la reforma legislativa de la política farmacèutica de la Unió Europea, i de l'altra cal fer front a la integració imminent d'un nombre elevat de països a la UE, amb sistemes sanitaris molt diferents dels dels països ja integrants de la Unió, cosa que agreuja la situació d'incertesa que ara es viu.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
