Espanya, segon exportador mundial d'aletes de tauró més gran

 

Una anàlisi exhaustiva de dues dècades de comerç mundial de productes de tauró, liderada per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i el Centre de Recerca Interdisciplinar en Tecnologies Ambientals (CRETUS, Universitat de Santiago de Compostel·la), ha posat de manifest la complexa xarxa que mou la carn i les aletes de tauró a nivell global i el rol determinant que la Unió Europea (UE) podria jugar per impulsar la sostenibilitat.

 

Publicat a la revista Marine Policy, l'estudi, dirigit per Andrés Ospina-Álvarez, Sílvia de Juan Mohan i Sebastián Villasante, en col·laboració amb experts internacionals, subratlla la necessitat d'una transformació urgent en una indústria que, malgrat el seu valor econòmic, ha provocat un declivi a les poblacions de taurons en les darreres dècades.

Espanya, peça clau a l'engranatge global

 

La investigació, que va fer servir tècniques d'anàlisi de xarxes per examinar més de 20 anys de dades, va revelar patrons de comerç distintius. Mentre el comerç d'aletes es concentra fortament a mercats asiàtics com a Hong Kong i Singapur, l'estudi destaca Espanya com el segon exportador mundial d'aletes més gran, amb Singapur com la seva principal destinació.

 

Per altra banda, el comerç de carn de tauró presenta una xarxa més distribuïda. La Unió Europea, amb Espanya, Portugal i França al capdavant, juntament amb països sud-americans com Uruguai i Brasil, emergeixen com a nodes crucials en la redistribució global. Específicament, Espanya importa carn de tauró d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, i l'exporta principalment a Itàlia i Brasil, mentre que França adquireix carn de Estats Units per al seu posterior enviament a Itàlia.

Avenços regulatoris vs. llacunes al control

 

Tot i que la UE ostenta normatives avançades en pesca sostenible i eines de traçabilitat com el sistema TRACES, l'estudi llança una seriosa advertència sobre les deficiències estructurals en els mecanismes de control. Els investigadors assenyalen que una mínima fracció dels enviaments de taurons és inspeccionada a ports europeus i, alarmantment, la verificació de la norma que exigeix ​​el desembarcament de taurons amb aletes adherides al cos (una mesura vital contra l'aleteig) és escassa.

 

Perquè la UE assumeixi un rol de lideratge efectiu, els autors proposen mesures concretes:

 

    Establir límits de captura basats en evidència científica.
    Millorar la traçabilitat amb tecnologies innovadores com blockchain.
    Oferir incentius i assistència tècnica als països exportadors.
    Condicionar l'accés al mercat europeu a les pràctiques sostenibles i verificables.

 

Una xarxa global que exigeix ​​acció coordinada

 

La protecció dels taurons transcendeix les fronteres, atès que la cadena de subministrament abasta múltiples països, des de la pesca a alta mar fins a la venda al consumidor. La investigació emfatitza que l'actual manca de traçabilitat i regulació en moltes etapes del procés amplifica els impactes negatius, afectant no només les poblacions locals de taurons, sinó també els ecosistemes marins i les comunitats costaneres de tot el món.

 

L'estudi, doncs, es presenta com una eina fonamental per redissenyar la xarxa comercial del tauró sota criteris d'equitat, sostenibilitat i transparència. L'objectiu és mitigar els impactes perjudicials i fomentar la conservació global d'aquestes espècies marines vitals.