-Quin seria el balanç de la transició d'una democràcia tan recent com Letònia? Com qualificaria aquests anys de Govern?
Crec que és un èxit el que ha aconseguit Letònia aquests anys. Hi havia tantes coses per fer que sembla miraculós que s'hagin complert. El progrés del país és visible per a totes aquelles persones que el vénen a visitar.
Els indicadors econòmics i les estadístiques demostren que lèxit és real i veritable. Les oportunitats que ens ofereix la Unió Europea permeten esperar un progrés constant.
– Com es podria definir la cooperació política i les relacions bilaterals, per tant, entre Letònia i Espanya?
Em semblen excel·lents. Em vaig trobar amb el president Aznar a l'octubre del 2001 a Madrid, en aquella època Espanya s'estava preparant per assumir la Presidència de la Unió Europea. Durant aquest temps hem comprovat l'èxit de la presidència espanyola. Crec que va ser un període molt enèrgic en què s'han produït avenços importants pel que fa a la gestió de l'ampliació de la Unió Europea.
– Valoraria aleshores favorablement la Presidència espanyola de la UE?
Considero molt encertada la decisió d?Espanya d?aconseguir el programa que havia tractat la Presidència. Hi havia crítics que dubtaven de la bona voluntat d'Espanya a continuar aquest procés, però finalment, ha aconseguit demostrar-ho a Europa i al món.
– Com es consideren a Letònia les qüestions sobre la inclusió a l'OTAN ia la Unió Europea?
Els indicis són molt bons, confiem que tot vagi molt bé.
-¿Com veu la nova realitat europea, un cop s'hi hagi inclòs no només Letònia, sinó també la resta de països candidats a la Unió Europea?
La inclusió dels nous països d'Europa Central i Oriental es produirà basant-se en la igualtat d'oportunitats i drets amb els membres ja existents de la Unió Europea.
Aquest fet ens brindarà l'oportunitat de corregir molts anys de règim comunista durant els quals les possibilitats de desenvolupament i creixement es van negar a molts països d'Europa Central i Oriental. Per això esperem que aquesta adhesió ens permeti recuperar la nostra posició a Europa pas a pas, tal com va passar per exemple, en el cas d'Espanya.
– Com creu que seran tractades les minories existents a Letònia dins el marc de la nova UE?
El context de la Unió Europea permet a cada grup ètnic el seu propi desenvolupament, preservant-ne l'idioma, la cultura i les creences.
A Letònia, necessitem una integració social de tots els grups ètnics, que es fa mitjançant l'aprenentatge de l'idioma letó com a mitjà de comunicació. No volem que hi hagi dos idiomes: letó i rus, sinó que volem que cada ciutadà es pugui sentir membre d'una col·lectivitat del seu país. Em refereixo al sentiment de pertànyer a Letònia.
– Hi ha una acció de govern específica adreçada al gran percentatge de persones procedents de Rússia?
El Govern de Letònia encunya l'existència d'escoles russes, la cultura russa té totes les possibilitats de desenvolupament al país. Així, des de fa més de cent anys tenim un teatre rus i altres manifestacions similars.
Tot i així, contemplant la situació històrica de Letònia, la solució d'un idioma oficial ens sembla molt important perquè els drets de la llengua letona puguin preservar-se, si no, suposa tornar a la situació que teníem als anys 80, quan gairebé tots els letons parlaven rus però d'entre els russos molt pocs parlaven letó. Des de la independència, aquest percentatge de russos que no tenen coneixement de la llengua letona no és res més que un 9%, del 29% que correspon a la totalitat de la minoria.
Tot això és el resultat de la nostra política d'integració social i de la necessitat que inculquen les nostres escoles, de més de vuit nacionalitats, d'aprendre el letó i conèixer la llengua oficial del país. Significa la capacitat de funcionar en un país on un letó pot anar al mercat oa una institució del Govern i obtenir una resposta en letó, és el mínim que demanem.
– Què és el que creu que Letònia aportarà a la Unió Europea i que aportarà aquesta al país?
El que ens aportarà és loportunitat de desenvolupar-nos en el futur. Part de la població té dubtes, per exemple, pel que fa a la política dagricultura. Per això, hi ha preguntes i qüestions que estan en procés de negociació, encara que, en general, la direcció de la Unió Europea és clara en aquest punt.
Cada país membre adquireix un benefici. Estic convençuda com a Presidenta que és una cosa bona per a Letònia i que afavorirà el seu progrés.
El que ofereix Letònia és el talent de la població, l'element humà fonamentalment. Per descomptat, cal afegir l'aspecte econòmic, geopolític i d'estabilitat de la nostra regió, però crec que el més important és el potencial humà, amb gent que ha viscut experiències úniques de la història. Hi ha una gran tradició cultural que també és una part integral d'Europa.
-¿Quina invitació faria a l'entorn empresarial espanyol que mira molt a l'est en aquest moment?
Letònia és una població en desenvolupament que promet un futur important, que no cal ignorar. És un país molt interessant per ampliar interessos empresarials.::
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
