Tot i que Dinamarca i Suècia havien declarat que no restringirien el mercat laboral als nous socis, els governs dels dos països han aprovat sengles paquets que limiten l'arribada de força de treball dels futurs membres. A finals d'aquest mes el Parlament d'Holanda haurà de decidir entre posar en vigor restriccions similars o, com inicialment havia promès, no limitar l'entrada de la barata força laboral de l'Est europeu.
Deu dels actuals membres de la UE ja havien declarat amb anterioritat que no obriran les portes dels seus mercats laborals el mes de maig vinent als adveniments, podent ajornar per set anys l'anomenat «període de transició». De moment, només el Regne Unit i Irlanda no faran ús de tal prerrogativa, que donaria la possibilitat, segons membres del Govern suec, que arribés al país l'indesitjat «turista social». Aquesta situació no és nova a la UE, ja que ja va ser aplicada a Portugal i Espanya, quan es van incorporar a la Unió Europea fa un parell de decennis.
La problemàtica del mercat laboral s'haurà de resoldre a l'Europa dels 25 sobre la base d'acords bilaterals entre els Estats membres i els nous socis. Aquest és el cas de Finlàndia, país que rebria la major quantitat de força laboral estonia per l'òbvia proximitat geogràfica i idiomàtica, però sobretot per la diferència en els salaris mitjans respectius, cinc vegades superiors. Finlàndia té prevista una moratòria de dos anys per als treballadors estonis, tot i que els sindicats d'aquest país exigeixen que sigui estesa a cinc anys.

