Galileu, a temps si la Comissió Europea decideix finançar-lo amb fons públics

acques Barrot, vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Transports, va afirmar fa uns dies (en declaracions a l'agència Efe) que el sistema europeu de navegació Galileu podrà començar a funcionar el 2011, gràcies al finançament públic.
 «Ha de ser-hi el 2011. Per tant, és millor acceptar un finançament públic per estar segurs que Galileu estarà llest en el moment oportú», va afirmar el comissari responsable del projecte. Si les seves paraules es compleixen, els transportistes europeus deixarien de dependre del GPS o del Sistema de Posicionament Global, una fórmula nord-americana, fruit d'un projecte militar. Amb això, també acabaria el problema latent d'una possible desactivació del GPS, cosa que els Estats Units podrien decidir si, per motius de seguretat, el seu govern ho considera necessari.
Galileu, un sistema totalment civil, constarà d?una xarxa de trenta satèl·lits que orbitaran a 20.000 quilòmetres d?alçada. La posada en funcionament, prevista per al 2011, venia precedida d'una polèmica sobre el seu finançament, ja que el cost aproximat puja a 3.400 milions d'euros. En principi, s'estudiava un finançament mixt, públic i privat, aquest darrer aportat per un consorci de vuit empreses entre les quals figuraven les espanyoles Aena i Hispasat.
Tot i això, les dificultats en la negociació per a la signatura d'un acord podrien portar Brussel·les a plantejar un finançament exclusivament públic. Barrot va explicar que, en un primer pas, es desenvoluparia «la construcció de la infraestructura dels satèl·lits amb fons públics» i que, després, seria possible «una associació publicoprivada amb tots aquells que desenvoluparan les aplicacions de Galileu». Altres fonts comunitàries consultades per l'agència de notícies espanyola van subratllar que la decisió de prescindir de la iniciativa privada en el desenvolupament de Galileu no farà «que el contribuent pagui més», sinó que «es reorientarà una certa quantitat de fons de pressupost de la UE» cap al projecte, el cost del qual «en termes absoluts és molt elevat, però en percentatge pressupostari és baix».
Més concretament, el repartiment de despesa seria el següent: dels 3.400 milions d'euros que costaria construir les infraestructures i la posada en òrbita dels satèl·lits del sistema, “uns 1.200 ja van ser invertits o pressupostats”. Pel que fa als 2.200 milions que falten, «s'han de trobar en un pressupost comunitari de 126.000 milions d'euros» anuals, del qual en cada exercici es deixen de gastar entre 3.000 i 3.500 milions d'euros, quantitat «que no es torna als Estats membres, sinó que són reinvertits», van especificar les fonts.
Si, finalment, Galileu es posa en marxa amb fons públics, «es donarà la paradoxa» que el temps perdut en les negociacions fins ara es podrà recuperar perquè no es comptarà amb la indústria ni les empreses per fer proves per a la posada en marxa dels satèl·lits, van afegir les mateixes fonts. Jacques Barrot va recalcar, no obstant, que la indústria "podrà reprendre, mitjançant una concessió, l'explotació dels usos" del sistema en qüestió.
La Comissió assegura que Galileu hauria d'arribar abans que la segona generació de GPS (2013) i que es posi en marxa el sistema públic xinès Beidou, previst per al 2014.

Coexia®

La IA del sector exterior

Hola! Sóc Coexia. En què us puc ajudar avui amb la vostra estratègia d'internacionalització?
Coèxia IA del comerç exterior