Espanya, davant del repte de l'energia i el talent per consolidar-se com a hub digital del sud d'Europa

Competitivitat Digital

Un nou informe de la Cambra d?Espanya identifica l?accés al?energia, la simplificació administrativa i el talent com a claus perquè el país capitalitzi la seva posició com a hub digital. L'estudi adverteix de riscos que podrien alentir la inversió tecnològica i el desenvolupament de la IA.

---

Espanya, en una posició privilegiada però amb deures pendents

La Cámara de Comercio de España, a través de la Comissió de Digitalització, ha publicat l'informe "Competir a l'economia digital: el paper de les infraestructures IT", una anàlisi estratègica que situa el país en una posició avantatjosa per convertir-se en el hub digital de referència del sud de Europa. El document subratlla que la competitivitat d'una nació depèn cada cop més de la seva infraestructura tecnològica, incloent-hi centres de dades, xarxes de telecomunicacions i la capacitat de computació necessària per a la intel·ligència artificial.

L'estudi destaca les fortaleses de España: una ubicació geogràfica estratègica que connecta Europa, África y América; una de les xarxes de fibra òptica més extenses del continent; i, de manera crucial, una alta capacitat per generar energies renovables a costos competitius. Aquest darrer factor és determinant, ja que lenergia pot suposar entre el 20% i el 40% dels costos operatius dun centre de dades.

Actualment, España compta amb més de 350 MW instal·lats en centres de dades, però la cartera de projectes preveu un creixement exponencial fins als 2.180 MW en els propers cinc anys, fet que evidencia l'enorme potencial d'inversió que el país pot atraure si s'aborden els desafiaments existents. La demanda global de capacitat de còmput es podria multiplicar gairebé per sis d'aquí al 2030, obrint una finestra d'oportunitat única que es decidirà a curt termini.

El cost energètic i la burocràcia, principals frens a la inversió

Tot i el potencial, l'informe de la Cámara de España llança una seriosa advertència: el principal risc per materialitzar aquestes inversions és la limitada disponibilitat d'accés a la xarxa elèctrica a zones estratègiques. Segons les dades de l'estudi, més del 86% de les subestacions de distribució no tenen capacitat disponible per a nous projectes, un coll d'ampolla que no només afecta els centres de dades, sinó tot el teixit industrial.

A aquest desafiament energètic se sumen processos administratius complexos i terminis de tramitació que es poden estendre fins als 18-24 mesos. La gestió de permisos, dependent de comunitats autònomes i ajuntaments, genera una heterogeneïtat de criteris que, unida a la incertesa regulatòria, eleva el cost del capital i redueix la competitivitat de España davant d'altres mercats que sí que ofereixen marcs més àgils i predictibles.

L'informe advoca per una simplificació que no impliqui rebaixar les garanties mediambientals o urbanístiques, sinó per establir un marc normatiu àgil, predictible i harmonitzat amb les mètriques europees, evitant així que els operadors internacionals s'hagin d'adaptar a exigències nacionals divergents. Vuit línies d'actuació per reforçar la competitivitat digital

Per consolidar la posició de España, l'informe proposa una bateria de recomanacions en vuit àmbits clau. Entre les mesures més destacades hi ha el desenvolupament d'un Pla Nacional d'Infraestructura Elèctrica per a l'Economia Digital, La creació d'una finestreta única per a la gestió de grans projectes tecnològics i la posada en marxa de programes de formació específics per cobrir la creixent demanda de talent especialitzat. Altres àrees d'actuació inclouen el reforçament de la ciberseguretat, l'impuls a la sostenibilitat i l'economia circular i una estratègia internacional activa per a l'atracció d'inversió.

L'impacte directe a la competitivitat de les pimes

El desenvolupament d'aquestes infraestructures no és un fi en si mateix sinó un motor per a la competitivitat del conjunt del teixit productiu. Una xarxa d'infraestructures IT robusta permetrà a les empreses, especialment a les pimes, millorar-ne la productivitat i accelerar-ne la transformació digital mitjançant un accés més eficient a tecnologies com la intel·ligència artificial , l'analítica de dades o la computació al núvol.

En aquest sentit, Idoya Arteagabeitia, directora de Regulació, Polítiques Públiques i Competència de Telefonica i presidenta de la Comissió de Digitalització de la Cámara de Comercio de España, ha destacat la necessitat d'una visió compartida: «el desplegament d'aquestes infraestructures no serà possible sense una estreta col·laboració entre el sector públic i el privat. Necessitem marcs regulatoris àgils, inversió coordinada a la xarxa elèctrica i una visió compartida a llarg termini». A més, Arteagabeitia va subratllar l'impacte directe al teixit empresarial: «el veritable impacte d'aquestes infraestructures es mesura en la seva capacitat per arribar al conjunt del teixit empresarial. Les nostres pimes, que representen el 99% del teixit productiu espanyol, depenen d?aquestes infraestructures per accedir al núvol, a la intel·ligència artificial ia les eines que necessiten per guanyar en productivitat i competitivitat».

Preguntes Freqüents (FAQ)

Per què es considera que Espanya té una posició avantatjosa per ser un hub digital?

Pel seu emplaçament geogràfic com a pont entre continents, la seva extensa xarxa de fibra òptica, la disponibilitat de sòl i, especialment, la capacitat per generar energia renovable a costos més baixos que la mitjana europea, un factor clau per als centres de dades.

Quins són els principals obstacles que frenen la inversió en infraestructures digitals a Espanya?

Els tres reptes principals identificats són: la capacitat d'accés limitada a la xarxa elèctrica (més del 86% de les subestacions estan saturades), la complexitat i lentitud dels tràmits administratius (fins a 24 mesos) i l'escassetat de talent especialitzat.

Quines solucions proposa la Cambra d?Espanya per superar aquests reptes?

L?informe recomana vuit línies d?actuació, entre les quals destaquen la creació d?un Pla Nacional d?Infraestructura Elèctrica, la implementació d?una finestreta única per agilitzar els permisos de grans projectes digitals i el desenvolupament de programes de formació específics.