La presidència del govern de la República Txeca l'ostenta des del 1998 el Primer Ministre Milos Zeman, del partit d'esquerra moderada.
Milos Zeman és un polític amb les traces necessàries per ser-ho, carismàtic amb el poble, amb una ironia totalment estudiada i un gran comportament comunicador. Els periodistes txecs coneixen molt bé la poca simpatia que el Sr. Zeman professa als mitjans de comunicació, encara que amb nosaltres, bé per no ser txecs o bé per dissimular la seva animadversió cap als periodistes, ens va atendre amb gran interès, diligència i fent gala d'un sentit profund i intel·ligent de l'humor.
Coneixedor d'Espanya i dels espanyols, el Primer Ministre Zeman i el Govern, estan escrivint l'actual història d'un dels països amb més tradició i possiblement dels més bells del món.
Quin seria el balanç dels darrers anys de govern en matèria d'augment de la qualitat de vida dels ciutadans i la relació política amb altres països?
La República Txeca sempre va pertànyer a Europa. Al segle XIV, durant l'època del govern de l'Emperador Carles IV, Praga esdevingué la capitalitat d'Europa. Abans de la II Guerra Mundial, ningú no dubtava que representàvem una part integral de la cultura europea. Després ens esperava un període força complicat durant l'ocupació alemanya i com a conseqüència, ens vam quedar darrere de la cortina de ferro, a la zona d'influència russa.
Després de la revolució de 1989 tornem a les nostres arrels i durant el període del nostre govern aconseguim renovar el desenvolupament econòmic que arriba al 4% PIB anualment. Hem aconseguit reduir la inflació des del 10% fins al 5%, la desocupació al 8,5% i durant els darrers tres anys el volum dels inversors estrangers s'ha multiplicat.
Crec que les nostres relacions haurien de mesurar-se sobretot mitjançant la confiança dels inversors exteriors i és molt cert que aquesta confiança està creixent a la República Txeca.
Som el país d'Europa central que més inversió estrangera ha captat els darrers anys per habitant. Aquest fet és summament important i demostra la credibilitat de què gaudeix la República Txeca a l'exterior. I aquestes afirmacions no es basen en impressions, sinó en fets contrastats estadísticament.
Com afecta el creixement econòmic del país a la internacionalització de la República Txeca?
Aproximadament el 70% de les nostres exportacions van adreçades a la Comunitat Europea. D'aquesta quantitat, el 90% són productes amb un alt valor afegit; és a dir, que exportem molt poc les primeres matèries o productes semielaborats.
El nostre balanç comercial amb la Comunitat Europea és positiu, cosa que vol dir que som un soci comercial interessant. Des del punt de vista del PIB per habitant, pertanyem juntament amb Eslovènia als països candidats més desenvolupats.
Espanya ostentarà la presidència de la Unió Europea el primer semestre de l'any 2002. Com creu que afectarà aquest fet l'adhesió de la República Txeca a la Unió Europea?
Això jo el vaig tractar amb el president Aznar durant la visita a Praga i també durant la meva a Madrid.
Penso que la presidència espanyola obrirà les portes de l'ampliació de la Comunitat Europea i definirà els països més ben preparats per a l'adhesió. Estic fermament convençut que la República Txeca estarà entre ells.
No representarem per a la Comunitat Europea cap càrrega dramàtica perquè, per exemple, la proporció de la població agrícola respecte del total de la població activa és tan sols del 5%. Som un país industrial i crec que en el terreny de la cultura i de la indústria, escriurem un nou capítol al llibre d'Europa o inclourem un nou plat al menú europeu.
Estic convençut que aquest menjar agradarà als nostres amics espanyols.
Usant el segon terme comparatiu de la seva metàfora, si m'ho permet, el menjar txec és gairebé tan bo com l'espanyol…
D'Espanya importem molt de vi i podem oferir-los una bona cervesa txeca que és, per cert, la millor del món.
Amb quins organismes espanyols manté contacte el govern Txeco?
Crec que tenim una col·laboració fabulosa amb les institucions espanyoles. A Madrid treballa el Czech Trade i, per descomptat, desenvolupem una intensa col·laboració comercial.
El Cònsol Honorari espanyol, important empresari del seu país, em va dir a Madrid que quan ve a Praga, al Pont Carles, la meitat dels visitants estrangers parlen espanyol, així que crec que les nostres relacions van creixent i ens anem coneixent cada cop millor.
L'únic que lamento és que els inversors espanyols no pertanyin al grup més destacat que fa inversions a la República Txeca. Entre aquests, hi ha, en primer lloc, Holanda i després Alemanya, França, Anglaterra i Bèlgica. Últimament, està augmentant l'interès dels inversors japonesos.
Quines matèries han quedat pendents al seu govern i quins es tractaran com a punts importants a la següent legislatura, en el cas que vostè torni a ser reelegit?
Com vostès saben, a Europa alternen els governs socialdemòcrates i conservadors. Tots dos governs, tot i tenir certes diferències, tenen molt en comú. No deixa de ser paradoxal que un govern d'esquerres sigui el promotor d'un programa de privatitzacions massives, ja que ha estat tradicionalment un dels objectius dels governs de dretes.
Pel que fa a la qüestió de la reforma de l'impost sobre la renda, volem aplicar el model suec. D'altra banda, el capítol pressupostari que creix més ràpid és l'educació i, malgrat això, l'oposició no deixa de criticar-nos que aquest creixement continua massa lent. Nosaltres en aquest punt estem d'acord i volem que les despeses dediacades a la formació i l'educació augmentin encara més.
La diferència fonamental que volem donar a la nostra gestió és la lluita contra la criminalitat econòmica. Al llarg dels mandats dels governs anteriors, es va formar un grup de persones que cometia aquest tipus de delictes econòmics molt greus i sota el govern d'avui aquesta gent acaba a la presó. En aquesta línia volem continuar l‟objectiu principal de la nostra política, en la creació d‟un veritable estat del benestar, com el que gaudeixen els països a Europa Occidental.
Hi ha dos problemes significatius, un ho acaba d'esmentar: la criminalitat econòmica. L'altre és el dèficit del país. Què farà el Govern Txec per aconseguir rebaixar-lo?
Sí. Cal ser conscients que quan nosaltres vam privatitzar els bancs, un 30% de la cartera de crèdits eren morosos. I perquè algú volgués comprar aquests bancs, havíem de transferir aquests “crèdits dolents” al Banc de Consolidació Estatal. D'aquesta manera es va reduir el dèficit d'una manera significativa a curt termini de temps. Els deutes a través d'aquesta transferència van començar a ser palesos. Això indica que aquest deute va ser creat no en el transcurs del període del nostre govern, encara que sigui al meu govern al qual li toqui afrontar-los. En aquest moment el sector bancari està sa, privatitzat i nosaltres intentem pagar aquests deutes i alhora recuperar-los.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
