El Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) està adscrit al departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, les oficines centrals del qual es troben al conegut Passeig de Gràcia de la Ciutat Comtal.
Des d´una perspectiva històrica, l´augment experimentat pel COPCA és molt positiu. Des del 1988, el nombre de projectes ha augmentat cada any, desenvolupant-se al voltant de 5.000. Actualment compta amb una xarxa de 36 Centres de Promoció de Negocis repartits per tot el Món. Mitjançant programes eficaços dirigits a les empreses, l'organisme català ha possibilitat a les empreses amb seu en aquest territori, adherir-se a plans per a l'inici de l'activitat exportadora, diversificar als mercats i en altres casos per consolidar la presència de les empreses catalanes als mercats exteriors.
Al capdavant del COPCA, hi ha Jordi Serret i Berniz, que des de la Direcció General, ens fa referència a la situació exportadora de Catalunya, alhora que explica l'operativa de l'organisme que dirigeix.
– Quina és la situació actual del COPCA?
Recentment hem presentat a l'opinió pública, fonamentalment al món empresarial, allò que són els objectius; és a dir, el pla estratègic del COPCA per als propers anys. Començàvem valorant el que havia estat l'evolució de l'empresa de Catalunya els darrers anys, a partir de la dècada dels noranta. Pel que fa als mercats internacionals, aquesta evolució és molt positiva com així ho avalen les xifres; les exportacions s'han multiplicat per quatre i s'han arribat a xifres de l'ordre dels 5,5 bilions de pessetes. Pel que fa al conjunt d'Espanya, Catalunya se situa en un 27% de les exportacions espanyoles, quan al començament d'aquesta època estava al voltant del 23-24%, i el més important és que hi ha unes 17.000 empreses exportadores que justifiquen una activitat internacional cada vegada més intensa.
El COPCA ha volgut estar des del principi al costat de l'empresa, en els seus esforços i en els plantejaments per estar present als mercats internacionals, generant programes, acompanyant els empresaris en les seves idees i estratègies empresarials als mercats exteriors.
– Quins són els mitjans que planteja el COPCA per aconseguir la iniciació a la internacionalització de les empreses?
El COPCA va llançar ja fa uns quants anys un programa de nous exportadors amb l'objectiu bàsic de facilitar les primeres etapes de sortida d'una empresa als mercats internacionals. Posteriorment es va arribar a un acord amb les Cambres de Comerç per facilitar la seva arribada a un nombre més gran de potencials usuaris i, més recentment, amb l'Institut de Comerç Exterior, posant en marxa el programa PIPE, per desenvolupar un gran acord conegut a Catalunya amb el nom de NEX-PIPE 2000, fruit de la col·laboració de les tres institucions – Cambres de Comerç, ICEX i COA internacionals. Estem molt satisfets, ja que cada any s'estan involucrant un nombre molt significatiu d'empreses (entre 100 i 200 empreses s'inscriuen al programa cada any). Pensem que és un dels principals instruments que té l'empresa per dur a terme un bon projecte internacional i iniciar els primers passos de manera efectiva amb la garantia que les coses es faran ben fetes.
- Quina és la diferència i, si escau, l'avantatge competitiu d'associar-se al COPCA davant de tenir un departament d'exportació dins de l'empresa?
No són coses incompatibles. El COPCA des del moment en què el Govern de Catalunya va decidir la seva creació, ho va fer conjuntament en col·laboració amb les principals associacions que tinguessin entre els seus objectius la internacionalització de l'empresa, com Cambres de Comerç, associacions empresarials, institucions financeres, entitats de formació, etc., i el va dissenyar com un punt de trobada d'empreses, institucions i l'Administració catalana, encarregant-li el desenvolupament de programes i programes.
Avui dia, des del COPCA s'ha estructurat un model d'internacionalització que pot donar resposta independentment de quina sigui l'etapa del procés d'obertura on es troba l'empresa; des de les que s'inicien, fins a aquelles que pretenen diversificar la seva presència en altres mercats on els seus productes no són presents; o al conjunt d'empreses que, havent assolit una trajectòria internacional molt significativa, estan en condicions d'obtenir una presència més sòlida i permanent. Pel que fa a aquest darrer segment, s'han desenvolupat programes com el de Nova Empresa Internacionalitzada (NEI) o el d'Inversions Directes a l'Exterior (IDE).
Per tant, l'empresa, a cada moment, decideix quina és la millor estructura interna per dur a terme els seus objectius. El que ofereix el COPCA és facilitar el desenvolupament d‟aquests objectius a través dels seus programes, permetent al‟empresa guanyar velocitat en el procés d‟internacionalització.
- Quina és la línia dacció de les institucions financeres per a lajuda a empreses per la via del COPCA?
Pel que fa a la qüestió financera, fa quatre anys que vam desenvolupar l'anomenada línia COPCA d'Internacionalització i, més recentment, una línia d'iniciació, havent aconseguit acords amb més de 20 institucions financeres per oferir recursos econòmics en bones condicions que permetin dur a terme projectes internacionals.
Per tant, la col·laboració amb les entitats financeres és excel·lent. Està previst que es mobilitzin des del 2001 fins al 2004 uns 200.000 milions de pessetes per donar suport a aquest procés d'internacionalització.
– Com definiria la situació que travessen les empreses catalanes en aquest moment?
Des d'un punt de vista general, i al marge de la complexitat de la present situació internacional, podem afirmar que la internacionalització ha deixat de ser un instrument per superar situacions de feblesa conjuntural. Ara, qualsevol empresa ha de plantejar-se quin és el mercat on dirigir els seus productes, i és difícil que un empresari pugui obviar la necessitat d'internacionalitzar, en tot o en part, les activitats de la seva empresa. En aquest sentit, la major part de les empreses han de modificar la seva visió sobre quin és el seu mercat interior. El mercat interior de qualsevol empresa ha deixat de ser només el mercat espanyol, i el mercat europeu s'ha de considerar com el seu mercat interior. Això pot ser més fàcil de dir que d'executar, ja que, malgrat l'eliminació d'aranzels, el fet que encara hi hagi una sèrie d'especificacions tècniques, pràctiques comercials, o idiomes diferents, en pot dificultar la venda. A partir d´aquí, si s´ha arribat a aquesta conclusió, la nostra proposta se centra a veure'ns amb les empreses, plantejar els objectius i estudiar conjuntament quina és la millor manera de col·laborar en aquests projectes i quin programa o programes resultaran més favorables.
– No totes les experiències exteriors són positives. Quin seria l'error més comú de les empreses catalanes a la sortida a l'exterior?
Com he apuntat, la sortida a l'exterior a la darrera dècada ha estat positiva i més que d'errors caldria parlar dels problemes principals amb què es pot trobar una empresa.
Un problema comú són les pròpies característiques del mercat; és a dir, aranzels, problemes derivats de barreres tècniques, registres d'homologació, etc; impediments que poden alentir la penetració en alguns mercats.
Trobem també problemes generats per necessitats de tipus econòmic o financer, especialment per dur a terme projectes d'inversió industrial a un altre país.
D'altra banda, hi ha la necessitat d'una bona i fidedigna informació que ajudi a prendre les decisions correctes. Però si hagués de plantejar quin és el principal problema amb què una empresa ha d'enfrontar-se addicionalment als comentats, aquest seria el dels recursos humans. És fonamental tenir a l'equip aquelles persones que siguin capaces de dur a terme els projectes. Això precisa no només de persones que dominin els idiomes de relació dels països, sinó que cada vegada més calen persones en processos de formació continuada, amb mentalitats molt flexibles i disposats a assimilar les pràctiques comercials i econòmiques de països que estan allunyats no tant físicament com culturalment. És el cas, per exemple, dels països de l'Extrem Orient, per als quals cal tenir persones que estiguin disposades a interpretar correctament les cultures empresarials d'aquests països i traduir-les en termes de relació econòmica i comercial.
En aquest sentit, la utilització dels serveis que presta qualsevol Centre de Promoció de Negocis a l'exterior combina els coneixements que té una empresa dels seus productes, dels seus objectius i estratègies, amb què aporten els responsables d'aquests Centres pel que fa al seu propi mercat i cultura empresarial. Aquesta combinació possibilita saber com funciona aquest producte i com funciona el mercat on es vol introduir aquest producte. Si es fan les coses ben fetes, el resultat hauria de ser exitós.
– Entre les noves eines usades per les companyies i pel COPCA per augmentar la seva internacionalització hi ha les noves tecnologies, quina opinió us mereix Internet?
Els projectes a Internet tindran cada vegada un èxit més gran encara que és un instrument relativament nou i és cert que hi ha hagut experiències no massa reeixides a Internet, per ser encara un camp fronterer.
El COPCA, fa uns anys, es va plantejar el paper que haurien de jugar les noves tecnologies a la projecció internacional de les empreses. El primer producte que va aparèixer al mercat, la Fira de Productes i Serveis de Catalunya, consistia a aglutinar l'oferta de productes i serveis d'empreses catalanes a l'exterior. Internet és un magma molt ampli on és difícil prendre rellevància, però si s'aglutina l'oferta i es classifica, la difusió en aquest mitjà s'amplifica.
Posteriorment va aparèixer Infoexport, un cercador temàtic que facilita la navegació a través dels temes que poden ser interessants per a qualsevol empresa que estigui en procés d'internacionalització, que es plantegi necessitats sobre instruments, mercats, etc. El que es pretén és explorar Internet, classificar i comentar la informació d'interès per tal d'utilitzar aquesta informació amb fiabilitat. Així mateix, hem creat programes i serveis al camp d'Internet de cara a la promoció del comerç electrònic.
– Quina relació tenen el COPCA amb altres organismes similars? COPCA i ICEX es fan competència entre si?
Amb la resta d'organitzacions mantenim una relació excel·lent, amb intercanvis sobre programes i serveis que es desenvolupen, per veure de quina manera s'adapten a les especificitats de cadascuna d'aquestes comunitats.
En el cas de l'ICEX, hi ha un acord amb l'Institut per desenvolupar determinades línies de treball conjuntament. La primera va ser el programa d'iniciació a l'exportació (NEX-PIPE 2000). El més recent, l'acord entre la Fira de Barcelona, l'ICEX i la COPCA per organitzar la II Edició de la fira Exporta a Barcelona.
En resum, es tracta de sumar esforços amb el conjunt d'operadors en aquest àmbit, per saber quins programes i serveis s'estan oferint i quins programes i serveis es poden adaptar millor a la tipologia de les empreses.
Pel que fa a la segona pregunta, si s'observen les línies de treball de tots dos, es veu una gran complementarietat en moltes de les accions. Com he comentat, és el cas d'Exporta on es visualitza l'esforç conjunt per part de l'ICEX i del COPCA per posar els millors instruments de les dues organitzacions a disposició de l'empresa, de l'exportador. Destaquem la presència a la Fira de quaranta Consellers Comercials d'Espanya a l'exterior i dels 36 directors dels Centres de Promoció de Negocis del COPCA, com a exemple de sinergia en l'objectiu comú d'assessorar les empreses als diferents mercats.
– Quina opinió us mereixen els països del Centre d'Europa com la República Txeca i Eslovàquia per potenciar les inversions?
Pel que fa als mercats que s'integraran ben aviat a la Unió Europea, la presència de l'empresa catalana és creixent i l'evolució dels intercanvis comercials és positiva. L'empresa té dues possibilitats diferents: una és entrar ara en aquests mercats, abans que aquests països s'incorporin, l'altra, esperar que aquests països estiguin incorporats, en la creença que les coses seran més senzilles. Crec que seria millor optar per la primera possibilitat, ja que aquests mercats estan fent un esforç important d'adaptació a les condicions d'entrada a la Unió Europea, igual que al seu dia vam fer nosaltres. Crec que aquests processos d'adaptació és millor viure'ls des de dins i aprofitar l'evolució del mercat mateix cap a condicions econòmiques més favorables i més homogènies amb la resta de la Unió. És molt millor, que no pas esperar que estigui «tothom». La nostra recomanació és que aquests mercats tanquin oportunitats i que l'empresa no hauria de deixar passar massa temps abans de plantejar-los seriosament.
- Quina és la vostra valoració de la imminent presidència d'Espanya de la UE?
Al marge de les obligacions de tipus general, un país aprofita la situació per introduir els seus propis punts de vista i allò que considera punts d'interès o prioritats des de la seva pròpia òptica. Estic convençut que, pel que fa, per exemple, a mercats exteriors, es prestarà especial atenció al paper que poden jugar els països de la ribera sud de la Mediterrània, que són per a nosaltres molt importants, no només per raons de tipus econòmic, sinó també en relació amb la seguretat, el desenvolupament social, etc. Així mateix, Espanya hi juga un paper important en la relació amb els països de l'Amèrica Llatina.
– Quina és la recomanació que donaria el COPCA davant dels darrers esdeveniments internacionals?
Que no es paralitzin les iniciatives per la situació que estem vivint en aquests moments. Prudència no hauria de ser sinònim de paràlisi. En aquests moments cal analitzar la situació, veure els possibles riscos i la manera d'afrontar-los. En aquest sentit oferim la col·laboració del COPCA.

