Adverteix que si no s'atura la paràlisi del consum, es corre el risc que la recessió es transformi en «gran depressió».
El Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix que si no s'atura la paràlisi del consum es corre el risc que la recessió es transformi en «gran depressió», i això necessita, entre altres coses, plans públics de rellançament més ambiciosos que els coneguts.
«Els mesos que vénen seran molt dolents. És imperatiu jugular aquesta pèrdua de confiança, rellançar i, si cal, substituir la demanda privada si es vol evitar que la recessió es transformi en gran depressió», alerta l?economista en cap de l?FMI, Olivier Blanchard, en una entrevista publicada per «Le Monde».
Blanchard va assenyalar que «de moment» n'hi hauria prou amb injectar a l'economia la xifra avançada d'un 2% del Producte Interior Brut (PIB) mundial en aquests plans de rellançament, però va afegir que «si les circumstàncies ho exigeixen, els Estats han d'estar preparats per fer-ne més, el 3% o més».
«El més important és donar suport a l'activitat i reactivar l'economia ara» perquè «els sis mesos vinents són capitals», va argumentar abans d'assenyalar que si Alemanya no participa en aquest impuls al seu parer imprescindible altres països dubtaran i seo «seria desastrós per a Europa».
Preguntat sobre si no es corre el risc d'agreujar els comptes públics, l'economista en cap de l'FMI va contestar que «en temps normals hauríem recomanat a Europa que reduís el dèficit. Però no estem en temps normals».
La prioritat, al seu parer, és restablir la confiança per reactivar la demanda mitjançant instruments monetaris i pressupostaris, però també amb el restabliment del sistema financer perquè els bancs tornin a prestar als particulars ia les empreses.
Això requereix que les entitats financeres «reconeguin les pèrdues i aclareixin els balanços», cosa que estan fent «massa lentament» i que genera incertesa.
Blanchard va avançar que quan els bancs siguin transparents sobre la seva situació es veurà que «estan clarament subcapitalitzats» i caldrà «injectar diners frescos» i en això els Estats «hauran d'estar disposats a substituir, almenys parcialment i temporalment, el crèdit privat».
Sobre els plans estatals de rellançament, va considerar que és preferible que se centrin a augmentar la despesa pública i no a disminuir-la: «la construcció de ponts o la renovació d'escoles pot tenir més efectes sobre la demanda que no pas rebaixes d'impostos que les famílies poden estar temptades de transformar en estalvi de precaució».
Per això mateix, «val més centrar-se en la població víctima de l'atur o endeutada, ja que en necessiten més i gastaran (els diners) de seguida, cosa que contribuirà a la reactivació de l'activitat econòmica».
L'economista en cap de l'FMI va explicar que els països emergents han d'afrontar una retirada massiva de capitals, que per a alguns pot arribar a representar la meitat del PIB, i comporta crisis del tipus de canvi.

